Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Miquel Molins i Nubiola
Història
Art
Historiador de l’art.
Doctor en història i teoria de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona La seva activitat se centra en la investigació i la docència a la universitat i en escoles d’art i de disseny de Barcelona o d’àmbit internacional Entre el 1994 i el 1995 realitzà una estada com a visiting scholar a l’Art Institute de Chicago Entre el gener del 1995 i el gener de 1998 dirigí el Museu d’Art Contemporani de Barcelona Pel que fa a la seva tasca com a curador independent, destaquen el cicle Figuracions de l’Espai , a l’Espai 13 de la Fundació Miró 1989 i 1990, i Formes de la Dissensió , en aquest mateix…
camp clos
Història
Lliça, espai clos on tenien lloc els duels judicials, els torneigs.
Torre Pallaresa

Vista parcial de la Torre Pallaresa
JoMV
Història
Residència senyorial de l’antic terme de Badalona, actualment del municipi de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).
Es troba en una alta vall sota el mirador de Sant Jeroni, no lluny del monestir de la Murtra Originàriament 1012 el lloc es deia la vall Carcerenya, on s’establí un mas i llinatge dels Carcerenya 1342 que esdevingueren ciutadans de Barcelona Al principi del segle XV el mas passà a les mans del cavaller Jaume Pallarès ell i els seus successors el posseïren per espai de cent vint anys i fou conegut pel nom de Torre Pallaresa El 1520 adquirí la torre i finca Joan de Cardona , bisbe de Barcelona, que inicià la reconstrucció i ampliació del vell casal convertit en una gran mansió renaixentista,…
palissada
Construcció i obres públiques
Història
Construcció de tanca espessa amb troncs o taulons.
De vegades era fora murs, per a crear un espai defensiu entorn d’aquests En alguns llocs mariners es feia ús de les palissades per a defensar-se de les escomeses dels pirates turcs i barbarescs, als s XVI i XVII
Fossar de la Pedrera

Vista general del Fossar de la Pedrera
© Generalitat de Catalunya / Dídac Ramírez Combalia
Història
Fossa comuna, i actualment monument commemoratiu, del cementiri de Montjuïc (Barcelona), on són enterrades unes 4.000 víctimes de la repressió franquista.
Localitzat al vessant de ponent i encarat a la Zona Franca, té l’origen en la pedrera Moragas, on s’enterraven els difunts sense recursos o no identificats Durant la Guerra Civil de 1936-1939 també s’hi enterraren víctimes de la repressió i dels bombardeigs del bàndol franquista En instaurar-se el franquisme, el Fossar de la Pedrera esdevingué el dipòsit de les restes sense identificar dels executats pel règim entre el 1939 i el 1953, sobretot de militants republicans, d’esquerra i catalanistes Posteriorment es convertí en un espai semiabandonat i recuperà la condició de fossa comuna per a…
pretori
Història
Espai central del campament romà reservat al pretor o comandant de la milícia.
Situat a l’encreuament de les vies principals i de la via praetoria , era també una mena de fòrum amb tribunal i lloc augural El nom de pretori designà així mateix, al llarg de la història romana, el lloc en què el pretor administrava justícia, les fortaleses situades en els confins de l’Imperi, la residència no urbana de l’emperador i el palau dels governadors de les diverses províncies, en tant que eren caps militars
sagrera
Història
Terreny sagrat, posat sota la protecció i immunitat eclesiàstica, que envoltava les esglésies consagrades.
Comprenia l’església, el cementiri i l’espai inclòs dintre les trenta passes que el bisbe concedia a l’església el dia de la seva consagració Sembla que s’originà en el dret d’immunitat dels antics temples romans A causa de la seva immunitat eclesiàstica i de l’excomunió contra els qui l’envaïen o profanaven hom construí dintre aquest espai molts sagrers o cellers, petits graners, propietat dels masos, on guardaven llurs collites per guardar-les del pillatge Sovint aquests sagrers es convertiren en hospicis, on passaren a residir els fills cabalers dels masos i homes d’ofici així s’originaren…
Unió Europea de Pagaments
Història
Acord monetari establert el 1950 pels països integrants de l’OECE, per facilitar les relacions comercials entre ells.
La UEP tenia com a objecte la substitució del sistema bilateral de pagaments per la multilateralitat, així com subvenir a l’escassetat de dòlars enfront de les creixents transaccions Amb aquest fi establí la compensació de pagaments internacionals, en l’espai i en el temps, i la concessió de crèdits als països deficitaris El retorn a la convertibilitat de les monedes suposà la substitució de la UEP per l' Acord Monetari Europeu 1958
Pere de Barcelona
Història
Fill primogènit del comte Ramon Berenguer I i de la seva primera muller Elisabet.
Havent-se enemistat amb la seva madrastra Almodis, probablement perquè aquesta el perjudicava en benefici dels seus fills propis, romangué allunyat dels comtes des del 1068, fins que el 1071 assassinà Almodis en circumstàncies que hom ignora En un moment posterior al 22 d’abril del 1073 fou condemnat pel collegi cardenalici a una dura penitència per espai de vint-i-quatre anys i exiliat a Jerusalem Hom li degué commutar el lloc d’exili perquè morí sense fills a Espanya terra de sarraïns sota penitència
castra
Història
Campament militar que l’exèrcit romà construïa ocasionalment per pernoctar-hi, o de forma fixa, per hivernar-hi ( hibernacula
), a diferència dels establiments permanents o stativa
.
Hom hi traçava dues vies perpendiculars —el decumanus de nord a sud i el cardo d’est a oest—, les quals eren enquadrades dins d’un recinte quadrangular protegit per un fossat i una estacada Dins el recinte, i després d’un espai mort intervallum , s’aixecaven les tendes, l’ara, un petit fòrum a l’encreuament de les dues vies i la residència del general pretori Els castra donaren lloc a la formació d’un gran nombre de nuclis urbans dins l’àrea de colonització romana, especialment als sectors fronterers Rin, Danubi, Britània, nord d’Àfrica, NW de la península Ibèrica