Resultats de la cerca

Hom empra sovint aquest concepte per a designar el procés d’independència de les colònies americanes Amèrica

Fill d’una esclava negra, i esclau ell mateix, el 1838 fugí a Nova York, i dedicà la seva vida a la lluita per l’emancipació dels esclaus Orador brillant, escriví, entre altres obres, Narrative of the Life of Frederick Douglass, an American Slave 1845

S'afilià als United Irishmen, grup polític que volia aconseguir la plena emancipació dels catòlics irlandesos Participà en els preparatius de diversos aixecaments, i aparentment tenia l’ajut de Napoleó L’any 1803 dirigí un aixecament que fou reprimit amb brutalitat Executat, es convertí en una figura mítica del nacionalisme irlandès

La seva ferma oposició a l’emancipació catòlica motivà que Jordi III el nomenés primer ministre 1801-04 i com a tal firmà la pau d’Amiens 1802 amb França L’any 1805 rebé el títol de vescomte Sidmouth Ministre de l’interior del 1802 al 1822, practicà una política de rígid conservadorisme

Durant la primera guerra Carlina fou cap de la milícia nacional de Sabadell Fou l’introductor de la maquinària de vapor a les seves indústries tèxtils Fundà la Caixa d’Estalvis de Sabadell i altres institucions d’utilitat pública Es mostrà proteccionista, fomentà la indústria llanera i l’emancipació obrera Fou diputat a corts

Setè comte de Shaftesbury Des de la Cambra dels Comuns, lluità per l’emancipació política dels catòlics britànics 1826, per l’escurçament a deu hores de la jornada de treball a les fàbriques Lord Ashley's Act , 1847 i per les condicions de treball de les dones i dels infants Propugnà la instrucció dels obrers i dels camperols

Parlamentari liberal, fou ministre quatre vegades Fou partidari de l’emancipació dels EUA, de la igualtat de drets civils a Irlanda i de les reformes constitucionals a Anglaterra S'oposà al despotisme del rei Jordi III, defensà la Revolució Francesa i atacà l’imperialisme de Napoleó Hom li deu l’abolició de l’esclavitud per part del parlament britànic

Al servei del rei persa Artaxerxes II negocià l’anomenada pau d’Antàlcides o del Rei 387 aC per la qual Artaxerxes es convertia en àrbitre dels afers greus, dissolia les lligues entre les ciutats i recobrava el poder sobre Jònia Aquesta pau significà la fi de les illusions espartanes i ateneses d’un domini hellènic i de l’emancipació de Pèrsia

Membre del Tory Party, fou ministre d’afers estrangers 1791 Partidari de bon principi de la neutralitat, l’expansionisme francès li féu adoptar posicions en pro de la guerra Davant l’oposició del rei Jordi III a l’emancipació dels catòlics, dimití 1801 però, a causa de la seva influència entre els conservadors, fou nomenat cap de govern 1806-07 i aconseguí l’abolició del tràfic d’esclaus