Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Rostany
Història
Comte de Girona (vers el 785 — abans del 812), el primer conegut d’aquest districte.
És probable que fos un magnat amb propietats a Septimània, i que calgué identificar-lo amb un Rodestagnus que pel juny del 782, en representació de Carlemany, presidí un judici favorable a Daniel, arquebisbe de Narbona, a qui el comte Miró de Narbona havia pres unes viles del pagus narbonès Nomenat comte de Girona, segurament per Carlemany durant l’ocupació de la ciutat, degué organitzar-ne la defensa i estimular el repoblament de les terres gironines i bisuldunenses A ell degué correspondre en bona part la defensa de Girona i de la seva comarca quan es produí la…
Guillemó
Història
Fill del comte Berà de Barcelona i possible comte de Rasès, del 814 al 827, potser associat al seu pare.
Després de la destitució de Berà, el 820, degué conspirar contra el domini franc a Catalunya i participà en la revolta d' Aissó 826-827
Mainákē
Història
Colònia grega que hom creu situada en el litoral malagueny, bé que no ha estat localitzada.
Fundada abans del 600 aC per al comerç dels metalls, fou poblada de massaliotes i degué desaparèixer vers el 540 aC, després de la batalla d’Alalia
Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum
Història
Crònica de la qual es conserven diverses redaccions, totes fetes al monestir de Ripoll.
La redacció primitiva, en llatí, té un nucli inicial que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de Ramon Berenguer IV fou escrit pel mateix autor en tres represes i completat en el període 1162-84 conté també una primera addició, corresponent al regnat d’Alfons I, que degué ésser escrita entre el 1200 i el 1208, una segona addició, amb el regnat de Pere I i la minoritat de Jaume I, que cal datar en 1214-18, i un acabament, que comprèn quasi tot el regnat del Conqueridor i que degué…
Josep de Carerac i de Solà
Història
Cavaller.
Fou un dels autors de la rebellió de la plana de Vic a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria 1705 El 1714, atacat per la tropa del marquès de Montemar, es refugià amb 120 homes al santuari de la Gleva, on degué morir en la defensa
Blanca
Història
Comtessa de Barcelona, segona muller de Ramon Berenguer I, amb qui es casà el 1051.
Repudiada al cap de pocs mesos pel comte —el qual es tornà a casar amb la primera muller, Almodis—, sembla que aquest, a la mort d’Almodis el 1071, la degué reconèixer de nou per muller pel fet que, en morir, li féu una deixa de 4 000 mancusos No deixà fills, i hom n'ignora el llinatge
Maria I de Borgonya
Història
Duquessa titular de Borgonya, duquessa de Brabant i Limburg i comtessa de Borgonya i Flandes (1477-82), filla de Carles I el Temerari.
Les guerres que sostingué el seu pare amb Lluís XI de França feren que aquest annexés als seus dominis la Borgonya pròpiament dita, l’Artois i la Picardia En aquesta situació de debilitat degué concedir els privilegis reclamats per la burgesia de les viles dels Països Baixos 1477 Casada amb l’emperador Maximilià I, fou la mare de Felip el Bell, pare de Carles V
Ermengol II d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1010-35).
Fill d’ Ermengol I Succeí el pare, sota la tutela de l’oncle Ramon Borrell de Barcelona, el qual degué adquirir aleshores certs drets sobre els castells d’Alòs de Balaguer, Malagastre, Montmagastre, Rubió i Artesa de Segre, reivindicats més tard pel fill Berenguer Ramon I Combaté els musulmans i aconseguí d’eixamplar notablement les fronteres del comtat Morí durant un pelegrinatge a Terra Santa
baró
Història
A l’alta edat mitjana, home notable.
El mot, d’origen germànic, que primitivament significava ‘home lliure’, abans del segle XII ja s’havia generalitzat en diversos països europeus com a sinònim de persona notable, guerrer o company del rei En aquest sentit apareix en documents catalans del segle X A Navarra i a Aragó era utilitzat ja des de la fi del segle IX, i d’aquí degué passar a Castella
Jaume Garcia
Arxivística i biblioteconomia
Història
Arxiver i erudit, fill del també arxiver de l’arxiu reial de Barcelona Dídac Garcia, de qui esdevingué coadjutor el 1436.
Tots dos procedien de l’escrivania reial i dugueren a terme a l’arxiu la redacció de diversos índexs Jaume fou amic i collaborador de l’humanista Pere Miquel Carbonell, que el succeí en el càrrec Escriví una genealogia dels reis de Catalunya-Aragó El rei Renat d’Anjou li encarregà la redacció d’un Llibre de les batalles , que no degué arribar a escriure Morí de pesta
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina