Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Geheime Staatspolizei
Història
Policia política de l’estat nacionalsocialista alemany.
L’origen consistí en la creació d’un òrgan prussià 1933, encarregat a Hermann Göring, i d’un òrgan bavarès 1934, confiat a Heinrich Himmler, però l’organització definitiva fou obra de Himmler i Reinhard Heydrich el 1936 La Gestapo restà estructurada com a cos policíac únic del Reich i fou dividida en policia d’ordre Ordnungspolizei i policia de seguretat Sicherheitspolizei Esdevingué, així, la força repressiva nazi més important i disposà de mitjans illimitats per a aconseguir els seus fins les seves decisions no necessitaven l’aprovació dels tribunals de justícia, i així pogué…
Papers d’Àvila
Història
Nom que reben els arxius de la Generalitat de Catalunya requisats per la Gestapo el 1940 i que foren dipositats a l’arxiu militar d’Àvila.
Davant de l’avanç de les tropes franquistes, el govern de la Generalitat republicana s’emportà a l’exili la documentació del govern català Una part l’amagà el president Josep Tarradellas a la seva residència de Saint-Martin-le Beau dipositada el 1980 a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià de Poblet i l’altra fou traslladada a París Amb l’entrada de l’exèrcit nazi a la capital de França, aquests documents entre els quals hi ha un esborrany de constitució catalana redactada pel president Tarradellas l’any 1936 foren requisats el juny del 1940 per la Gestapo i lliurades a les…
Reinhard Heydrich
Història
Militar
Oficial alemany.
Membre de les SS des del 1931, el 1934 fou encarregat d’organitzar la Gestapo a Prússia Cap de tota la Gestapo i de la policia criminal, el 1941 fou nomenat protector del Reich a Bohèmia i Moràvia i esdevingué un dels principals executors del genocidi jueu a Europa Oriental Fou mort pels resistents txecs de Lidice, ciutat que fou arrasada en represàlia
Klaus Barbie
Història
Policia alemany.
Membre de les SS, el 1937 s’adherí al partit nazi El 1940 s’uní a la Gestapo i en fou nomenat tinent actuà primer als Països Baixos i al front rus Del 1942 al 1944 fou el cap de la Gestapo a Lió, responsable de la deportació, tortura o mort de més d’11 000 persones Conegut com “el carnisser de Lió”, del 1947 al 1951 collaborà amb els serveis d’intelligència nord-americans Perseguit per la justícia francesa i alemanya, fugí a Bolívia amb el nom de Klaus Altmann El 1983 hom n'aconseguí l’extradició a França, on fou jutjat el 1987 per 177 càrrecs de crims contra la…
Ernst Kaltenbrunner
Història
Política
Dret
Advocat i polític austríac.
Membre del partit nacionalsocialista, el 1942 succeí RHeydrich com a cap de la Gestapo i del servei de contraespionatge de les SS Fou un dels principals responsables del terror dels darrers anys de la guerra i, com a tal, condemnat a mort en el procés de Nuremberg
Heinrich Himmler
Història
Política
Polític alemany.
Com a cap de les SS 1929 i de la Gestapo 1934, organitzà la matança dels adversaris de Hitler 30 de juny de 1934 Cap suprem de les forces de policia del Tercer Reich 1936, comissari per al trasllat de poblacions 1939 i ministre de l’interior 1943, fou el responsable principal de l’extermini de milers de jueus i de militants de partits antinazis Capturat pels britànics el 1945, se suïcidà abans d’ésser jutjat
procés de Nuremberg

Jutges del tribunal militar internacional del procés de Nuremberg (20 de novembre de 1945)
© United States Holocaust Memorial Museum
Història
Judici celebrat a Nuremberg per un tribunal militar internacional (britànic, francès, rus i nord-americà) contra vint-i-quatre membres del partit nazi i vuit organitzacions, acusats de crims de guerra (20 de novembre de 1945 — 1 d’octubre de 1946).
El veredicte condemnà a ésser penjats Göring, que se suïcidà la vigília de l’execució 16 d’octubre, Ribbentrop, Rosenberg, Frank, Frick, Streicher, Sauckel, Seyss-Inquart, Kaltenbrunner, Keitel i Jodl RLey se suïcidà per l’octubre del 1945, el cas de Krupp fou examinat a part, i Bormann, fugitiu, fou condemnat per contumàcia foren sentenciats a presó Dönitz, Raeder, Kvon Neurath Funk, Speer, Bvon Schirach i Hess Foren absolts Schacht, Fritsch i Fvon Papen Quatre organitzacions foren condemnades el partit nazi, la Gestapo, les SS i el SD Servei de Seguretat El veredicte permeté a l’ONU de…
Carles Martí i Feced
Història
Política
Metge i polític.
Estudià medicina a Barcelona El 1931 fou elegit regidor republicà a l’Hospitalet de Llobregat Fou empresonat octubre del 1934 pel fet d’haver cercat un refugi per a Azaña Fou sotssecretari de finances de la Generalitat 1936 i conseller de governació, i després, de finances i cultura 1937 S'exilià el 1939, i, per ordre de Companys, ajudà els catalans dels camps de concentració i els que volien emigrar a Amèrica Perseguit per la Gestapo, fugí a Suïssa 1942, amb Tarradellas i Gassol S'apartà de la política i s’establí al Marroc 1947, on exercí de metge i publicà treballs sobre…
Stepan Bandera
Història
Política
Dirigent nacionalista ucraïnès.
Contribuí a fundar, l’any 1929, l’Organització de Nacionalistes Ucraïnesos OUN, als territoris d’Ucraïna ajuntats a Polònia el 1919 L’any 1936, ja president de l’OUN, fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per la de presó perpètua Caiguda Polònia el 1939, pogué fugir i reorganitzar les activitats de l’OUN i el 1941 n'esdevingué president general Decidí llavors estendre les activitats de l’organització als territoris ucraïnesos de l’URSS, on el 30 de juny hom proclamà el restabliment de la independència Bandera fou detingut temps després per la Gestapo, i a la fi del 1944…
Hermann Wilhelm Göring
Hermann Wilhelm Göring
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i estadista alemany.
Pilot distingit durant la Primera Guerra Mundial, el 1922 s’adherí al partit nazi, i el 1923, per la seva intervenció en el fracassat putsch de Munic, hagué de fugir d’Alemanya, i no pogué tornar-hi fins al 1927 Membre del Reichstag 1928, passà a presidir-lo el 1932 Nomenat per Hitler ministre sense cartera del Reich, cap del govern de Prússia i responsable de les forces aèries 1933, organitzà la Gestapo i la Luftwaffe Director del segon pla econòmic quadriennal 1936 i president del consell d’economia de guerra 1940, exercí una veritable dictadura sobre la indústria d’Alemanya i…