Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
guàrdia de cos
Història
Membre de la guàrdia personal del rei, instituïda a França al segle XV; a Espanya fou introduïda per Felip V seguint el model francès.
Fou dissolta per Ferran VII, i, a França, el 1789
guàrdia roig
Història
Membre del moviment de les joventuts comunistes xineses, creat el 1964 per fer costat a Mao Zedong.
La guàrdia roja, dissolta el 1969, fou un dels principals motors de la revolució cultural xinesa als seus inicis
Unió Evangèlica
Història
Coalició formada el 1608 pels prínceps protestants de l’Imperi, sota la direcció de Frederic IV.
Sorgí amb l’intent de defensar les secularitzacions i de posar fi al domini catòlic dels Habsburg Tingué el suport de França, Anglaterra i els Països Baixos Fou dissolta el 1621
East Africa Company
Història
Companyia imperial britànica creada l’any 1888 com a instrument de penetració als territoris de Kenya i Uganda.
La companyia adquirí el protectorat britànic sobre el soldà de Zanzíbar i amplià les activitats als territoris d’Uganda Al cap de poc, però, el govern controlà directament els territoris, i la companyia fou dissolta 1896
Monarquia Austrohongaresa
Història
Unió reial —amb trets federals— dita també Àustria-Hongria o monarquia dual, establerta per l’Ausgleich del 1867, entre l’imperi d’Àustria —reduït a la Cisleithània— i el regne d’Hongria (o Transleithània).
El 1909 li foren annexades, indivisament, la Bòsnia i l’Hercegovina La unió restà dissolta el 1918 El sobirà comú —titulat emperador i rei— portava a Àustria el títol d’emperador rei i a Hongria el de rei
celestí
Història
Religiós de la congregació fundada vers el 1264 per Pietro del Morrone (després papa Celestí V) a La Maiella (Abruços, Itàlia).
Els celestins seguiren la regla d’Urbà IV i foren vinculats als benedictins Es difongueren principalment per Itàlia i França El 1408 foren cridats per Martí I de Catalunya-Aragó per tenir cura de la capella del Palau Reial Major de Barcelona, on estigueren pocs anys La congregació fou dissolta al començament del s XIX
República Socialista Soviètica Autònoma dels Txetxens i dels Ingúixos
Història
Antiga república autònoma de la RSFSR, URSS, al N del Caucas.
Constituïda el 1936, fou dissolta a la fi de la Segona Guerra Mundial, quan els seus habitants foren acusats per les autoritats soviètiques de collaboració amb el nazisme, i restablerta el 1957 Esdevinguda República dels Txetxens i dels Ingúixos amb la dissolució de l’URSS, i dependent de Rússia 1991, el 1992 es dividí en les actuals repúbliques de Txetxènia i Ingúixia
P’otr Arkad’evič Stolypin

P’otr Arkad’evič Stolypin
© Fototeca.cat
Història
Polític rus.
Dissolta la primera Duma i nomenat president del consell de ministres 1906 per Nicolau II, tingué una actuació política autoritària reprimí l’oposició, dissolgué la segona Duma 1907 i, mitjançant una nova llei electoral, aconseguí una Duma amb majoria conservadora Dugué a terme una reforma agrària 1911, accelerà la política de russificació de Finlàndia, impulsà la colonització de Sibèria i fundà nombroses escoles Fou assassinat per Dimitri Borgov, un doble agent
Junta Popular Directiva Provisional
Història
Organisme creat a Barcelona el 16 de novembre de 1842 per tal de dirigir la resistència contra el govern d’Espartero.
Fou presidida pel periodista republicà Joan Manuel Carsy, que cercà ajut en una Junta Auxiliar Consultiva, formada per ciutadans destacats marquès de Llo, AYáñez, JXifré i fabricants Muntades, Güell, Comas i Tous La Junta Popular, per pagar les despeses de defensa, obligà la diputació a lliurar cabals, i alguns dels seus membres en forçaren la caixa forta desprestigiada, la Junta Popular fou dissolta i fou substituïda per una junta de govern que intentà, sense èxit, una entesa amb Espartero
Miguel Lardizábal y Uribe
Història
Política
Polític.
Passà a Espanya 1761 Estudià teologia a Valladolid Exiliat per Godoy al País Basc 1798, fou director del seminari patriòtic de Bergara En envair Napoleó la península Ibèrica formà part de la Junta Central i fou membre de la primera regència del regne 1810 Defensor aferrissat dels drets de Ferran VII, dissolta la regència publicà un manifest contra les Corts de Cadis Exiliat a Anglaterra, tornà en ésser entronitzat el partit absolutista 1814 Ferran VII el féu ministre d’ultramar i posteriorment conseller d’estat