Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Norodom I
Història
Rei de Cambodja (1859-1904).
Fill i successor d’Ang Duon, s’enfrontà al seu germà Si Votha, que li disputava el tron, i hagué de refugiar-se a Bangkok 1861-62 El 1863 signà el tractat que situava Cambodja sota protectorat francès, però es mantingué dependent de Siam fins que els francesos l’obligaren a un trencament total amb aquest país 1867 Es rebellà davant les noves exigències franceses 1884 que reforçaven el protectorat, però fou vençut 1887
Peire Salvatge
Història
Literatura catalana
Trobador.
Joglar de les corts de Pere el Gran i Alfons el Franc , documentat ja el 1280, hom l’identifica amb el joglar Peironet que el 1268 disputava una tençó amb el llavors infant Pere , referent a la guerra d’Urgell El 1285 fou un dels cinc trobadors que participaren en el cicle de sirventesos en resposta a Bernat d’Auriac, qui defensava els interessos de Felip l’Ardit quan aquest envaí el Rosselló Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
,
Felip II de Borgonya

Felip II de Borgonya, l’Ardit
© Fototeca.cat
Història
Duc de Borgonya (1363-1404) i comte d’Artois, Borgonya, Flandes, Nevers i Rethel (1384-1404) i de Charolais (1390-1404).
Lluità i fou pres amb el seu pare, Joan II de França a Poitiers 1356 L’any 1369 es casà amb Margarida de Flandes, i heretà 1384 els comtats del seu sogre, Lluís II, a qui féu costat per reprimir la rebellió de Gant En morir Carles V de França 1380, germà seu, el succeí com a regent del futur Carles VI, menor d’edat Es retirà quan el rei volgué governar sol 1388, però, a causa de la salut mental de Carles, tornà al poder 1392 Fins a la mort hagué d’enfrontar-se al seu nebot Lluís d’Orleans, que li disputava el poder
Guillem II de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya i de Berga (1095-1109), fill de Guillem I i de Sança de Barcelona.
Ajudà el seu cosí germà Bertran de Sant Gèli a recuperar el comtat de Tolosa, que li havia arrabassat Guillem IX d’Aquitània El 1101 se n'anà a Terra Santa, i hi lluità a les ordres del seu oncle Ramon IV de Tolosa i, en morir aquest 1104, heretà el comtat de Mont Pelegrí Combaté coratjosament en la defensa d’aquest i en l’expansió dels seus dominis Mantingué tenaçment el setge de Trípoli i, poc després de la seva ocupació, hi morí d’un tret de sageta durant una disputa entre cristians, potser amb la complicitat del seu cosí Bertran de Sant Gèli, que li disputava els territoris…
al-Azraq
Història
Capitost musulmà.
Pocs anys després d’acabada la conquesta del Regne de València per Jaume I de Catalunya-Aragó 1245 es posà al capdavant dels musulmans de la part meridional del país rebellats contra el rei ocupà, entre d’altres, els castells de Gallinera, Serra, Pego i Penàguila, i mantingué la revolta fins el 1258 amb l’ajuda d’Alfons X de Castella, que disputava a Jaume I la possessió d’algunes zones del País Valencià Les forces d’al-Azraq, d’altra banda, havien augmentat considerablement com a reacció contra l’ordre d’expulsió dels musulmans donada per Jaume I el 1248 Tanmateix, enganyat per…
Ramon VII de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1222-49), fill i successor de Ramon VI i de Joana d’Anglaterra.
Havia collaborat amb el seu pare en la lluita contra els Montfort El 1223 disputava el vescomtat de Milhau a Jaume I de Catalunya-Aragó El 1224 obtingué d’Amalric de Montfort un tractat pel qual aquest abandonava Occitània per sempre i es retirava a França, al rei de la qual cedí els seus pretesos drets En una assemblea reunida a París el 1226 Ramon VII fou excomunicat i declarat herètic Lluís VIII de França s’encarregà de l’aspecte militar de la condemna i envaí els estats del comte de Tolosa Havent arribat prop de la capital, el sorprengué la mort, i llavors Ramon VII pogué…
batalla de Tagliacozzo
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Tagliacozzo (Abruços), el 23 d’agost de 1268, entre les forces de Carles I de Nàpols i les de Conradí (Conrad II de Sicília), que li disputava el regne de Nàpols.
Carles vencé, capturà i féu executar el seu oponent, fet que convertí en hereva la cosina d’aquest, Constança de Sicília , muller del futur Pere II de Catalunya-Aragó, i desembocà, anys després 1282, en la conquesta catalana de Sicília