Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
‘Uṯmān ibn ‘Affān
Història
Tercer califa de l’islam (644-656).
Membre de la família omeia i gendre de Mahoma, fou elegit califa en contra dels partidaris d’'Alí Acusat per ‘Ā’iša de nepotisme i malversació dels botins de guerra, fou assassinat per un germà d’aquesta Durant el seu govern fou fixat el text únic de l’Alcorà
la Tarraconense
Història
Nom donat sovint pels historiadors a la província romana que tenia oficialment el nom de Provincia Hispania Citerior, creada per l’emperador August l’any 27 aC (prenent per base, modificada, l’antiga Citerior del 195 aC), amb capital a Tàrraco (Tarragona).
El nom de Provincia Tarraconensis esdevingué oficial a la fi del s III dC, quan l’emperador Dioclecià dividí la Citerior en tres províncies Gallaecia, Cartaginensis i Tarraconensis El límit meridional de la Tarraconense fou fixat aleshores al N de Sagunt, coincidint amb la frontera del conventus Tarraconensis Aquesta divisió perdurà tot el Baix Imperi
Bernat Porter
Història
Islamisme
Política
Ambaixador català del rei Pere II el Gran, especialitzat en assumptes musulmans.
Se li coneixen tres ambaixades, dues a l’Egipte 1263 i 1279 i una de molt important a Tilimsen el 1276, que portà el renovellament del tractat d’amistat del 1277 entre la corona catalanoaragonesa i el regne marroquí i la continuació del pagament del tribut anyal de 200 diners d’or fixat en temps de Jaume I
Fèlix Falcó de Belaochaga
Pintura
Història
Militar
Política
Polític i militar; pintor.
Fou regidor perpetu de València Era un expert en moneda i publicà 1689 un Parecer sobre l’admissió al Regne de València de la moneda castellana reformada el 1686 i amb un valor fixat El 1704 publicà un Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía hasta Felipe V Durant la guerra de Successió es mostrà filipista el 1706 fou desinsaculat per les autoritats fidels al rei arxiduc Carles III
familiar de la inquisició
Història
Servidor laic del Sant Ofici.
Adquirí importància a partir de la implantació 1483 de la inquisició castellana pel seu nombre i pels privilegis eclesiàstics, de què gaudia Podia portar armes per a protegir els inquisidors El càrrec, considerat com un honor, requeria un expedient previ de puresa de sang i fou exercit sovint per membres de la noblesa esdevingué també objecte, sovint, de venda, i alguna vegada fou hereditari Els abusos originaren constants protestes a les corts, i llur nombre fou fixat, a València el 1554 i al conjunt de la corona catalanoaragonesa, el 1568 Al segle XVI tots els membres dels…
Carta Magna
Història
Carta atorgada el 1215 per Joan I Sense Terra
d’Anglaterra a Runnymede (Windsor), acceptant les exigències formulades pels barons ( tenants in chief
) i per la ciutat de Londres.
El text primitiu fou revisat sota Enric III el 1216, el 1217 i el 1225, que restà definitivament constituïda La seva importància en la història constitucional d’Anglaterra dimana del fet d’haver fixat amb precisió i detall, en un text de vigència perpètua a què hom apellaria irrecusablement per la generalitat dels seus termes, els costums acceptats com a norma legal fins aleshores En definir i limitar els drets de la reialesa s’oposava a tot govern arbitrari, i esdevingué símbol de la llei fonamental de la terra per damunt de la persona del sobirà Influí en altres cartes…
síndic | síndica
Història
A Mallorca, cadascun dels deu representants de la part forana elegits anualment pel Sindicat Forà.
El nombre fou fixat, a petició dels forans, el 1315 Constituïen el consell permanent del Sindicat Forà, que residia a la ciutat de Mallorca, on tingué casa pròpia, es Sindicat, i gestionava i promovia els interessos generals dels forans Adquirí una gran influència i fou sovint el gran rival, antagònic en interessos, dels jurats generals de l’illa Des del 1358 Pere III de Catalunya-Aragó els reconegué l’autonomia econòmica, atorgada ja per Sanç de Mallorca, donant-los la facultat de cobrar imposicions, subsidis i talls als pobles per a aquesta funció entre els deu síndics foren…
Luci Domici Aurelià
Història
Militar
Emperador militar romà (270-275 dC).
Proclamat a Sírmium per l’exèrcit a la mort de Claudi La seva obra militar fou doble, en primer lloc a Europa contra els vàndals i els alamans jutungs, que el venceren a Plasència Itàlia el 270 dC, la qual cosa l’obligà a fer construir l’anomenada muralla d’Aurelià , per a la defensa de Roma La victòria final romana fou gràcies a l’exèrcit d’Illíria Un cop pacificada aquesta part de l’Imperi hagué de lliurar batalla al regne de Palmira, on la reina Zenòbia s’havia alçat i havia proclamat emperador el seu fill El 272-273 prengué Palmira, féu presonera Zenòbia, i finalment destruí la ciutat De…
acord de Tordesillas
Història
Pacte signat a Tordesillas el 7 de juny de 1494, entre els Reis Catòlics i Joan II de Portugal, pel qual Castella i Portugal fixaren la línia de demarcació de llurs futures possessions a ultramar.
Amb anterioritat a aquest tractat, el papa Alexandre VI, l’any 1493, havia fixat aquesta línia 100 llegües a l’W de les Açores i Cap Verd aquesta disposició no havia satisfet, però, el monarca portuguès, i les tensions amb Castella augmentaren Per tal d’evitar la ruptura hom inicià unes negociacions a Tordesillas, localitat on es reuniren els representants portuguesos Rui de Sousa, João de Sousa i Aires de Almada i els castellans Enrique Enríquez, Gutierre de Cárdenas i Rodrigo Maldonado El resultat fou un acord en virtut del qual la línia de demarcació se situà 370 llegües a l’…