Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
exarca
Història
Governador que representava els emperadors de Bizanci a Itàlia i Àfrica.
El títol d’exarca, que al s IV correspongué al cap militar d’una ala o numenus , des del final del s VI es referí als magistrats imperials amb poders militars i civils residents a Ravenna i Cartago
‘Abd Allāh ibn Sa‘d
Història
Cap militar àrab, comandant a l’Àfrica del Nord i governador d’Egipte.
Efectuà diverses ràtzies a Tunísia el 647 derrotà i executà l’exarca de Cartago i es retirà després d’obtenir dels bizantins una forta compensació monetària
Focas
Història
Emperador bizantí.
Centurió, enderrocà i féu matar l’emperador Maurici i fou aclamat emperador 602 Cruel i sanguinari, dugué una política interna molt dura, i hagué de fer cara als perses que envaïen l’Imperi Fou enderrocat per Heracli, fill de l’exarca d’Àfrica
Heracli I
Història
Emperador bizantí (610-641).
Fill de l’exarca de Cartago, Heracli, intervingué en l’enderrocament de l’usurpador Focas i fou proclamat emperador Políticament, es trobà amb les incursions dels perses, que prengueren Antioquia 611, Jerusalem, d’on s’endugueren la Vera Creu 614, i Egipte 619, i amb les amenaces dels llombards a Itàlia i dels àvars, arribats fins a Constantinoble Concentrà els seus esforços a combatre els perses, i els vencé el 628 Cosroes II fou assassinat i tornà solemnement a Jerusalem la creu de Crist 631 A la península Ibèrica perdé els últims reductes de les possessions bizantines Acabà el…
exarcat
Història
Circumscripció administrativa de l’imperi Bizantí a Itàlia i Àfrica, governada per un exarca.
Els exarcats foren constituïts per l’emperador Maurici amb la missió de defensar les fronteres de l’Imperi L’exarcat de Ravenna, creat el 584, sucumbí davant els atacs dels llombards 751, però sobrevisqué nominalment fins al s XII L’exarcat de Cartago, format el 587, fou envaït pels àrabs el 647 i desaparegué el 709
invasions bàrbares
Les migracions dels pobles germànics dels segles III, IV i V tradicionalment anomenades invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a…