Resultats de la cerca

Anomenat pels castellans Muley-Hacen Dirigí diverses expedicions contra l’alcaid rebel de Màlaga —aliat de Castella 1469— i penetrà en territori d’aquest reialme hi efectuà noves incursions fins a l’any 1478, en què oferí de renovar treves als reis de Castella A llur expiració, atacà i prengué Zahara 1481, inici de la guerra de Granada La reacció castellana presa d’Alhama, 1482 resultà afavorida per les lluites entre les faccions formades entorn de Soraia Isabel de Solís, amant d’Abū-l-Ḥasan, i d’’Ā’iša, la soldana, mare del seu fill Abū ‘Abd Allāh Boabdil , revoltat contra ell…

Les campanyes de la guerra dels Cent Anys, en les quals participà des del 1350 al servei de Joan II de França, li donaren fama de gran capità, fama que restà confirmada amb la victòria de Cocherel 1364 Nomenat camarlenc de Carles V, lloctinent seu a Normandia i comte de Longueville, l’any següent fou designat capità de les Companyies Blanques , que, per acord conclòs amb Pere el Cerimoniós de Catalunya-Aragó, havien d’intervenir al servei d’aquest darrer i del seu aliat Enric de Trastàmara, pretendent al tron castellà, en la guerra contra Pere el Cruel de Castella Abans calgué rescatar Du…

L’edicte d’expulsió, promulgat pels Reis Catòlics, marcà la gran diàspora dels jueus hispànics que no acceptaren el baptisme convers Establerts primer a Portugal, s’establiren als Països Baixos i a la resta de la costa mediterrània després de l’edicte de Don Manuel en 1496-97 jueu A la fi del segle XIX alguns es dirigiren cap a Amèrica i, a partir del 1948, al nou estat d’Israel, on són uns 200000 Les comunitats sefardites han conservat, amb més o menys força, llurs costums i llur llengua, anomenada també sefardita i reduïda actualment al judeocastellà la no pervivència del judeocatalà o d’…