Resultats de la cerca

Advocat, fou elegit diputat el 1869 i dirigí els republicans radicals, oposat a Napoleó III Elaborà un programa radical basat en el sufragi universal, la supressió de títols, l’elecció de funcionaris, la supressió de l’exèrcit, l’abolició dels monopolis, etc El 1870 proclamà la Tercera República i maldà per salvar París dimití com a protesta per la cessió d’Alsàcia i de Lorena Reelegit pel juliol del 1871, féu costat a Thiers contra els monàrquics i dirigí la unió republicana basada en la petita burgesia, però més tard s’alià amb els centristes i votà la constitució del 1875 Presidí la cambra…

Successor de Victor Cousin a la càtedra que aquest ocupava a la Sorbona, fou el cap de l’ala moderada del partit republicà, mentre Gambetta ho era de l’ala radical Ministre en diversos ministeris i defensor constant de la llibertat, àdhuc per als seus adversaris Escriví diverses obres de caràcter polític i de filosofia

Collaborador de Gambetta, fou elegit senador del departament del Sena 1876 Ministre d’obres públiques 1877-79, millorà les vies de comunicació Presidí el consell i fou ministre de la guerra i d’afers estrangers Fou membre de l’Académie Française 1891 i ministre d’estat 1915-16 Escriví La guerre en province de 1870 à 1871 1872 i Mes souvenirs 1912

Diputat i senador, fou ministre de l’interior amb els governs Gambetta 1881-82 i Ferry 1883-85 Nomenat president del consell de ministres 1899-1902, formà un govern radical de defensa republicana amb participació socialista, que impulsà un reformisme social conservador, promulgà la llei d’associacions 1901 i sancionà amb l’indult la revisió del procés Dreyfus Dimití el 1902 per motius de salut

Tenia per objectiu el desenrotllament dels principis heretats de la Revolució Francesa i es constituí al voltant de grups polítics dominats per personalitats de gran relleu Gambetta, Clemenceau, Pelletan, i l’aglutinant per a la seva constitució 1901 fou l’agitació promoguda per l' affaire Dreyfus Des d’aquest moment es convertí en el principal partit de govern i fou ell qui proporcionà els gabinets ministerials fins l’any 1914 Convertit en partit de centre, quan el partit socialista li arrabassà la clientela obrera, tingué també un paper important els anys trenta Constituí l’ala…

Tenia per objectiu el desenrotllament dels principis heretats de la Revolució Francesa i es constituí al voltant de grups polítics dominats per personalitats de gran relleu Gambetta, Clemenceau, Pelletan, i l’aglutinant per a la seva constitució 1901 fou l’agitació promoguda per l' affaire Dreyfus Des d’aquest moment es convertí en el principal partit de govern i fou ell qui proporcionà els gabinets ministerials fins l’any 1914 Convertit en partit de centre, quan el partit socialista li arrabassà la clientela obrera, tingué també un paper important els anys trenta Constituí l’ala…

A conseqüència de la derrota francesa a la guerra Francoprussiana i de l’agitació popular que culminà en la Comuna de París , caigué l’Imperi, es creà un govern provisional, i Thiers fou elegit president del poder executiu Promulgada la constitució 1875, el nou règim es veié amenaçat pel cop d’estat de Mac Mahon 1877, que havia substituït Thiers, però el triomf electoral dels republicans consolidà la república Gambetta i Ferry en foren els polítics principals i impulsaren una política liberal, laica i centralitzadora Superada la crisi del boulangisme i de l' afer Dreyfus , els…