Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
Foscari
Història
Família veneciana que data de vers el sXI.
La figura més rellevant fou Francesco Foscari Venècia 1373 — 1457, elegit duc el 1423, que promogué l’expansió veneciana cap a l’interior Aliat amb uns altres estats italians, lluità contra el ducat de Milà Fracassada la seva política, fou deposat el 1457 De la primera meitat del s XV data el palau gòtic, de la família, anomenat Ca'Foscari, al Canal Gran
efemèrides
Història
Relació d’esdeveniments ocorreguts en diferents èpoques en la data d’un dia determinat.
el Divuit de Juliol
Història
Data oficial de l’aixecament inicial de la Guerra Civil Espanyola de 1936-39.
Al Marroc, tingué caràcter estrictament militar a la metròpoli, els partits de dretes —Falange Española, carlins, Renovación Española i els militants més actius de les Juventudes de Acción Popular i de la CEDA— ajudaren les guarnicions, però sempre sota control militar Al Marroc l’aixecament es produí el dia 17 El 18 tingueren lloc els de Canàries, Sevilla —pern de la revolta a Andalusia—, Valladolid i Burgos el 19, els de Saragossa, Pamplona, Vitòria, Oviedo, Salamanca i Palma les guarnicions de Galícia s’aixecaren el dia 20 Als punts on fracassà, l’aixecament es produí el 19 Barcelona,…
any de la fundació de Roma
Cronologia
Història
Any comptat a partir de la data suposada de la fundació de Roma ( ab urbe condita
).
llanterner
Història
Menestral que fabricava llanternes i objectes de llauna.
L’ofici constituïa una de les branques del gremi dels ferrers a Barcelona i a Vic Els de Barcelona sollicitaren, el 1804, i hi tornaren el 1819, la separació dels ferrers i la unió amb els pintors de vidrieres, supervivència de l’antic collegi de pintors El nou gremi redactà les seves ordenances en la tardana data del 1830, i continuava actiu el 1836, data de supressió dels privilegis gremials Tenia per patrons sant Eloi i sant Lluc
lletra de canvi
Economia
Història
Dret mercantil
Document mercantil utilitzat com a instrument de crèdit o mitjà de pagament, en virtut del qual una persona (lliurador) mana de pagar a una altra (lliurat) una certa quantitat a l’ordre d’una tercera persona (prenedor), que pot ésser el mateix lliurador, en el lloc i el temps convinguts.
La lletra de canvi, que hom estén en paper imprès i timbrat, de la classe i la categoria que corresponguin, ha de complir i ha de fer constar uns requisits determinats ha de detallar la data i el lloc en què és lliurada, la data de pagament quan hi consta també el lloc hom parla de lletra domiciliada , així com la identificació de tots els subjectes implicats en la lletra i la signatura del lliurador Pot ésser nominativa o al portador, i el terme de venciment pot ésser variable, bé que breu por ésser girada a la vista, a un terme vista, a una data, a un terme data, etc El titular de la lletra…
Blanca de Antillón
Història
Noble aragonesa, filla de Sancho de Antillón i neta de Vallés de Bergua, i amant de Jaume I de Catalunya-Aragó.
L’any 1241 cedí al rei els seus drets sobre el castell de Castre Ribagorça, que passà a llur fill, ja nascut en aquella data, Ferran Sanxis de Castre
annals consulars
Història
Nom donat sovint als dietaris on eren registrats els fets esdevinguts a Barcelona, repartits pels anys dels consellers elegits el 30 de novembre.
El consell municipal havia donat l’exemple amb la redacció del Manual de Novells Ardits , iniciat l’any 1390 Els annals fan començar generalment la relació l’any 1249, data del privilegi de creació del municipi de Barcelona
Revocand
Història
Prevere i arxipreste que actuà a les terres ripolleses els anys 879 i 881, quan s’estructurava el país osonenc novament recuperat.
En la darrera data actuà també amb l’arxipreste Gotmar, que fou el primer bisbe de Vic de la restauració 886 Sembla ésser un dels encarregats per l’arquebisbe de Narbona, Sigebut, d’organitzar eclesiàsticament el territori osonenc
Festa d'Aran
Història
Dia oficial de la Vall d'Aran (17 de juny), celebrat anualment des del 1991.
Commemora la data de celebració de les primeres eleccions al Conselh Generau d’Aran , que reprèn l’autogovern atorgat per Jaume II des del 23 d’agost de 1313 amb els privilegis de la Querimònia , confirmada pels successius monarques, des d’Alfons IV 1328 fins a Ferran VII 1817
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina