Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
converses de París
Història
Conjunt de reunions celebrades a París (maig del 1968 - gener del 1973), entre una delegació nord-americana i una de nord-vietnamita, per negociar la fi de la guerra del Vietnam.
Interrompudes diverses vegades, culminaren en un tractat de pau, negociat per HKissinger EUA i Le Duc Tho Vietnam del Nord i signat per ells 23 de gener del 1973 i pels ministres d’Afers Estrangers dels EUA, el Vietnam del Nord, el Vietnam del Sud i del govern revolucionari provisional del Vietnam del Sud 27 de gener Entre d’altres, el tractat recollí els següents acords l’alto el foc des del dia 28 de gener, la retirada de les forces americanes del Vietnam, la creació d’una comissió internacional de control i supervisió i la formació d’un consell nacional vietnamita de reconciliació i…
conferència de pau de Münster
Història
Conjunt de converses preliminars per a posar fi a la guerra dels Trenta Anys, celebrades a Münster (i, simultàniament, a Osnabrück).
Foren iniciades el 1643, però, per dilacions i per qüestions d’etiqueta, no foren efectives fins el 1645 El resultat d’aquestes converses fou, finalment, la pau de Münster, seguida dels tractats de Münster i d’Osnabrück, conjunt d’acords coneguts amb el nom de pau de Westfàlia 1648 En iniciar-se la conferència, Lluís XIII invità els consistoris de Barcelona a enviar-hi una persona que conegués bé les constitucions catalanes i les circumstàncies de la incorporació del Principat a França, per tal d’assessorar els representants francesos Fou elegit el regent de l’audiència, Josep de…
tractat d’Auloron
Història
Conveni establert a les converses de pau d’Auloron, pel juliol de 1287, entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Carles II de Nàpols, presoner seu, amb la mediació d’Eduard I d’Anglaterra.
Alfons II exigí, per l’alliberament del seu presoner, un pagament en metàllic, el lliurament com a ostatges dels fills de Carles, el reconeixement de la sobirania damunt el comtat de Provença fet que hom considera el darrer intent català de reivindicar-ne el domini Eduard I intervingué per tal d’estendre l’armistici de París un any més, a fi de donar temps a un acord de pau definitiva Si el pla fracassava, Carles II havia de tornar a constituir-se presoner El papat i el rei de França no acceptaren el tractat, però les converses continuaren l’any següent a Jaca i a Canfranc
batalla de Wad-Ras
Història
Militar
Combat que tingué lloc a Wad-Ras, al Marroc, el 23 de març de 1860, en el curs de la guerra d’Àfrica, entre l’exèrcit expedicionari espanyol, que, dirigit per O’Donnell, avançava cap a Tànger, i els insurrectes rifenys que intentaven de barrar-li el pas.
La lluita fou aferrissada, i s’hi distingiren els voluntaris catalans, comandats pel general Prim La victòria espanyola provocà el signament de l’armistici i l’inici de les converses de pau que menaren al tractat de Tetuan
Charles Lindlew Wood
Història
Vescomte de Halifax.
Fou un dels dirigents dels anglocatòlics anglicanisme , i presidí durant més de 50 anys l’English Church Union La seva preocupació per la unió de les esglésies el dugué a promoure, amb el cardenal Mercier, les converses de Malines 1921- 26
comtat de Sant Ramon
Història
Títol concedit pel pretendent carlí Carles Maria dels Dolors de Borbó, el 1875, a Albert Morera i Santaló (? ~1820 — Madrid? d 1880), cap d’estat major de les forces carlines del Principat (1874-75), únic titular.
Li ha estat atribuïda la traïció de la causa carlina en les converses de l’Hostal de la Corda 1875, pel fet que conservà el grau de coronel a l’exèrcit alfonsí i que fou, més tard, cap de la policia de Madrid
Titu Maiorescu
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor romanès.
Ensenyà filosofia i lògica a les universitats de Iaşi i Bucarest El 1865 fundà a Iaşi la societat literària Junimea ‘Jovent’ i la revista “Convorbiri Literare” ‘Converses literàries’ Fou diputat i primer ministre La seva obra Discursuri parlamentare ‘Discursos parlamentaris’, 1897-1915 el mostra com un gran orador polític
Maimó de Castellolí
Història
Cavaller.
Fou un dels qui, desobeint Jaume I de Catalunya-Aragó, es negà a combatre a Granada a favor de Castella 1273 Perdonat pel rei 1274, fou procurador de Ramon Folc V de Cardona, cap de la revolta nobiliària Fou ambaixador d’Alfons II a les converses de pau de Brinhòlas 1291
Mohammed Hatta
Història
Polític indonesi.
Fundador del partit nacionalista 1932, s’oposà a l’invasor japonès 1941-45 Fou vicepresident 1945-48 i 1950-56 i primer ministre 1948-50 El 1949 obtingué per a Indonèsia la independència de iure a les converses de la Haia Fou destituït per Sukarno 1956 i es retirà de la vida pública Publicà el seu testament polític 1982
Pere Canyà
Història
Dret
Síndic remença de la Bisbal d’Empordà, partidari d’una política pacifista.
Prengué part en les reunions de Cassà de la Selva i Amer 1485, preparatòries de la sentència de Guadalupe 1486 Fou un dels síndics remences més destacats durant les converses sostingudes a Castella amb Ferran II de Catalunya-Aragó i, en ésser signada l’esmentada sentència, en fou un dels executors La seva actuació només és coneguda en la fase de negociacions que seguí el fracàs de la revolta de Pere Joan Sala