Resultats de la cerca

Fill i successor d’Enric II i d’Elionor d’Aquitània Volenterós i turbulent, de gran braó en el combat i d’una força hercúlia, ho fiava tot a l’espasa Empès per Felip August de França, es revoltà tres vegades contra el seu pare Tot seguit que fou rei, s’apressà a preparar 1189-90 una croada a Terra Santa, la tercera croada , de la qual fou l’heroi conquerí Xipre, contribuí decisivament a la conquesta de Sant Joan d’Acre 13 de juliol de 1191, derrotà Saladí i, si no pogué prendre Jerusalem, almenys pactà el dret per als cristians de peregrinar-hi De retorn a Anglaterra, on el seu germà Joan…

Els marsis, que foren aliats dels romans des del 308 aC, s’hi rebellaren el 91 aC, i tingueren un paper important en la guerra social Mantingueren sempre el caràcter de poble fort i guerrer

Viatjà pel continent africà, especialment per la conca alta del Nil, per encàrrec de l’Acadèmia Prussiana de Ciències 1869-71 Escriví Beitrag zur Flora Äthiopiens ‘Contribució a la flora d’Etiòpia’, 1867, Im Herzen von Afrika ‘En el cor d’Àfrica’, 1874 i Afrikanisches Skizzenbuch ‘Esbós africà’, 1925

Afiliat al republicanisme federal, fou un dels creadors de l’Avenç Nacionalista Republicà de Sant Andreu de Palomar 1905 i del Centre Nacionalista Republicà 1906 Posteriorment, a les Corts, fundà l’Ateneu Democràcia 1910 i fou secretari de la UFNR a Barcelona a partir del 1911 Així mateix publicà els setmanaris catalanistes El Cor del Poble 1912 i Germinal 1915, òrgan de les joventuts de la UFNR

A la mort de Balduí IV, i pel seu casament amb Sibilla, filla d’Amalric I, fou reconegut rei de Jerusalem Fou vençut i fet presoner per Saladí a Hattin 1187 aquesta derrota significà la pèrdua de Jerusalem Una vegada alliberat, organitzà el setge d’Acre 1188 El 1192 rebé de Ricard I Cor de Lleó el reialme de Xipre, on establí una dinastia que durà fins al s XV

Canceller i justiciar de Ricard Cor de Lleó i bisbe d’Ely 1189 Quan Ricard partí cap a les croades, Longchamp governà Anglaterra, fins que fou desposseït per Walter de Coutances, capdavanter dels barons revoltats a favor de Joan sense Terra Aleshores passà a França, visità Ricard, que hi era captiu 1193, i el convencé de la seva lleialtat Aquest el confirmà en el càrrec de canceller, que ocupà fins a la mort

Deixeble d’Enric Morera i de Déodat de Séverae, fundà amb aquest el Cor català de Perpinyà i diverses corals occitanes Participà en els Fets de Prats de Molló 1926 Tornà a Barcelona i hi fundà la coral Els Cent Homes Fou elegit diputat per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 i fou director general de radiodifusió de Catalunya 1936-39 Exiliat a Andorra, participà en programes en català de Ràdio Andorra Publicà La batalla de Prats de Molló 1930 i Glossari andorrà 1966 i harmonitzà cançons populars occitanes Fundà Els Cors Andorrans

Senyor de Queralt Pere II de Queralt Fill d’Arnau de Timor i de Ramona Participà a la conquesta de València Es casà amb Berenguera de Cervelló i adquirí d’aquesta família el castell d’Aguiló 1240 Ja vidu, es féu templer 1257, havent dividit el patrimoni entre els fills a Pere III, Queralt, Santa Coloma, Figuerola, etc a Berenguer, Timor —recuperat del seu cosí Guillem—, Montlleó, Sant Antolí, etc Fou comanador de Montsó i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya Pel seu valor en les gestes bèlliques fou protagonista de la llegenda anomenada del Cor de Roure , segons…

Era net de Tsewangrabtan, el cap dels oirats, i es rebellà contra el descendent legítim, Tsewangdorxi Els xinesos l’ajudaren militarment, i després de la victòria l’installaren al tron 1755 Es rebellà tot seguit contra la sobirania manxú, i els xinesos enviaren dues expedicions de càstig la primera, comandada pel general Zhao Hui, comportà la derrota i la mort d’Amursana 1757 Seguí una dràstica repressió que anorreà definitivament el poder dels oirats al cor d’Àsia Alguns supervivents es refugiaren a Rússia entre els calmucs parents de raça Entre les nombroses narracions en…