Resultats de la cerca

Militant socialista, fou obligat a participar en la Primera Guerra Mundial Ferit i capturat pels russos, abraçà la causa bolxevic Tornà a Alemanya 1922 com a secretari del partit comunista alemany, que abandonà per reingressar al socialisme Exiliat durant la Segona Guerra Mundial, tornà a la República Federal d’Alemanya 1945, on fou elegit batlle del Berlín Occidental 1947 i 1951

Participà en la Primera Guerra Mundial i en el putsch de Munic 1923 i s’exilià a Bolívia 1924-30 En tornar a Alemanya comandà les SA 1931 i fou ministre sense cartera de Hitler 1933 L’enfrontament amb l’exèrcit per la pretesa integració de les SA a la Reichswehr 1934 provocà la seva caiguda, i fou executat per ordre de Hitler

Voluntari durant la Primera Guerra Mundial, fou ferit greument i després esdevingué pacifista Conegué Max Weber i fou amic de Kurt Eisner Formà part del Partit Socialdemòcrata Independent d’Alemanya i fou president dels comitès de treballadors, pagesos i soldats de Baviera 1918 Intervingué en l’intent d’insurrecció de Munic, fou empresonat durant cinc anys i s’exilià el 1933 Sis anys després se suïcidà La seva obra és de tipus expressionista i es caracteritza per la protesta contra la guerra Hinkemann , 1924 i contra qualsevol forma de violència Fou autor de drames, de manifests, d’assaigs i…

Obrer portuari i militant sindical i socialdemòcrata, s’adherí al partit comunista 1919 i n'esdevingué secretari general 1925 Diputat al Reichstag, fou candidat a la presidència de la República el 1925 i el 1933 La seva oposició a l’aliança amb els socialdemòcrates facilità el triomf d’Adolf Hitler Detingut pels nazis 1933, fou executat

Exercí el periodisme a Viena Exiliat a Praga i a Moscou, tornà a Àustria el 1945 i fou ministre d’educació i diputat al parlament Entre les seves obres cal citar Probleme der jungen Generation i The Necessity of Art 1967, on, amb un concepte antidogmàtic del marxisme, preveia la superació futura de la utilitat immediata de l’art Arran de la seva oposició a la invasió de Txecoslovàquia per les tropes del Pacte de Varsòvia 1968, fou expulsat del partit comunista austríac

Membre del partit nacionalsocialista, el 1942 succeí RHeydrich com a cap de la Gestapo i del servei de contraespionatge de les SS Fou un dels principals responsables del terror dels darrers anys de la guerra i, com a tal, condemnat a mort en el procés de Nuremberg

Fill natural de Peter Ernst von Mansfeld 1517 — Luxemburg 1604, militar que es distingí a les guerres de Flandes, al servei de Felip II de Castella En ésser-li negat l’heretatge patern, es posà al costat dels prínceps protestants 1610 i obtingué tot un seguit de victòries, però fou derrotat a Dessau 1626 per Wallenstein Fou un dels caps militars més distingits de la guerra dels Trenta Anys

Príncep de Starhemberg Reorganitzà el Heimwehr contra els socialistes Fou ministre de l’interior 1930 i vicecanceller 1934-36 Oposat a l' Anschluss , fou detingut, però pogué evadir-se i lluità contra els alemanys El 1942 s’exilià a l’Argentina, fins el 1955

Home d’estat rus Favorit de l’emperadriu Anna I, fou nomenat regent d’Ivan VI 1740, però per malversació dels fons de l’estat fou destituït per Mikhin

Filla d’Ivan V i muller 1710-11 del duc de Curlàndia, Frederic Guillem Pujà al tron en morir Pere II Deixà el poder a les mans d’un aventurer curlandès, Ernst JR de Biron, i del partit germanòfil, els quals fomentaren la germanització de l’aparell estatal i el 1731 hom creà un consell de ministres La política exterior, dirigida per Andrej I Osterman, tingué dos objectius d’una banda, la intervenció a Suècia i, especialment, a Polònia 1733-35 —fet que provocà una ruptura amb Franca— i, de l’altra, la guerra contra Turquia 1736-39 per tal d’obtenir una sortida a la Mediterrània…