Resultats de la cerca

Els romans empraren aquest mot per a delimitar àrees geogràfiques, en contraposició a ulterior Així, donaren la denominació de citerior a la Gàllia Cisalpina i a la Hispània del costat d’ací de l’Ebre

Diputat d’ençà del 1878 i gairebé de manera contínua Anticlerical, evolucionà del republicanisme de “L’Indépendant” vers el radicalisme

Adossada a l’antiga torre de Llor , esmentada ja al segle X, hi ha la capella de Santa Bàrbara del Llor , abandonada d’ençà de la destrucció del 1936

Interesada per l’art català del Modernisme ençà, ha publicat treballs sobre Ramon Casas, Picasso, Miró, etc, i ha organitzat diverses exposicions als EUA i a la Gran Bretanya

Originàriament, designava el cap feudal de la província, però del s XVI ençà ha correspost al càrrec més important de la cort, que a més de grans poders civils i militars ha suposat la senyoria sobre amplis territoris

Clodoveu, aliat amb el rei burgundi, Gundebald, vencé el visigot prop de Poitiers Alaric morí en el camp de batalla El resultat fou la desaparició del regne de Tolosa De llavors ençà els visigots dominaren només la Narbonesa

De caràcter religiós i filantròpic al principi, anà prenent un aire més polític i nacionalista, d’acord amb les tendències emancipacionistes europees d’ençà del 1860 Els pogroms russos del 1881 provocaren l’arribada a Palestina de diversos grups de jueus —la primera alià “‘pujada’ a Sió”— que hi establiren les primeres colònies agrícoles Fou, però, per l’obra de Theodor Herzl i d’ençà del primer congrés sionista Basilea, 1897 que el moviment prengué caràcter polític foren creades l’Organització Sionista Mundial i dues grans institucions de recaptació de fons per a l’establiment de jueus a…

Les cúries es reunien en els anomenats comicis curiats Foren representades simbòlicament en els feixos de trenta lictors Anaren perdent importància a mesura que la ciutat es desenvolupà, sobretot d’ençà del s III aC El mot, però, restà per a designar el senat, el qual, en època republicana, constava de cent membres, anomenats curials o decurions

Fou fundat, com un mayorazgo dels hereus de la corona, el 1388 per als fills legítims i primogènits dels reis de Castella i Lleó per Joan I, que l’atorgà al seu fill Enric El títol és portat novament d’una manera oficial pel príncep hereu d’ençà del reconeixement oficial que en fa la Constitució de 1978

Comunitat rural de vida, de béns i de treball, sota un únic cap familiar kućegospodar, starješina, domačin , constitueix la base del dret familiar El cap és elegit anualment per tots els majors de divuit anys, i presideix el consell družina