Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Chandragupta Maurya
Història
Rei de l’Índia (321-296 aC), fundador de la dinastia màuria
.
Assolí el tron en vèncer el rei Mahāpadma Nanda de Magadha i estengué els seus dominis pel nord de l’Índia així inicià el gran imperi que continuaren Bindusāra i Aśoka És citat a les relacions gregues contemporànies que han permès de fixar la cronologia antiga índia com a Sandrocottos Derrotà Seleuc Nicàtor 305 aC, que pretenia de recuperar les conquestes d’Alexandre el Gran, i convingué amb ell un tractat de pau Establí la capital de Pāṭaliputra Segons la tradició, tingué com a ministre Kauṭilya o Chāṇakhya, autor de l' arthaśāstra
Mateu Salzet
Història
Historiografia catalana
Cronista.
Notari i escrivà de la porció temporal Deixà 17 protocols amb diferents anotacions sobre notícies contemporànies seves En aquests noticiaris, escrits en català i llatí, es descriuen fets civils i eclesiàstics compresos entre el 1372 i el 1408, com el desbordament de sa Riera 1403, o l’assalt al call de Palma 1398, entre d’altres Se’n conserven diferents còpies dels segles XVIII i XIX Ha estat publicat per Jaime Villanueva 1851, Tomàs Aguiló i Forteza 1870 i Àlvar Campaner 1881 Terrassa inclogué les notícies als seus Anales de Mallorca Tingué dos fills, Jaume i Vicenç, tonsurats…
, ,
Felip Maria Lorda i Alaiz
Història
Literatura catalana
Política
Lingüística i sociolingüística
Crític literari, traductor i polític.
Llicenciat en filologia clàssica 1945 i doctor en filologia romànica 1968, fou professor de llengua i literatura catalana i castellana a la Universitat d’Amsterdam Membre fundador de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, organitzà el segon colloqui internacional sobre el català Amsterdam, 1970 Traduí prop d’un centenar de llibres de caràcter literari i d’assaig, i es dedicà especialment a les literatures catalana, castellana i anglesa contemporànies, dins la tradició crítica d’inspiració marxista Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya, el 1977…
,
carta de ‘logu’
Història
A l’edat mitjana, codi vigent a cadascun dels jutjats sards.
A l’època de dominació de Pisa, la Carta de logu de Càller regia exclusivament per als sards Breve Regne Callari Durant la dominació catalana, el jutge d’Arborea Marià IV promulgà segle XIV una carta de logu per al seu jutjat per tal d’assegurar la pau interna dels seus súbdits La seva filla Elionor, jutgessa també d’Arborea, promulgà 1392 la Carta de logu d’Arborea, la més famosa i l’única conservada, vàlida per al jutjat d’Arborea i estesa després a tota l’illa Escrita en llengua sarda i de forma clara i concisa, regula matèries civils i penals amb un gran sentit jurídic, estrany a d’…
col·leccionisme
Història
Fet de col·leccionar sistemàticament objectes d’un interès històric o artístic especial, o simplement rars.
En el colleccionisme d’art , fins a l’època de la Illustració les colleccions importants solien ésser d’origen reial, aristocràtic, eclesiàstic o, en proporció molt menor, corporatiu, i generalment han estat integrades pels grans museus, o àdhuc n'han estat l’origen museu Tanmateix, actualment encara perviuen grans colleccions no estructurades, algunes de les quals ja són de caràcter públic, com la Galleria Pitti Palazzo Pitti de Florència El colleccionisme particular, consolidat al s XIX, sovint fou originat per un desig de la burgesia d’assolir un prestigi social imitant els gusts de l’…
rei | reina
Història
Persona que exerceix la sobirania d’un regne.
El rei pot ésser rei electiu quan ha estat triat per elecció, rei hereditari quan assoleix el títol per dret d’herència, rei absolut sense limitació de tipus jurídic, generalment basat el seu poder en el dret diví, rei constitucional que té el poder definit per una constitució, rei associat quan rep el títol d’un altre rei —generalment el pare o un germà— per tal d’associar-lo a l’exercici del poder Hom parla de rei titular o nominal , en el cas d’una persona que porta el títol de rei d’un país perquè hi té o hi creu tenir drets, però no n’exerceix cap poder, i de rei de dret o de iure , o…
Borja

Armes dels Borja
Genealogia
Història
Literatura catalana
Família probablement oriünda de Borja (Aragó), establerta a Xàtiva, que adquirí una gran importància en la vida política d’Itàlia i de l’Església romana durant els segles XV i XVI.
Dos dels seus membres foren papes Alfons de Borja — Calixt III — 1456-58 i Roderic de Borja — Alexandre VI — 1492-1503 Tant l’un com l’altre practicaren generosament el nepotisme Alexandre VI obtingué per als seus fills diversos títols nobiliaris d’Itàlia, de França i de Catalunya-Aragó Les famílies dels papes Calitx III i Alexandre VI de Borja El cognom Borja sovint italianitzat Borgia apareix vinculat a no pocs cardenals de l’època, a moltíssims bisbes la mitra de València, particularment, els pertangué del 1429 al 1511 i a un sant, Francesc de Borja…
,