Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
Estatut Reial
Història
Carta atorgada per la reina regent d’Espanya Maria Cristina, en nom de la seva filla Isabel II, per l’abril del 1834 i que fou vigent fins a l’agost del 1836.
Fou inspirat en la carta 1814 de Lluís XVIII de França i elaborat per Martínez de la Rosa Establia unes corts amb dues cambres l’estament de pròcers, els quals podien ésser hereditaris grans d’Espanya o vitalicis nomenats pel rei, i l’estament de procuradors, escollit per sufragi censatari restringit i que només tenia dret de deliberació i petició i la facultat d’aprovar les lleis i els imposts L’Estatut no aconseguí de satisfer cap partit polític, i el motí de La Granja agost del 1836 obligà la reina regent a restablir la constitució de Cadis, reformada al cap de poc temps per…
Estatut de Sau
Història
Nom amb què és conegut el projecte de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1978 redactat al parador de Sau (Osona) per una comissió de polítics del Principat.
El 1982 fou inaugurat, al costat del parador, un monument dedicat a l’Estatut, obra de l’escultor Josep Ricart
diputat | diputada
Història
Dret administratiu
Persona que esdevé, per elecció, membre d’una cambra o parlament.
A l’Estat espanyol, a partir de la constitució de Cadis 1812 i fins al 1939, i de nou a partir del 1977, anomenats diputats a corts els membres designats directament pels electors per a formar part de les corts cort 4 2 Al Parlament de Catalunya, segons l’Estatut d’Autonomia del 1932, eren elegits per a un màxim de 5 anys per les circumscripcions del Principat ciutat de Barcelona, província de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona l’Estatut del 1978 fixa en 4 anys la durada de la legislatura i estableix que l’elecció dels diputats ha d’ésser feta amb criteris de…
Diada de les Illes Balears
Història
Festivitat celebrada anualment a les Illes Balears l’1 de març.
Instaurada des del 1984, commemora l’entrada en vigor de l’estatut d’autonomia de les Balears
conferència de Dresden
Història
Congrés dels estats alemanys celebrat a Dresden del desembre del 1850 al maig del 1851, convocat per Àustria i Prússia, a fi de reorganitzar la Confederació Germànica després de la revolució del 1848.
La negativa de Prússia a l’entrada d’Àustria al Zollverein i el retorn a l’estatut del 1815 significà la fallida de la política del príncep austríac Schwarzenberg
guerra dels Ducats
Història
Conflicte territorial entre Dinamarca i Prússia per la possessió dels ducats de Slesvig i Holstein.
El congrés de Viena 1815 havia decidit que eren territoris danesos, però que gaudien d’un estatut especial d’autonomia Els intents d’annexió abocaren a una sèrie de guerres, que acabaren amb la derrota danesa 1864 i derivaren cap al conflicte dins el bàndol vencedor guerra Austroprussiana
Segona República Espanyola
Proclamació de la Segona República Espanyola a la Puerta del Sol de Madrid (14-IV-1931)
© Fototeca.cat
Història
Període de la història de l’Estat espanyol que comença el 14 d’abril de 1931, amb la proclamació de la República a Barcelona i a Madrid.
Acaba l’1 d’abril de 1939, data en què la Guerra Civil iniciada el 18 de juliol de 1936 finalitzà amb la victòria de Franco i del govern de Burgos i la instauració, sobre la totalitat del territori de l’estat, d’un nou règim el franquisme Cal distingir, doncs, dos períodes ben diferenciats la pau 14 d’abril 1931 — 17/19 de juliol 1936 i la guerra 17/19 de juliol 1936 — 1 d’abril 1939 Guerra Civil Espanyola La Constitució, aprovada el 9 de desembre de 1931, configurà una república amb un president, cap de l’Estat, feble una cambra única, forta i un govern nomenat pel president, però que…
ciutat d’Imperi
Història
Cadascuna de les ciutats de l’imperi romanogermànic que no reconeixien cap altra autoritat que la de l’emperador.
Des de començ del s XIII, havien de prestar jurament de fidelitat i d’obediència a l’emperador, fornir-li forces militars i pagar-li una contribució anual Reichssteuer Estaven representades a la dieta Reichstag , la qual abolí llur estatut el 1803, excepte per a Hamburg, Frankfurt del Main, Augsburg, Nuremberg, Lübeck i Bremen
sala de ‘millones’
Història
Comissió permanent de les corts castellanes creada, al final del segle XVI, per a recaptar el nou impost per milions de ducats, integrada per membres de les corts.
El 1694, quan fou suprimida la diputació del regne de Castella, se'n considerà continuadora Al segle XVIII tenia sis diputats titulars —un per Catalunya i Mallorca des del 1767—, un de suplent i tres de supernumeraris Perdurà fins el 1834 amb la proclamació de l’Estatut Reial, les seves funcions foren traspassades de nou a les corts generals
ciutat lliure
Història
Títol de set ciutats de l’imperi romanogermànic: Basilea, Colònia, Espira, Estrasburg, Magúncia, Ratisbona i Worms.
Prestaven jurament a l’emperador i no pagaven imposts regulars l’única obligació militar era de proporcionar un contingent per a acompanyar l’emperador a la coronació de Roma Llurs prerrogatives anaren desapareixent a partir de la darreria del s XV Quan, el 1815, Frankfurt del Main, Lübeck, Bremen i Hamburg foren admeses a la confederació germànica, tot reconeixent-los llur estatut antic, prengueren el nom de ciutats lliures Danzig ho fou també entre el 1920 i el 1939
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina