Resultats de la cerca

Aplicat, des del s XV, a un funcionari reial amb funcions de jutge a les demarcacions menors, a partir del s XVIII es convertí en un simple títol Del 1918 al 1950 reberen aquest nom els funcionaris majors d’una divisió administrativa

Eren fonamentalment polítics i funcionaris procedents de la baixa noblesa illustrada i reformista

Eren propietat comuna de les Províncies Unides i administrats per funcionaris nomenats pel parlament federal o general

El demarca era elegit per un any, representava el demos i administrava amb l’ajut de diversos funcionaris

Era nomenat pel batlle i la seva condició, com la d’aquest, era local Tenia cort pròpia amb funcionaris de caràcter executiu nuncis

Era integrat pels alts funcionaris, els palatins, els gardings i també personatges nomenats pel rei Posteriorment, el regne d’Astúries pretengué de restablir-lo, però només ho aconseguí en part

Com a funcionari encarregat de la correspondència i de l’arxiu reials o papals, té el seu antecedent en la burocràcia romana, sobretot la del Baix Imperi A través de la cúria papal, on l’ofici pot ésser rastrejat des del segle V, les seves funcions passaren a l’organització estatal carolíngia, generalment en mans d’alts personatges eclesiàstics de la cort, encarregats de segellar i de garantir les cartes reials l’arquebisbe de Reims, a França el de Magúncia, a l’imperi Germànic L’organització de les cancelleries com a ram de l’administració és posterior i sorgeix com a imitació de la…

Derivat de comes palatinus i de palatinus , títols aplicats als funcionaris de la cort imperial, indicà, segons la tradició, els dotze cavallers —entre els quals figurava Rotllan— enviats a Hispània per Carlemany per combatre els infidels

Consten de 6 llibres el primer és una exposició de l’obra del cardenal Albornoz a Roma, el segon es refereix als funcionaris estatals, i els altres quatre constitueixen un codi penal i civil Són conegudes també amb el nom de Liber Constitutionum sanctae Matris Ecclesiae

Recollia la tradició romana tardana, conservada a Itàlia, a la Gàllia i a Hispània aula règia, passada pels placita carolingis, i perdurà fins al s XIII a la cort catalanoaragonesa amb el nom de cort reial Era formada pels nobles i els bisbes que envoltaven el sobirà i uns altres de convocats expressament en participar-hi unes quatre vegades l’any Era per al rei un consell polític, judiciari i administratiu, però rarament tenia valor legislatiu Segons els diversos estats d’Europa, les atribucions i la composició de la cúria reial variaren molt La complexitat dels afers a tractar, però,…