Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
forà | forana
Història
Fins al s. XVIII, habitant d’un mas, una parròquia o un lloc adscrit a una ciutat o una vila.
A Mallorca i a Eivissa, els forans constituïen un estament específic mà de fora o mà forana i tenien participació com a tal en el govern municipal Els forans mallorquins eren tots els qui no habitaven a la ciutat de Mallorca, i tenien una organització pròpia, el Sindicat Forà , que es reunia alternadament a Sineu i a Inca una delegació d’aquest sindicat formava part del Gran i General Consell , del qual constituïa un terç del total de representants A partir de mitjan s XIV només una minoria era propietària de la terra, molts conreaven els camps de rics ciutadans i uns altres pocs estaven…
Maquiavel

Retrat de Maquiavel per Santi di Tito (segona meitat del segle XVI)
Filosofia
Història
Política
Nom amb què és conegut als Països Catalans el polític i escriptor florentí Niccolò Machiavelli.
Fou canceller de la república florentina 1498 Resten relacions de la seva activitat diplomàtica, fonamentals en la maduració de la seva reflexió teòrica Descrizione del modo tenuto dal duca Valentino nello ammazzare Vitellozzo Vitelli 1503, Ritratto delle cose della Magna 1508 i Ritratto delle cose di Francia 1510 El 1512, essent novament Florència sota l’autoritat dels Mèdici, fou apartat dels càrrecs públics i fou exiliat a aquesta època pertanyen les seves obres més importants Il principe, els Discorsi sulla prima deca di Tito Livio i La mandragola , peça cabdal del teatre…
celta

L’expansió celta
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble o d’un grup de pobles originaris del centre d’Europa, que durant l’edat de ferro s’estengueren per un territori molt vast, de l’Atlàntic a l’Àsia Menor.
El nom de ‘celta’ es dóna a les fonts clàssiques gregues d’ençà del segle VI aC, i després a les fonts romanes, totes les quals distingeixen, dins el conjunt, una sèrie nombrosa de pobles i tribus, cadascun amb un nom propi, com els gals, els belgues, els gàlates, etc Segons les investigacions lingüístiques del segle XIX, sobretot, els celtes parlaven una de les llengües indoeuropees, i hom ha determinat, per l’estudi dels topònims, les zones que ocuparen Al mateix temps ha estat identificada pels arqueòlegs la cultura material, que correspon a les dues èpoques en què és dividida l’edat del…