Resultats de la cerca

Advocat i periodista, fou militant del partit socialista francès des del 1933 i membre de la Resistència 1940-44 Alcalde de Marsella des del 1953, senador 1959-62 i ministre d’ultramar 1956-57, fou contrari a la política del general De Gaulle Diputat a l’assemblea nacional des del 1962 i en 1964-65, el 1969 fou candidat socialista a la presidència de la República Després de la reorganització del Parti Socialiste Français PSF, s’adherí al programa comú de govern de l’esquerra 1972 i donà suport a François Mitterrand en les eleccions presidencials del 1974 i 1981 El 1981, amb la victòria del…

Advocat i membre del partit radical, ocupà diversos ministeris entre el 1902 i el 1917 Fou elegit president de la república 1924-31 enfront d’una coalició d’esquerres El 1934 tornà a ésser president intentà una reforma constitucional, però l’oposició dels radicals els féu dimitir 1934

Professor al Collège de France 1873, a partir del 1880 dirigí la missió arqueològica francesa a Egipte Nomenat director del museu de Būlāq 1881-87 i del de Gizeh 1889, fou també cap del servei arqueològic egipci Escriví obres de divulgació, notables per la claredat i la facilitat d’estil Histoire ancienne des peuples de l’Orient classique 1896-99, Essais sur l’art égyptien 1912, etc

Professor d’història i de filosofia de les ciències a Dijon i després a la Sorbona, es dedicà sobretot a l’epistemologia, a la filosofia de les ciències i a la psicoanàlisi en general El reconeixement de la complexitat de les teories científiques l’obligà a refusar les simplificacions introduïdes per les interpretacions racionalistes Afirmà l’existència d’un nou esperit científic, que s’oposa tant al predomini antic i medieval de la imatge com a l’esquema geomètric modern, i realitzà l’intent d’eixamplar el marc i l’estructura de la raó Enfront de la pretensió de sabers absoluts, Bachelard…

Duc de Candale El 1657 fou nomenat generalíssim de l’exèrcit francès a Catalunya i dirigí la darrera temptativa francesa de recuperar Barcelona Envaí la Selva i el Vallès, però, mancat de suport dels catalans, vexats per les seves crueltats i devastacions per les quals fou amonestat per Mazzarino, hagué de retirar-se a Camprodon Fou governador de Roses 1657-58

Desertor de la guerra del 1914, passà a residir a Barcelona i el 1921 fou elegit en nom dels grups anarquistes catalans delegat al congrés constitutiu de la Internacional Sindical Roja a Moscou El 1924 se n'anà a l’Argentina, i no tornà a Barcelona fins el 1936, però mantingué sempre una estreta relació amb la premsa i les editorials llibertàries del Principat i el País Valencià especialment amb el grup d’"Estudios” El 1953 s’installà a París Autor d’una nombrosa bibliografia, destaquen els texts teòrics encaminats des de posicions anarquistes estrictes a assenyalar una relació entre la…

De divulgació científica i ideològica, donà especial importància als temes pedagògics, mèdics i de formació sexual, així com a la presentació illustracions d’Helios Gómez i Monleón, entre d’altres Hi collaboraren regularment Isaac Puente, Pere Foix Delaville , Noja Ruiz, Marí Civera, Gaston Leval, Ramón JSender, Camillo Berneri i, a partir de 1935-36, el metge Fèlix Martí i Ibáñez

Fou ministre de finances 1899 i 1906-09, president del consell 1911 i de nou ministre de finances 1913-14 Hagué de dimitir a causa de l’escàndol promogut per l’assassinat per part de la seva muller de Gaston Calmette, director de “Le Figaro”, en represàlies contra una campanya de difamació El 1917 fou condemnat a tres anys de presó per intelligència amb l’enemic Amnistiat, s’incorporà al ministeri de finances 1925 Escriví Mes mémoires 1942-47

Dins la Confederació Regional del Treball de Catalunya, rebé el suport principalment del setmanari de Maurín Lucha Social 1919 El 1921 el comitè nacional de la CNT envià una delegació al congrés constituent de Moscou Arlandis, Ibáñez, Maurín, Nin després, Gaston Leval, on Nin restà com a membre del secretariat de la ISR El 1922, malgrat el predomini anarquista, el grup de “La Batalla” afavorí la creació d’uns comitès sindicalistes revolucionaris, que s’adheriren a la ISR i enviaren una delegació al tercer congrés 1924 Maurín, Jové, Trilles, Pérez Solís

Obrer marbrista funerari Delegat per València en el ple de la CNT Barcelona 1921, resultà elegit per a la delegació que havia d’anar al Primer Congrés de la Internacional Roja amb Joaquín Maurín, Andreu Nin, Jesús Ibáñez i Gaston Leval A la Conferència de Saragossa 1922, quan la CNT acordà de separar-se de la Internacional Comunista, Arlandis votà en contra Llavors ingressà en el Partit Comunista Espanyol i formà part de la redacció de La Batalla de Barcelona Hagué d’exiliar-se a França amb Julián Gorkin a causa de les seves campanyes contra la guerra del Marroc retornà a la…