Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
avalot de les Levites
Història
Manifestació que tingué lloc a Barcelona el 21 de juliol de 1840 per part de l’alta burgesia, per demostrar la seva adhesió a Maria Cristina i Isabel II i la repulsa als progressistes.
El nom prové de la indumentària dels manifestants Hi estigueren relacionats l’assassinat de l’advocat Francesc Balmas i la destrucció de la impremta d' El Guardia Nacional
el Llor
Història
Antiga quadra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), al NW de la vila.
Adossada a l’antiga torre de Llor , esmentada ja al segle X, hi ha la capella de Santa Bàrbara del Llor , abandonada d’ençà de la destrucció del 1936
gúrida
Història
Membre de la dinastia iranianosunnita que governà (1148-1215) l’actual centre de l’Afganistan amb capital a Fīroz Kūh.
S'imposà als turcs gaznèvides destrucció de Ghaznī, 1150 i estengué el seu domini a l’Índia presa de Lahore, 1186, i de Delhi, 1193 fins que fou anihilada pels xas de Coràsmia
partida del Requetè
Història
Nom amb el qual fou coneguda la partida manada per Pasqual Cucala i Joaquim Santés per terres del País Valencià i del Principat, durant la tercera guerra Carlina.
Inicià la seva actuació al Maestrat i es dedicà sistemàticament a la destrucció de línies telegràfiques i ferroviàries Posteriorment assaltà diverses ciutats derrotada a Iecla Múrcia, la majoria dels seus components es dispersaren o es refugiaren a França 1874
manifest de Coblença
Història
Proclama publicada a la ciutat de Coblença pel duc de Brunsvic, el 25 de juliol de 1792, en nom de l’emperador d’Àustria i del tsar de Rússia.
Comminava els francesos, sota amenaça de destrucció de París, a restablir Lluís XVI en la plenitud de la seva sobirania El poble de París, indignat per aquest manifest, atacà el palau de les Tulleries 10 d’agost i el rei fou empresonat al Temple
Velia
Història
Nom llatí d’Elea, ciutat antiga de la Magna Grècia, a la costa tirrènica de la Lucània (actualment Castellammare della Bruca, Basilicata), vora la desembocadura de l’Alento i uns 30 km al S de Paestum
.
Fundada pels foceus d’Alàlia vers el 540 aC, adquirí una gran importància econòmica, comercial i cultural després de la destrucció de Síbaris Seu de la famosa escola filosòfica d' Elea , defensà victoriosament la grecitat contra els lucans Conserva restes de monuments grecs, hellenístics i romans
Niccolò Lancia
Història
Vicari dels ducats d’Atenes i Neopàtria (entre el 1331 i el 1335), en substitució d’Ot de Novelles.
El 1335 fou excomunicat pel bisbe Guglielmo Franzipani, juntament amb el duc Guillem II d’Atenes i altres caps de la Companyia Catalana Hom suposa que fou qui ordenà la destrucció del castell de Sant Omer, a Tebes, arran de l’expedició de Gualter VI de Brienne, pretendent del ducat d’Atenes
camp d’extermini
Història
Nom donat als camps de concentració establerts pels alemanys a Alemanya i Polònia durant la Segona Guerra Mundial per a l’extermini en massa de la població jueva dels països ocupats.
A més dels que foren construïts al costat dels camps de concentració d’Auschwitz i de Majdaneck Lublín, sorgiren els de Chełmno, Bełżec, Sobibor i Treblinka L’extermini era dut a terme en grans cambres de gas, i la destrucció dels cossos, en forns crematoris Hi foren exterminats entre quatre i sis milions de jueus
batalla de Pearl Harbor
Història
Militar
Atac sobtat de l’aviació i la flota japoneses a la base naval nord-americana homònima (7 de desembre de 1941), situada a l’illa d’Oahu, a l’arxipèlag de les Hawaii (Oceania).
Culminació de les tensions entre el Japó i els EUA, causades per l’imperialisme del primer i les ambicions del segon a l’Àsia, pretengué la destrucció de les forces americanes al Pacífic, que sofriren pèrdues greus, però no pas decisives Aquest atac, fet sense declaració prèvia, menà els EUA a entrar a la Segona Guerra Mundial
regne de Judà
Història
Regne del sud de Palestina, sorgit de la divisió entre les tribus del nord i del sud.
En morir Saül, David fou proclamat rei de Judà a Hebron La conquesta de Jerusalem, l’expansió als territoris del voltant i la transformació estatal en temps de Salomó posaren les bases del futur regne de Judà Quan les tribus del nord se separaren 931 aC, el patrimoni de Judà restà enriquit amb el territori de Benjamí i amb la ciutat de Jerusalem, convertida ja en una autèntica capital A l’exterior, Judà conservà el protectorat sobre Edom, que perdé 90 anys més tard A l’interior, on es perpetuà la dinastia davídica i la tradició administrativa de Salomó, es mantingué relativament estable, però…