Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
principat de Conti
Història
Títol francès concedit sobre el burg de Conty (o Conti) (Somme) a Francesc de Borbó-Conti (mort el 1614), fill del primer príncep de Condé.
Mort sense fills, el títol passà 1629 al seu renebot Armand de Borbó-Conti mort el 1666, germà del Gran Condé aquest Armand es casà amb Anna Maria Martinozzi, neboda del cardenal Mazzarino, fou governador de la Guiena i general en cap dels exèrcits francesos a Catalunya 1655, on s’apoderà de Roses i Puigcerdà Fou un protector de Molière En fou fill Francesc-Lluís de Borbó-Conti mort el 1709 El títol i la casa principesca s’extingiren amb la mort Barcelona 1814 del besnet d’aquest, Lluís-Francesc II Josep de Borbó-Conti
Francesc Lluís de Borbó-Conti
Història
Noble francès.
Segon príncep de Conti Nebot de Lluís II de Borbó-Condé A partir del 1690 combaté als Països Baixos El 1697 hagué de renunciar a la corona de Polònia davant la candidatura d’August II Posteriorment fou nomenat governador del Llenguadoc i comandant en cap a Flandes
ducat de Borbó

Armes dels ducs de Borbó
Història
Ducat-paria francès creat el 1327, sobre la senyoria de Borbó, a favor de Lluís, comte de Clermont i senyor de Borbó (Lluís I el Gran, mort el 1342), fill de Robert de França, comte de Clermont (fill de Lluís IX), i de Beatriu de Borgonya, senyora de Borbó.
Fou la primera creació d’un ducat per part d’un rei capetià La senyoria estigué a mans dels Dampierre 1228, passà als Borgonya 1283 i als Capets 1310, fundadors de la primera dinastia ducal El 1523 l’apanatge de Borbó passà a la corona La segona dinastia ducal de Borbó s’inicià quan el ducat de Borbó fou conferit als prínceps de Condé principat de Condé, i durà fins a la seva extinció, el 1830 De la primera dinastia de la casa ducal de Borbó sortiren diferents línies la dels comtes de la Marca comtat de la Marca i ducs de Vendôme ducat paria de Vendôme, després reis de Navarra i…
Roger de Rabutin
Història
Literatura francesa
Militar
Militar i escriptor francès.
Comte de Bussy Lluità a Flandes i a Catalunya durant la guerra dels Segadors participà en el setge de Lleida 1647 i en la invasió de l’Empordà del príncep de Conti 1654 S'apartà de la vida militar per diferències amb Turenne i fou empresonat un any pel fet d’haver atacat en una poesia la duquessa de La Vallière, amant de Lluís XIV Es retirà als seus dominis de Borgonya, on escriví unes Mémoires publicades el 1696 i des d’on sostingué una extensíssima correspondència amb intellectuals com la marquesa de Sévigné, cosina seva, publicada el 1697 i reeditada més de quinze vegades