Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
Mehmet I
Història
Cinquè soldà otomà (1413-21).
Fill de Baiazet, restaurà la unitat turca, desfeta a causa de la invasió de Tamerlà 1402
batalla de Calatañazor
Vista del castell de Calatañazor
Patronato de Turismo de Soria
Història
Militar
Batalla que tingué lloc el 30 de juliol de l’any 1000 prop de Calatañazor (al nord de la vall del Duero, dins l’actual província de Sòria) entre les forces del comte castellà Sanç Garcia (coalició de tropes navarreses, lleoneses i castellanes) i les musulmanes d’al-Manṣūr.
El comte castellà sofrí una derrota greu, però la llegenda la convertí en una desfeta musulmana
Tit Labiè
Història
Militar
General romà. Tribú de la plebs (63 aC) i legat de Cèsar a la Gàl·lia, governador de la Cisalpina (56 aC).
Alineat al costat de Pompeu, després de la desfeta de Farsàlia organitzà un exèrcit, que fou batut a Tapsos i a Munda
batalla d’Alcazarquivir
Història
Militar
Combat lliurat el 1578 entre les tropes de Sebastià de Portugal —que havien anat en auxili del rei destronat del Marroc— i els insurrectes marroquins.
Esdevingué una gran desfeta per a Portugal, i hi perderen la vida el rei i un gran nombre de nobles portuguesos Significà el fracàs d’afermar al Marroc l’imperi africà
Wehrmacht
Història
Conjunt de les forces armades del III Reich, organitzades el 1935 sobre la base del petit exèrcit de 100 000 soldats (Reichswehr) permès pel tractat de Versalles.
Els comandaments de l’exèrcit, la marina i l’aviació depenien del comandament suprem Oberkommando , estat major de Hitler, que n'era el cap suprem La Wehrmacht desaparegué el 1945 amb la desfeta nazi
batalla del Piave
Història
Militar
Conjunt de combats sostinguts entre les tropes italianes i les austroalemanyes a les riberes del riu Piave (1917-18), durant la Primera Guerra Mundial.
Després de la desfeta de batalla de Caporetto , els italians formaren una vasta línia defensiva al llarg del riu, amb la qual aturaren les ofensives enemigues i llançaren un contraatac, amb èxit octubre del 1918
Petita Entesa
Història
Aliança entre Txecoslovàquia, Iugoslàvia i Romania (signada per acords bilaterals el 1920 i el 1921) per a impedir la coalició danubiana a favor de l’imperi Austrohongarès.
Afavorida sobretot per França a fi d’impedir l’expansió alemanya i d’isolar l’URSS, fou desfeta pràcticament amb la militarització de Renània per Hitler 1936, i desaparegué amb la invasió de Txecoslovàquia pels nazis el 1939
Humbert I d’Itàlia
Humbert I d’Italia
© Fototeca.cat
Història
Rei d’Itàlia (1878-1900).
Fill i successor de Víctor Manuel II Afavorí l’aproximació a Alemanya i a Àustria-Hongria Triple Aliança, 1882, i també la política d’expansió italiana a Etiòpia, que culminà el 1896 en la desfeta d’Àdua Eritrea Fou assassinat per un anarquista
batalla d’Altafulla
Història
Militar
Acció bèl·lica de la Guerra contra Napoleó en què l’exèrcit antifrancès, que operava al Principat sota el comandament del baró d’Eroles, fou completament derrotat per les forces napoleòniques, a les ordres dels generals Maurice-Mathieu i Lamarque (24 de gener de 1812).
La principal conseqüència d’aquesta desfeta fou el canvi del curs de la guerra al Principat, ja que des d’aleshores el primer exèrcit defugí les grans accions en camp obert, i fins al començament del 1813 les operacions militars tingueren un caire gairebé exclusivament guerriller
sènon | sènona
Història
Membre d’un antic poble gal establert a la conca superior del Yonne i sobre una part de l’altiplà de Langres.
Els seus establiments principals eren les ciutats de Sens llur capital, Melun, Montereau, Corbeil i Auxerre Cèsar els dominà i els imposà un rei vers el 53 aC, però el refusaren i s’aliaren a Vercingètorix en la contraofensiva dels gals que acabà amb la desfeta d’Alèsia 51 aC