Resultats de la cerca

Li correspon el comandament d’un regiment, d’un aeròdrom o base aèria, o un d’equivalent La denominació, d’origen italià, fou utilitzada ja en els exèrcits castellans i catalanoaragonesos de Ferran II, organitzats en esquadrons o coronelies , sota el comandament d’un coronel A partir del segle XVI, els oficials majors dels terços i regiments dels diversos exèrcits europeus reberen, al costat del nom de mestre de camp, el de coronel, que es generalitzà a França amb la reorganització de l’exèrcit feta per Lluís XIV, la qual fou imitada per Felip V en els seus exèrcits a Espanya 1704

Fill de Francesc de Ribera i Fita, senyor de Florejacs, i de Maria d’Espuny i de Claramunt, senyora de la Torre de Claramunt i baronessa de Rivert, títols que heretà Austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona i diversos cops conseller de la ciutat El rei arxiduc Carles III li concedí el comtat de Claramunt 1708 Fou partidari de la resistència a Felip V, a la Junta de Braços del 1713 Confinat per les autoritats filipistes, acusat de reunir-se amb altres austriacistes, fou desterrat a Burgos Alliberat 1721, el 1725 li foren retornats els béns confiscats Hom li ha atribuït…

Capità de la coronela, el 1714 participà en la defensa de Barcelona caigué ferit l’11 de setembre defensant el portal Nou El 1719 l’emperador Carles VI concedí al seu germà Ignasi de Bòria i Gualba el títol de marquès de Bòria

Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge del 1706 Membre del braç reial, assistí a la junta de braços del 1713, on defensà la continuació de la resistència catalana contra Felip V de Castella Fou ferit en un dels darrers assalts, l’11 de setembre de 1714

El 1648, durant la guerra contra França, fou capità de la Coronela de Barcelona Fou membre del Consell de Cent i, durant la guerra de Successió, conseller segon de Barcelona Formà part del govern de la ciutat durant el setge de Felip V 1713-14 Caiguda Barcelona, les autoritats filipistes li confiscaren els béns

Fou capità de la coronela de Barcelona el 1684 Participà en la guerra contra els francesos 1689-97 i fou nomenat comte de Múnter per Carles II 1693 Austriacista, fou expulsat de Barcelona pel lloctinent Francisco Fernández de Velasco Carles III el nomenà membre de la junta de cavallers creada per ell 1705 i majordom reial 1706

Donzell, el 1639 era sergent major de la Coronela de Barcelona Combaté en la guerra de Separació participà en la batalla de Montjuïc i en el setge de Lleida publicà Preludis militars 1640, obra didàctica destinada a la formació de capitans naturals del país El 1674 fou traduïda al castellà per Jacint Ayom probable pseudònim de Jacint Moià

Fou capità de la coronela de Barcelona durant el setge francès del 1697 Durant la guerra de Successió lluità com a capità de cavalleria El 1713 es negà a ésser evacuat i formà part de l’expedició del diputat militar Berenguer, per a aplegar forces contra els Borbó Hagué de refugiar-se a Cardona Deixà alguns escrits de tema religiós

Fou fet noble, a les corts de Barcelona de 1705-06, pel rei arxiduc Carles III Fou sergent major de la Coronela de Barcelona durant els setges del 1706 i el 1714 En caure la ciutat, es refugià a la cort de Viena Ajudà Francesc de Castellví amb informacions i detalls per a la redacció de les seves Narraciones históricas