Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
ducat de Cadaval
Història
Títol portuguès concedit el 1648 a Nunho Caetano Álvares Pereira de Mello, considerat com el més important de Portugal després dels de la casa reial; porta annex el tractament de nebot del rei
.
1> Els ducs de Cadaval, fidels partidaris de la causa miquelista, emigraren a França el 1834
bastarna
Història
Individu d’un poble germànic, provinent d’Escandinàvia.
Els bastarnes foren un dels primers pobles germànics que emigraren cap al sud-est Al s II aC dominaven un territori que anava de l’Alt Vístula al Baix Danubi, en contacte amb els sàrmates i els roxolans L’emperador Probe establí 100 000 bastarnes a la Tràcia s III
marcomà | marcomana
Història
Individu d’un poble germànic que habità els territoris situats entre els rius Elba i Oder.
Els marcomans combateren els exèrcits de Roma, i després de les victòries de Drus 9-8 aC emigraren a Bohèmia, on aconseguiren l’apogeu de llur poder i estengueren llur domini sobre molts pobles veïns Combatuts enèrgicament per Marc Aureli a les planures del Danubi, hagueren de signar la pau amb l’emperador Còmode A partir del s III decaigué la seva importància, i, més tard del s VI, es refugiaren a Baviera
burgundi | burgúndia
Història
Individu pertanyent a un poble germànic que, establert de primer a la regió bàltica, ocupà més tard la part mitjana del Vístula. Al s III els burgundis anaren cap a Occident, i vers el 260 foren rebutjats per Probe.
Ocuparen aleshores el territori comprès entre l’actual Rhön i la Suàbia central, on romangueren fins el 363, que emigraren cap a la Germània El 411 combateren a favor de Joví, però signaren un tractat foedus amb Roma i obtingueren la part de la Gàllia més propera al Rin Trenta anys després els huns els feren emigrar, i s’establiren el 443 al sud del Jura Lluitaren amb els romans contra Àtila i els sueus d’Hispània 456 En tornar, ocuparen els territoris propers a Lió, on fundaren el regne de Borgonya
exaltats
Història
Denominació donada, a l’Estat espanyol, al començament del segle XIX, als liberals més radicals.
Durant el Trienni Constitucional 1820-23 els exaltats, antiaristocràtics i demòcrates, intransigents amb els moderats, tingueren una gran força a les ciutats Madrid, Cadis, etc i constituïren nombroses societats secretes comuners o fills de Padilla, amics de l’ordre, etc i clubs polítics La Fontana de Oro, Lorencini, etc Assoliren el poder juliol del 1822 i, en produir-se la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, obligaren Ferran VII d’Espanya a traslladar-se a Sevilla, on el deposaren Restablert l’absolutisme, els exaltats emigraren i foren el nucli original del partit…
enclosure
Història
A Anglaterra, procés de tancament de terres i de substitució de la propietat agrària col·lectiva per la individual.
S'inicià amb la crisi general de l’economia europea al s XVI i sobretot amb l’encariment del treball a causa de la despoblació provocada per la pesta negra i pels bons rendiments de les exportacions de llana anglesa a Flandes Això significà l’abandó progressiu del sistema d' open fields i l’ampliació de la superfície a pastures El procés s’accelerà al s XVIII i durà fins entrat el segle XIX, i ha estat considerat com un dels factors importants en els inicis de la revolució industrial anglesa Els propietaris individuals feren entrar l’agricultura i la ramaderia en una fase d’explotació…
alà | alana
Història
Individu d’un poble iranià, procedent del nord del Caucas, que durant l’imperi romà duia a terme incursions a Armènia i a l’Àsia Menor.
Els alans foren coneguts pels grecs i els romans amb el nom de sàrmates sàrmata Cap al 350 dC foren sotmesos pels huns i emigraren, en part, juntament amb els germans, cap a l’oest, especialment vers la península Ibèrica i Àfrica El 406, els alans assaltaren, juntament amb els sueus, la frontera romana del Rin per Magúncia, travessaren les Gàllies i entraren a la península Ibèrica pels passos occidentals del Pirineu 409 S'establiren, potser com a “federats” de l’Imperi Romà, a les províncies de Lusitània i Cartaginesa Foren derrotats pels visigots menats per Vàlia, el 418 i una…
bel·lòvac | bel·lòvaca
Història
Individu d’un poble cèltic del grup dels belgues establert vers el s VII aC a la regió de Beauvais.
Per la pressió d’altres pobles indoeuropeus de la vora dreta del Rin, una part dels bellòvacs bellovaci emigraren cap al sud-oest amb el conjunt de pobles belgues, i travessant França i el Pirineu occidental arribaren a les terres de l’altiplà productores de blat Un grup dels bellòvacs, els vacceus, s’establí a Tierra de Campos i part de les regions de Salamanca, Zamora i Àvila una branca extrema dels vacceus, els arevacs, ocupà la vall alta del Duero un altre grup, els belles, assolí l’alt Jalón, i un grup secundari, els tites, s’establí a les terres altes de la dreta d’aquest…
belga
Història
Individu d’un grup de pobles celtes que, procedents de la Germània, s’establiren al nord i nord-est de la Gàl·lia (s VII aC).
A poc a poc anaren conquerint el territori comprès entre el Rin, el nord del Sena i la mar canal de la Mànega, i llur expansió arribà a la Gran Bretanya s I aC, de la qual ocuparen les terres del sud Foren els primers a aixecar-se contra Juli Cèsar, el qual els sotmeté l’any 57 aC, però continuaren revoltats els anys successius Dins l’Imperi Romà restaren inclosos al territori de la Bèlgica Una part dels belgues, en ésser empesos vers el s VI aC per altres pobles indoeuropeus —germànics—, emigraren cap el sud-oest i, travessant França i el Pirineu occidental, entraren a la…
cumà | cumana
Història
Individu turc del grup de kiptxaks que a mitjan s XI emigraren cap a l’oest i arribaren a dominar les estepes d’Ucraïna.
Guerrejaren en diferents ocasions amb els eslaus, i el 1204 saquejaren la ciutat de Kíev Parallelament, s’inicià un procés de russificació de llurs costums matrimonis mixts, cristianització Hagueren de sofrir diversos atacs dels mongols, que, a la fi, els sotmeteren Una part dels cumans emigrà cap a l’oest i s’establí a Hongria, a la regió de Cumània, i foren cristianitzats El nom de cumans κοψμανοί els fou donat pels bizantins els russos els anomenen polovcy , i els hongaresos, kún