Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Galí I d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~833 — ~844).
Fill hereu de Garcia I i d’una filla d’Ènnec I de Pamplona Es casà amb Guldregut A la seva mort Aragó passà a Galí II, fill del comte Asnar I, que havia estat deposat pel pare de Galí I
Salvador Vinyals i Galí
Salvador Vinyals i Galí (1931), per Joaquim Vancells i Vieta
© Fototeca.cat
Història
Guerriller.
Fou alcalde de Terrassa En iniciar-se la guerra del Francès es posà al davant del sometent per combatre els invasors Cooperà amb el general Milans del Bosch a la batalla de Sant Julià d’Altura 1810 L’any 1812 assistí a les corts de Cadis Més tard 1822 lluità contra els liberals, i posteriorment s’adherí als malcontents, motiu pel qual fou empresonat 1829
Galí II d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~844-d 867?), d’Urgell i de Cerdanya (834-~838) com a successor del seu pare, Asnar I, i de Pallars i Ribagorça (833/34-~848) pel fet d’haver-se’n apoderat i haver-s’hi mantingut independent de Tolosa.
En la lluita per la successió del rei Lluís I de França fou partidari de Lotari Sunifred I, pare de Guifre I el Pelós, l’expulsà d’Urgell-Cerdanya, que li havien estat conferits per Lluís I, vers la fi del 834 i els ocupà efectivament vers el 838 Pels volts del 848 Galí hagué d’abandonar Pallars-Ribagorça, que Frèdol de Tolosa tornà a incorporar al seu comtat, i ocupà Aragó, antic comtat del seu pare abans del 820, i el governà fins a la mort El succeí a Aragó el seu fill Asnar II Galí
Galí III d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~893 ~922).
Fill d’Asnar II i d’Ènnega de Pamplona, casat primerament amb Acibella de Gascunya i després amb Sança Garcés La filla del segon matrimoni, Andregot, es casà amb el rei de Pamplona Garcia III i ambdós obtingueren, així, el comtat d’Aragó per a llur fill Sanç I Abarca
Josep Costa i Galí
Història
Militar
Política
Polític i militar.
Fou diputat a corts per Barcelona 1820 i havia estat ministre de l’audiència territorial de Madrid Fou comuner Essent regidor de Barcelona i coronel de milicians febrer del 1822, fou processat perquè a la seva columna —on hi havia molts italians immigrats— s’havien donat visques a la república i a la llibertat i crits contraris a Ferran VII Lluità contra els reialistes durant el Trienni Constitucional i contra els Cent Mil Fills de Sant Lluís
Garcia I d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~820 - 833).
Fill de Galí Belascotenes Casat amb Matrona, filla del comte Asnar I d’Aragó, problemes familiars o discrepàncies polítiques amb el seu sogre, francòfil, el portaren a repudiar la seva muller, a tornar-se a casar amb una filla d’Ènnec I de Pamplona, i a expulsar Asnar I del comtat amb l’ajut del seu nou sogre i dels Banū Qasī ~820 Més tard derrotà una expedició francesa tramesa per Lluís el Piadós 823 Segurament el succeí el seu fill Galí I
Toda d’Aragó
Història
Comtessa de Ribagorça, filla del comte Galí III d’Aragó.
Abans del 916 es casà amb el comte Unifred I de Ribagorça Segons el Cronicó de Domènec i la Crònica d’Alaó renovada , mitjançant aquest matrimoni Unifred I aconseguí la comarca de Sobrarb, que alliberà dels sarraïns i repoblà Sembla que morí abans que el seu marit i que deixà els seus béns particulars al monestir d’Ovarra, on es féu enterrar
Ailo
Història
Tia paterna de Guifré el Pelós, el qual li llegà el lloc de Borredà junt amb el llibert Sarraí.
Hom l’havia confosa amb una filla del comte d’Urgell, Asnar Galí, aragonesa, de nom Eilo o Ailo
Muḥammad al-Ṭawīl
Història
Senyor d’Osca.
Casat amb una filla d’Asnar Galí d’Aragó, s’enfrontà als Banū Qasī Llop ibn Muḥammad ibn Llop , als quals arravatà 908 Lleida Atacà el comtat de Pallars, on destruí diversos castells a la vall del Segre Roda, Oliola, Alguaire, etc, en 908-911 i assolà la vall de Cervera i de Tàrrega 913-914
comtat d’Aragó

Comtes i reis d’Aragó fins a la unió amb Catalunya
©
Història
Territori pirinenc independent, iniciat al començament del s. IX, entorn de les valls d’Hecho i de Canfranc.
A la segona meitat del s IX limitava aproximadament a l’est amb un tram del riu Gállego fins a la vall de Tena i, a l’oest, amb Ansó al sud, amb el comtat imprecís de Bailo, i arribava fins a prop de Jaca Posteriorment inclogué Sobrarb fins a la incorporació d’aquest territori al comtat de Ribagorça a mitjan s X anà engrandint-se o empetitint-se, segons l’arbitri dels reis de Pamplona, fins al començament del s XI Governat per la família dels Asnar, aquests lluitaren per sobreviure independents dels reis de Pamplona Malgrat que Asnar I d’Aragó , fundador de la dinastia, fou…