Resultats de la cerca

Destituí el seu pare Joan V i governà fins que aquest no recobrà el tron 1379

Amb el suport dels berbers, s’enfrontà a Muḥammad II de Còrdova , el qual el derrotà a Aqabat al-Baqar 1010 i el destituí A la caiguda de Hišām II s’emparà de nou del govern del califat, fins que fou assassinat pels berbers hammudites

Durant el govern d’aquest lliurà 1065 València a al-Ma'mūn de Toledo en canvi del càrrec de governador, però a la mort d’al-Ma'mūn 1075 el poble el destituí i l’empresonà, a favor d’Abū Bakr ibn ‘Abd al-'Azīz, germà del destronat ‘Abd al-Mālik

Succeí l’hammudí Yaḥyà I Germà d’'Abd al-Raḥmān IV al-Murtaḍā, fou proclamat califa en un intent de restauració de la família omeia al califat La burgesia cordovesa Banū Ǧahwar el destituí i li permeté de refugiar-se a la cort lleidatana de Sulaymān ibn Muḥammad ibn Ḥūd

Profundament catòlica, en succeir el seu pare, Josep I, destituí el marquès de Pombal i desféu en part la seva obra En morir el seu marit 1786 i el seu fill gran 1788, embogí gradualment i el seu fill Joan hagué d’assumir la regència 1792 Davant la invasió napoleònica 1807 fou duta al Brasil amb la família reial

Denunciat pels venecians, el duc de Lerma desautoritzà i destituí Pedro de Girón La historiografia castellana la sol presentar com un muntatge calumniós de Venècia destinat a atacar la corona hispànica, però, de fet, la debilitat del govern del duc de Lerma permetia a les autoritats castellanes a Itàlia de portar a terme una política molt independent de Madrid

Fou el principal agent de Felip II de Castella en les negociacions per aconseguir la corona portuguesa Nomenat conseller del rei castellà, obtingué la presidència del Consell de Portugal i el títol de comte de Castel-Rodrigo marquès des del 1598 Felip III de Castella el destituí de tots els càrrecs, i fou virrei de Portugal 1600-03 i 1608-12

Aprofitant la crisi d’aliments i el malestar popular, els agents del partit francòfil dirigiren la rebellió contra el partit austriacista en el poder El rei destituí el corregidor de Madrid, el president del Consell de Castella, comte d’Orpesa, i el privat Enríquez de Cabrera, i nomenà Francisco Ronquillo corregidor i Luis Fernández de Portacarrero —del partit francòfil— president del Consell

El 1890 fou nomenat delegat del pretendent Carles VII i dirigí el partit carlí fins al 1899, que fou destituït El successor de Carles, Jaume, li encomanà la presidència de la junta central carlina el 1912, però també el destituí el 1918, per causa de l’orientació germanòfila que havia pres el partit Féu diverses excavacions prehistòriques, i llegà les seves colleccions per formar el Museo Cerralbo de Madrid

Agent de negocis establert a Barcelona, afrancesat i anticlerical, fou comissari de policia de Barcelona en produir-se l’ocupació napoleònica el 1808 Desarticulà tres conspiracions contra els ocupants 1808-09 i formà part de la Comissió d’Emigrats que s’emparà dels béns dels barcelonins absents Fou regidor 1809 i comissari de l’ajuntament El mariscal Augereau el destituí 1810 a conseqüència dels abusos comesos, i el deportà a França