Resultats de la cerca

En virtut d’aquest contracte la major part del ingressos municipals restaven consignats consignació al pagament dels interessos i a la lluïció del deute públic municipal, i era atorgada als creditors l’administració directa d’aquest fons El contracte responia a una situació econòmica del municipi extremament difícil, agreujada per les males collites i les fams 1402, 1405 i la inundació catastròfica del 1403 Les dificultats de pagament portaren el 1431, a l’anomenada concòrdia de Barcelona entre la ciutat i els seus creditors barcelonins, que preveia una reducció de l’interès de…

Nomenat controlador general de les finances per Lluís XV, aconseguí de sanejar les finances estatals i disminuir el deute públic mitjançant l’augment de la pressió fiscal i altres mesures financeres, que li reportaren una forta impopularitat Aplicà també una política econòmica intervencionista En començar el regnat de Lluís XVI, fou substituït per Turgot 1779

Ministre d’hisenda del 1823 al 1832, durant la crisi econòmica produïda per la pèrdua de les colònies d’Amèrica Com els seus predecessors, intentà d’eixugar el deute públic amb reformes tributàries Afavorí el procés d’industrialització a Catalunya i el proteccionisme, raons per les quals fou ajudat per homes de negocis i institucions com la Comissió de Fàbriques catalans

Els vales reales havien d’ésser acceptats per les caixes públiques i hom podia utilitzar-los per a tota mena d’operacions, llevat del pagament de sous i en el comerç al detall Esdevingueren, doncs, el primer paper moneda conegut a l’Estat espanyol Llur evolució fou molt desafortunada i, a mitjan s XIX, es reconvertiren en uns altres títols del deute públic

Afiliat al partit moderat, el 1837 fou diputat i el 1847 ministre de gràcia i justícia Participà en molts dels governs Narváez, i des del ministeri de finances intentà d’anivellar el pressupost i de posar ordre en el deute públic Negocià el concordat del 1853 amb la Santa Seu Intentà d’imposar una nova constitució de signe ultraconservador, fet que motivà la seva sortida del govern

Lluís XI hi ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalanoaragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya —ocupats aleshores en part per França— en canvi, però, d’admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200000 escuts, el qual s’obligava a satisfer abans d’un any Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l’any següent

Complementava el de Salvatierra entrevista de Salvatierra signat el 3 de maig per Lluís XI i Joan II la clàusula de l' obligació general, segons la qual les rendes dels comtats del Rosselló i de la Cerdanya restaven obligades al pagament de 200 000 escuts, era modificada per la cessió temporal al rei francès, fins a l’extinció del deute, dels drets sobirans, la jurisdicció i els emoluments sobre els comtats del Rosselló i de la Cerdanya, així com dels castells de Perpinyà i de Cotlliure

Primer marquès de Mont-roig 21 de febrer de 1887 Fou diputat per Vic 1869-71, i el 1871, governador civil de Girona i, més tard, de Castelló de la Plana Fou diputat a corts per Granollers 1871-72, 1881-83, 1883-84, 1884-86, 1886-87, 1891-93, 1893-95 i 1898 i per Cuba 1881-84, i senador vitalici des del 1898 L’any 1872 fou nomenat secretari de la presidència del Consell de Ministres i el 1883 Director General del Deute Primerament formà part del partit progresista, posteriorment del liberal de Sagasta i, finalment, del conservador de Maura 

Diputat del partit conservador des del 1872, fou ministre de governació 1885, de gràcia i justícia 1890 i d’hisenda 1899 i 1902 i president del consell de ministres 1903 i 1905 Al ministeri d’hisenda emprengué una política de sanejament financer després del desastre colonial del 1898, mitjançant la llei de pressuposts de 1889-1900, que preveia, entre altres mesures, la suspensió de l’amortització del deute públic i l’aplicació de l’impost d’utilitats Del 1900 al 1909, malgrat les crítiques que suscità el seu projecte i els disturbis que provocà el Tancament de Caixes , els…

Governador d’Oaxaca 1847-52, del 1853 al 1855 romangué exiliat a l’Havana Liberal, inspirà com a vicepresident la constitució del 1857 President 1860, després d’una guerra civil, la seva política anticlerical i la decisió de suspendre el pagament del deute exterior proporcionaren a França, Anglaterra i Espanya el pretext per a una intervenció armada 1861 Les forces angleses i espanyoles aquestes manades pel general Prim signaren l’acord de Soledad 1862 i reembarcaren Els francesos ocuparen la ciutat de Mèxic 1863 i imposaren per la força l’emperador Maximilià Juárez es refugià a Paso del…