Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Bernat d’Alió
Història
Senyor feudal del Donasà i del Capcir.
Fill de Bernat d’Alió o de Llo i d’Estefania de So, fou casat amb Esclaramonda, germana del comte de Foix, s’adherí al catarisme i, denunciat per Hug de Fenollet, fou cremat viu a Perpinyà
Teresa de Camprodon i d’Armengol
Història
Patriota rossellonesa, esposa de Francesc de Foix-Bearn.
Fou acusada d’haver assassinat Manuel de Santdionís perquè aquest havia denunciat una conspiració antifrancesa dels rossellonesos El Consell Sobirà la féu sotmetre a tortura, però no n'obtingué confessió, i finalment fou executada a la plaça de la Llotja de Perpinyà
Gai Licini Verres
Història
Política
Magistrat romà.
Qüestor a la Gàllia Cisalpina 84 aC, s’apropià de l’erari públic Propretor de Cilícia 74 i de Sicília 73-71, fou denunciat pels sículs de concussió Ciceró en sostingué l’acusació en les cèlebres Verrines Condemnat, s’exilià a Marsella, on morí víctima de les proscripcions de Marc Antoni
Guglielmo Oberdan
Història
Patriota italià.
Fugí de l’exèrcit austríac, a Bòsnia, i tornà a Itàlia 1878 Per tal de cridar l’atenció del món sobre l’irredemptisme de Trieste, planejà de matar-hi l’emperador austríac Denunciat per uns agents provocadors, fou jutjat i penjat, malgrat les protestes arribades d’arreu Un cant patriòtic istrià porta el seu nom
conjuració de Venècia
Història
Complot tramat el 1618 per Pedro de Girón, duc d’Osuna i virrei de Nàpols, amb la col·laboració d’Alonso de la Cueva, ambaixador a Venècia, i Pedro de Toledo, marquès de Villafranca i governador del Milanesat, per tal d’emparar-se de Venècia.
Denunciat pels venecians, el duc de Lerma desautoritzà i destituí Pedro de Girón La historiografia castellana la sol presentar com un muntatge calumniós de Venècia destinat a atacar la corona hispànica, però, de fet, la debilitat del govern del duc de Lerma permetia a les autoritats castellanes a Itàlia de portar a terme una política molt independent de Madrid
Madeix
Història
Notable d’origen got.
Fou denunciat pel bisbe de Barcelona Frodoí, a l’assemblea d’Attigny 874, pel fet d’haver obtingut per precepte reial l’església de Sant Esteve, del bisbat de Barcelona, i d’haver-hi celebrat reunions de pagesos Sembla ésser un dels dissidents que, amb els preveres Baió de Terrassa i Tirs de Barcelona, celebraven en ritu visigòtic, en oposició al bisbe franc Frodoí
Agnès de Llar i de Pasqual-Cadell
Història
Noble.
Filla de Carles de Llar i Teixidor Hom li atribueix d’haver denunciat als francesos la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674 per tal de salvar el seu amant francès, el senyor de Parlan, tinent de rei de la plaça Avergonyida i blasmada per tothom, sembla que entrà en un convent Hom té seriosos dubtes de la veracitat d’aquesta versió de la delació, que fou recollida en la novella L’infante 1920, de Louis Bertrand
conjuració d’Amboise
Història
Conspiració hugonot que tingué lloc el març de 1560 durant les guerres de religió franceses aprofitant la minoria d’edat del rei Francesc II.
El cap de la conspiració, Godefroi de Barri de La Renaudie, noble hugonot del Périgord, amb la complicitat de l’almirall Gaspard de Coligny i de Lluís I, príncep de Condé, es proposava de sostreure Francesc II de la influència del partit catòlic capitanejat per Francesc I de Lorena, segon duc de Guisa El complot fou denunciat, i el duc de Guisa traslladà la cort de Blois a Amboise, on fou mort La Renaudie i desfeta la conjuració
Francesc Macià i Ambert
Història
Política
Polític austriacista i guerriller, conegut amb el nom de Bac de Roda.
Pertanyia a la petita noblesa propietària rural vigatana Fou un dels vuit personatges que amb la seva signatura donaren a Domènec Perera i a Antoni de Peguera el caràcter de delegats oficials de Catalunya per a signar el pacte de Gènova 1705 amb les potències aliades Durant la guerra fustigà les guarnicions i l’exèrcit borbònic a la plana de Vic i al Lluçanès, participà en la defensa de Montjuïc 1705 i en la de Barcelona d’uns quants anys després, com a coronel de fusellers El 1710, com a membre del senat, fou destinat a la plana de Vic per mobilitzar noves milícies voluntàries…
Francisco Cabarrús
Economia
Història
Financer i polític al servei de la monarquia hispànica.
Comte de Cabarús S'establí a Saragossa a casa d’un comerciant català, Gelabert, amb la filla del qual es casà, i a Madrid, com a fabricant de sabons A la seva iniciativa es degué la creació del Banco de San Carlos 1782, el primer banc oficial de la monarquia, del qual fou director, i de la formació de la Compañía de Filipinas 1785 —fusió de la Companyia de Comerç de Barcelona i de la Compañía Guipuzcoana de Caracas—, que monopolitzà el comerç amb Àsia Des del 1783 fou conseller de finances A la mort de Carles III perdé la seva influència hagué de dimitir la direcció del banc, fou denunciat a…