Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
David VII de Geòrgia
Història
Rei de Geòrgia (1292-1311).
Fill de Demetri II Thavdadebuli, succeí Vatjang II, que disposava del favor mogol Coronat rei el 1292, s’oposà als mogols, que feren costat al seu germà Vatjang III
Bismarck
Història
Cuirassat alemany que entrà en servei a la primavera del 1941 amb la finalitat d’obstaculitzar el tràfic marítim aliat a l’oceà Atlàntic ( batalla de l’Atlàntic
).
Enfonsat el 27 de maig de 1941 per l’armada britànica, disposava d’una notable protecció passiva, basada en una acurada compartimentació estanca i en un blindatge vertical de 320 mm, així com dos blindatges horitzontals de 220 mm
drassaner
Història
Encarregat de la custòdia i de l’administració de la drassana.
A Barcelona hi havia un drassaner de la ciutat i un drassaner del general per inspeccionar les obres per compte de la ciutat o de la generalitat, respectivament el darrer, que disposava d’un notari o sotsdrassaner, es féu càrrec, a partir del 1608, de les funcions de municioner
Narodnaja Vol’a
Història
Organització clandestina de revolucionaris terroristes sorgida el 1879 a Rússia.
Es proposava d’enderrocar l’absolutisme, d’establir una república democràtica i de lliurar les terres als pagesos i les fàbriques als obrers Desenvolupà accions individuals, però no de masses La més important, l’assassinat d’Alexandre II 1881, representà la fi de l’organització Disposava de dos periòdics Narodnaja Vol’a i Rabocaja Gazeta
fonedor
Història
El qui fabricava peces d’artilleria.
Aquest ofici sorgí al final de l’edat mitjana Als Països Catalans és testimoniat a Perpinyà ja al començament del s XVI la monarquia hispànica disposava de fonedors a sou en els seus establiments, com els de Barcelona o de Màlaga, o bé acordava amb particulars, sovint estrangers, l’ús dels establiments públics per tal de fabricar l’artilleria a un preu convingut
Gabriel Torrent de la Goula
Història
Bandoler.
Era conegut amb el sobrenom de Trucafort Actuà des del 1611 i era vinculat al partit dels cadells El 1612 disposava d’una força de prop de cinquanta homes L’any següent robà a masies situades entre Barcelona i Montcada perseguit per les autoritats, es refugià a la Pobla de Lillet, on les autoritats locals el protegien Capturat a Sant Esteve d’En Bas Garrotxa, fou dut a Barcelona i executat
Oficina de l’Ou
Història
Organisme creat el 29 de desembre de 1936 pel Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya per tal de promoure el desenvolupament de la producció d’aviram i d’ous per a fer cara a l’escassetat d’aliments causada per la guerra civil.
Tenia funcions de control, organitzà campanyes de propaganda —la “batalla de l’ou"— i podia decidir la intervenció o l’apropiació de granges o altres establiments El director era nomenat pel conseller d’agricultura L’Oficina disposava d’un comitè consultiu format per un representant de cada sindicat d’avicultors CNT i UGT, dos representants de la Federació de Sindicats Agrícoles i un de la Federació de Cooperatives de Consum
batalla de Rocroi
Història
Militar
Combat mantingut entre les forces franceses i castellanes davant la ciutat homònima a les Ardenes (19 de maig de 1643), que acabà amb la derrota de les darreres.
Aquestes, integrades pels terços i comandades pel militar portuguès Francisco de Melo, governador de Flandes, assetjaren Rocroi a causa del seu interès estratègic i de les poques tropes de què disposava Tanmateix, l’exèrcit francès del duc d’Enghien, més tard príncep de Condé, superior en cavalleria i ben dirigit, acudí en auxili de la ciutat i s’hi imposà La desfeta suposà la fi de l’esperit d’ofensiva de Castella a Europa
governador general

©
Història
Càrrec creat vers la meitat del segle XIV com a substitució del de procurador general.
Vinculat a l’hereu de la corona catalanoaragonesa, al primogènit o, si no n'hi ha, a un infant, dotat de caràcter universal sobre tots els regnes de la corona i permanent, amb jurisdicció ordinària emanada de la llei i no pas per nomenament Disposava d’una cancelleria, amb canceller, vicecanceller, algutzirs i escrivania Desaparegué pràcticament a l’inici del s XVI amb la instauració dels lloctinents generals i les audiències Tenia diversos delegats o governadors
el Raval de València
Història
Antiga moreria de la ciutat de València (Horta), situada fora del recinte antic, davant la porta de la Moreria, que s’obria a la plaça de l’Espart (o porta de la Caldereria, l’antiga bab al-Hanaš o porta de la Colobra, a l’extrem ponentí del decumanus de la ciutat romana).
Corresponia al raval de l’Alcúdia de València d’època islàmica Disposava d’una mesquita actual església parroquial de Sant Miquel, carnisseria, forn, molí i bany i restà inclòs en el nou recinte emmurallat, al nord del carrer de Quart Sofrí un assalt, gairebé incruent, el 1455 el 1521 els agermanats destruïren la mesquita i obligaren els seus habitants a batejar-se Però, de fet, restaren molt pocs cristians nous fins a l’expulsió del 1609 el 1602 hi vivien només 9 famílies