Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
fenici | fenícia
Història
Individu d’un poble d’origen semític establert en una estreta faixa costanera de la Síria central (des del mont Carmel fins al riu Eleuter) vers l’any 3000 aC.
Els fenicis es dedicaren al comerç marítim i s’organitzaren en ciutats estat —que rivalitzaren entre elles— situades en llocs favorables per a la installació de ports resguardats Tir, Sidó, Trípoli, Biblos, Beirut, etc Al III millenni aC sorgiren contactes comercials amb els egipcis, que els sotmeteren militarment, després de la invasió dels hikses segles XV-XIV aC Les invasions dels “pobles de la mar”, que arruïnaren les civilitzacions de la Mediterrània oriental ~1200 aC, els alliberaren de la dominació egípcia, i començà l’època de prosperitat i d’expansió colonial de les ciutats fenícies…
Abdera
As púnic, moneda pre-romana (transiciódel s. II al s. I aC)
© Fototeca.cat
Història
Colònia fenícia de la costa oriental andalusa, posteriorment ciutat romana.
Tingué seca pròpia que encunyava en alfabet fenici Després de moltes vacillacions, avui sembla segur que correspon a les ruïnes no excavades del Cerro de Montecristo, prop d’Adra Almeria
semita
Història
Individu d’un dels pobles que constitueixen una unitat etnicolingüística que ocupa una regió limitada al N pel Taure i l’Antitaure, al s. per l’oceà Índic i la mar d’Aràbia, a l’E per l’altiplà irànic i a l’W per la mar Roja i la Mediterrània.
Successives migracions han estès les llengües semítiques a Etiòpia i a l’Àfrica septentrional El mot fou usat per primer cop per ALSchlözer el 1781 per a designar un grup de llengües arameu, hebreu, àrab i fenici parlades per pobles que un passat bíblic Gènesi feia, en llur majoria, descendents de Sem, fill de Noè És impossible d’establir quin és el primitiu poble semític i el lloc on habitava En època històrica, pobles de parla semítica anaven penetrant en onades successives als països civilitzats del Pròxim Orient i de Mesopotàmia A partir d’aquesta migració constant és…
sufet
Història
Magistrat fenici, propi de Cartago i dels pobles sota la influència púnica (cartaginès).
A Cartago n'hi havia dos, que constituïen la magistratura suprema i eren alhora l’òrgan executiu de la política interior i exterior Eren elegits per un any entre els membres de les grans famílies Foren mantinguts pels romans en moltes administracions d’Àfrica, de Sardenya i de Malta
cartaginès | cartaginesa
L’expansió dels cartaginesos
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble, dit també púnic, d’arrel fenício-semítica, que tingué com a centre la ciutat de Cartago i l’estat que fou format al seu voltant, a l’actual territori de Tunísia.
Cartago, que fou originàriament una de les diverses factories comercials que els fenicis establiren a la Mediterrània central i occidental, esdevingué, excepcionalment, una colònia de poblament D’ençà dels segles VII i VI aC els cartaginesos començaren a ésser un poble important, i estengueren llur radi d’acció i d’influència damunt altres centres urbans fundats prèviament pels fenicis a Sicília i Sardenya L’any 654 aC, segons la tradició clàssica, ocuparen Eivissa, on establiren un important centre comercial i de poblament Actuaren també damunt la costa del nord d’Àfrica, a l’oest de Cartago…