Resultats de la cerca

És autor de Sulle monete 1751-59, dins la línia del quantitativisme i del mercantilisme, i de Del Commercio Libero dei grani 1771, on es manifestà contrari als principis de la fisiocràcia i al lliure comerç del blat És autor també d' Antichità italiche 1788-90

Després d’una dura i aferrissada lluita, els exèrcits francovenecians, comandats pel mariscal Gian Giacomo Trivulzio, s’imposaren a les tropes imperials de Maximilià Sforza en una victòria que comportà l’establiment dels francesos a la Llombardia tractat de Noyon, 1516

Ocupà el càrrec quatre vegades com a representant del partit popular oposat a les famílies burgeses i senyorials per tal de neutralitzar-ne la influència, es recolzà primer en Gian Galeazzo Visconti, i més tard en Carles VI de França El 1388 promogué una aliança amb Pisa i Sicília contra els pirates berbers El 1396 lliurà Gènova al rei de França per tal d’impedir que se n'apoderés Visconti

De família gibellina, fou soldat a sou dels Scaligeri, dels Carraresi i del duc de Milà, Gian Galeazzo Visconti, successivament Es distingí en la presa de Bolonya 1397, al servei de Visconti, que li atorgà les senyories de Castagnole, Monferrato i San Martino En morir el duc 1402, es rebellà contra els Visconti i els prengué Alessandria 1403, Piacenza 1406 i Pavia 1410, i obtingué el títol de comte

Fill natural de Ferran I de Nàpols i de Diana Guardato El 1497 rebé els feus que havien pertangut a Gian Francesco Sanseverino, però els perdé el 1507 a favor de Roberto Sanseverino Tanmateix, es mantingué sempre fidel a la casa reial de Nàpols Es casà amb Castellana de Cardona, germana del virrei de Nàpols Ramon de Cardona El 1529, Carles V li concedí les cases confiscades a Nàpols al rebel Giovanni di Buccino i el nomenà lloctinent general del regne de Nàpols

Contribuí poderosament a la restauració de l’illa durant el regnat de Frederic III A la mort d’aquest rei 1377, el qual li havia confiat la tutela de la seva filla i hereva Maria I de Sicília , fou un dels quatre vicaris que administraren l’illa en nom de la reina La seva frustrada maniobra 1378 per tal de casar Maria amb Gian Galeazzo Visconti, comte de Virtù, nebot del duc de Milà, Bernabò, l’enfrontà amb els altres vicaris i amb el partit catalanòfil, el qual aconseguí de sostreure la infanta del seu poder

Enginyer militar, fill tercer del noble genovès comte Gian Michele Roncali, que lluitava al servei del rei d’Espanya Inicià la carrera militar el 1746 Participà a la guerra d’Espanya contra Portugal 1762 i després tingué diverses destinacions com a enginyer-cap a Caracas, La Guaira i Puerto Cabello El 1783 fou ascendit a brigadier i participà al setge d’Alger Destinat a Barcelona, reconstruí el palau de Capitania General —antic palau del virrei— en un estil classicista, reformà la muralla de mar, féu noves obres a la Ciutadella i acabà el castell de Montjuïc…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1746 i ensenyà humanitats a Cervera Establert a Ferrara després de l’exili del 1767, hi dirigí la biblioteca pública, per a la reestructuració de la qual redactà un interessant memorial, encara inèdit Afeccionat a les lletres hebraiques i rabíniques, es relacionà amb l’hebraista piemontès Gian Bernardo De Rossi, professor a la Universitat de Parma Publicà, esparsos, diferents poemes llatins i grecs Home de la Illustració, defensà les Reflexiones morales del pare Lallemand sobre el Vell Testament Madrid 1790, s’interessà per la teodicea de Leibniz i publicà…

Fill de l’emperador Carles IV i de la seva tercera muller, Anna de Schweidnitz En succeir el seu pare, governà amb duresa Bohèmia des d’Alemanya, on vivia viciosament Volgué posar pau entre les ciutats alemanyes i la noblesa, però no hi reeixí, a causa del seu caràcter feble, que mostrà a la dieta d’Eger 1389 Se n'anà a Bohèmia, on fou odiat per la seva crueltat Per qüestions amb l’arquebisbe de Praga, féu tirar al riu el vicari general Joan Nepomucè Fugí de la presó on el tenien els nobles revoltats Creà duc de Milà el seu cunyat Gian Geleazzo Visconti, comte de Virtù Joan…

Controlà de fet el govern de la república de Gènova i disposà d’una esquadra pròpia Inicialment entrà al servei de Francesc I de França, però, per una sèrie de desavinences, es decantà cap al bàndol de Carles V 1528, que el nomenà príncep de Melfi 1531, marquès de Tursi, gran protonotari hereditari del regne de Nàpols 1555 i almirall de la flota espanyola a la Mediterrània Fou un valuós ajut per a la política de Carles V, que a l’àrea mediterrània s’afrontava amb França i els turcs El 1535 Doria dirigí una expedició a Tunis, i el 1541, una altra a Alger El 1536 atacà el port de Marsella, i el…