Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Glinskij
Història
Família de boiars russos, descendents dels prínceps de Lituània.
Els germans Mikhail — 1534, Ivan i Vasilij , desposseïts de llurs privilegis pel rei Segimon de Polònia, fugiren a Rússia 1508 Mikhail prengué part en la defensa de Smolensk, però després conspirà contra Moscou La seva neboda Helena — 1538, muller del gran duc Basili III, fou regent durant la minoritat del seu fill Ivan IV el Terrible 1533-38
ayllu
Etnologia
Història
Unitat social i geogràfica característica de la regió andina (Perú i Bolívia), els membres de la qual formaven una comunitat políticament definida.
Fou la forma política inferior a l’estat dels aimara i dels quítxues des dels temps anteriors a l’imperi dels inques L' ayllu posseïa en comú les terres de conreu, pastures, aigües, boscs, etc, immediats al poblat que li corresponia Les seves propietats es mantingueren en general sota la dominació castellana en la mesura que no en foren desposseïts després de la independència, persisteixen fins al present Practicaven l’endogàmia local, bé que no necessàriament el matrimoni entre consanguinis El cap de cada ayllu era elegit per una reunió de caps de família d’entre els vells de…
Elionor I de Navarra
Història
Reina de Navarra (1470), infanta d’Aragó, filla de Joan II de Catalunya-Aragó i de Blanca I de Navarra.
Es casà 1436 amb Gastó IV de Foix, II de Castellbò i IX de Bearn En esclatar 1455 la segona guerra civil navarresa, els seus germans Carles de Viana i Blanca, del partit beaumontès, oposat al rei Joan, foren desposseïts dels drets successoris a Navarra en benefici d’Elionor En ésser coronat rei de Catalunya-Aragó 1458, el seu pare li encarregà el govern de Navarra Durant la guerra civil catalana de 1462-72, Joan II li lliurà el comtat de Pallars, però el seu domini sobre aquest no fou mai efectiu El 1464, en morir la seva germana Blanca II, fou proclamada princesa de Viana Com a…
Roger II de Pallars Sobirà
Història
Comte de Pallars Sobirà (1236-56) i vescomte de Coserans (Roger III: 1240-56).
Fill del comte Roger I i d’una dama desconeguda, uní en la seva persona el lot important dels Berga, pel seu matrimoni amb Sibilla de Berga o de Saga 1234, i el comtat pallarès 1236, en la successió del qual, esmenant una disposició paterna, féu entrar 1244 les dones i àdhuc els bastards, originats en l’homònim fill seu Roger de Comenge nascut Roger IV de Coserans i coneguts sovint amb el cognom Espanha, que, desposseïts finalment dels béns cispirinencs, reclamaren amb lluites armades l’herència del Pallars Executant i retocant el seu pla 1256, posà al capdavant del comtat el seu…
Alexandre II de Rússia

Alexandre II de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1855-81).
Succeí al seu pare Nicolau I i la seva primera tasca fou de posar fi a la guerra de Crimea 1856 El seu regnat es caracteritzà per un tímid intent de liberalització que tingué una repercussió molt profunda en els esdeveniments posteriors de la història russa les reformes foren fetes per una petita minoria de nobles, funcionaris i periodistes als quals el tsar deixà en llibertat d’actuació L’ucàs del 3 de març de 1861 alliberà els serfs i expropià els nobles la reforma fou feta mitjançant institucions tradicionals com el mir Però tot això fou lletra morta, perquè l’estat, una vegada els hagué…
faïdit
Història
Nom donat als nobles del Llenguadoc que foren represaliats i desposseïts dels seus feus i privilegis durant la croada albigesa del segle XIII.
Prengueren part activa en la resistència occitana contra l’ocupació dels croats vinguts del nord de França, i foren acusats de faïdiment, bé per professar la religió càtara o simplement per no posar l’espasa al servei del rei de França Molts, en perdre el patrimoni i els privilegis, s’exiliaren a indrets de Catalunya, com Mirapeix, Arquer o Niort, on fundaren grans casals sota l’aixopluc dels comtes de Barcelona
Joan II de Catalunya-Aragó
Medalló de Joan II de Catalunya-Aragó
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1458-79) i de Navarra (1425-79).
Fill d’ Elionor d’Alburquerque i de Ferran I de Catalunya-Aragó Educat a Castella, no entrà a Catalunya fins a quinze anys El seu pare el dotà d’un important patrimoni als Països Catalans —comtat de Ribagorça, ducats de Montblanc 1412 i de Gandia—, a Castella —ducat de Peñafiel, comtat de Mayorga i senyories de Castrojeriz, Lara, Medina del Campo, Olmedo, Cuéllar i Villalón— i a Navarra —Haro, Belorado, Briones i Cerezo— Amb el títol de virrei de Sardenya i de Sicília passà en aquesta darrera illa 1415-16 per tal de fer cara als intents autonomistes d’alguns sectors del país En morir el seu…
Unió Soviètica
Una sessió del soviet suprem (Unió Soviètica)
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és designat l’Estat del continent euroasiàtic vigent entre el 1922 i el 1991.
El nom oficial era Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, i se’l coneix més sovint per les sigles d’aquesta designació URSS Amb una superfície de 22402000 km 2 , els seus límits coincidien aproximadament amb els de la màxima expansió territorial de la Rússia dels tsars, de la qual sorgí, i constituïa l’Estat més extens del món Comprenia principalment la major part de l’Europa oriental, bona part de l’Àsia central i tota l’Àsia septentrional Rússia , Ucraïna , Bielorússia , Moldàvia , Armènia , Geòrgia , l’ Azerbaidjan , el Kazakhstan , el Turkmenistan , el Kirguizistan , el…