Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Sindicat de l’Art Fabril i Tèxtil de Catalunya
Història
Sindicat que reuní la majoria dels treballadors sindicats del tèxtil del Principat, durant el període 1931-36.
Fou organitzat amb una estructura federativa a partir dels sindicats equivalents de Barcelona, Manresa, Mataró, Sabadell i Terrassa En general, la seva representació fou ostentada per coneguts dirigents faistes, com Joan Garcia i Oliver, Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso, Dionís Eroles, Ricard Sanz, etc, quasi tots treballadors esporàdics del ram de l’aigua El sindicat continuà una anterior Federació de l’Art Fabril i Tèxtil, creada pel desembre del 1913 i dissolta pel gener del 1920, que hom ja havia intentat d’organitzar en 1899-1901
Guillem Serra
Història
Cavaller i traductor.
El 1451 traduí de l’occità al català l’obra Gènesi de Scriptura , també coneguda com a Crònica Universal , una història sagrada abreujada que pren com a font principal la Vulgata , alguns llibres apòcrifs i diverses llegendes populars Acompanya la traducció un breu glossari amb els vocables castellans equivalents L’obra Gènesi de Scriptura , amb el títol de Compendi historial de la Bíblia , fou publicada el 1873, a cura de Miquel Victorià Amer, dins la “Biblioteca Catalana” de Marià Aguiló Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol…
,
monedatge
Història
Impost periòdic establert ja al segle XIII en diferents regnes hispànics per tal d’evitar que el rei fes ús de la seva regalia fent encunyar moneda rebaixada de llei però mantenint-ne el valor nominal.
Implantat el 1202 al regne de Castella-Lleó amb el nom de moneda forera , fou introduït per Pere I de Catalunya-Aragó als seus estats i anomenat monedatge o maravedís al regne d’Aragó L’impost requeia sobre tots els béns mobles i immobles a raó de 12 diners per lliura, tenia caràcter general i no n'estaven exempts ni la noblesa ni l’Església ni els ordes militars Sota Jaume I el monedatge es convertí en un ingrés regular cada set anys en la proporció d’un morabatí per cada set aurei o béns equivalents Hi estaven subjectes tots els territoris en els quals corria la moneda jaquesa…
batalla de l’Atlàntic
Història
Militar
Conjunt d’operacions navals que tingueren lloc a l’oceà Atlàntic en el transcurs de la Segona Guerra Mundial.
La superioritat naval de la Gran Bretanya permeté a aquest país d’establir ja des del començament de la guerra un blocatge a distància dels països de l’Eix Després d’accions d’una certa importància, com la batalla del riu de la Plata on fou enfonsat el cuirassat de butxaca alemany “Admiral Graf Spee”, la prioritat fou donada a la guerra aèria batalla d’Anglaterra Abandonat el projecte d’invasió d’Anglaterra 1940, la batalla de l’Atlàntic prengué les característiques que havien de durar tota la guerra D’una banda, Anglaterra necessitava unes línies de comunicació amb els EUA que permetessin…
consell provincial
Història
Organisme de govern creat pel govern de la Segona República Espanyola, presidit per Largo Caballero, amb atribucions equivalents a les antigues diputacions provincials, destinat a les zones no autònomes.
El Consell Provincial de València , constituït el 7 de gener de 1937, fou controlat, en principi, per la CNT i la UGT, alhora que els represtants dels partits polítics de l’antic Front Popular es mantenien en minoria Amb la reorganització del 8 de novembre del mateix 1937 el Partit Comunista hi augmentà notòriament la seva influència, hi minvà força la dels sindicats i el POUM en fou expulsat S'extingí el 1939
cartaginès | cartaginesa

L’expansió dels cartaginesos
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble, dit també púnic, d’arrel fenício-semítica, que tingué com a centre la ciutat de Cartago i l’estat que fou format al seu voltant, a l’actual territori de Tunísia.
Cartago, que fou originàriament una de les diverses factories comercials que els fenicis establiren a la Mediterrània central i occidental, esdevingué, excepcionalment, una colònia de poblament D’ençà dels segles VII i VI aC els cartaginesos començaren a ésser un poble important, i estengueren llur radi d’acció i d’influència damunt altres centres urbans fundats prèviament pels fenicis a Sicília i Sardenya L’any 654 aC, segons la tradició clàssica, ocuparen Eivissa, on establiren un important centre comercial i de poblament Actuaren també damunt la costa del nord d’Àfrica, a l’oest de Cartago…