Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Girolamo Savonarola

Girolamo Savonarola en un retrat del 1497/1517 realitzat per fra Bartolomeo della Porta
Història
Literatura italiana
Cristianisme
Predicador, escriptor i polític italià.
Frare dominicà a Bolonya 1475, predicà al nord d’Itàlia fins que fou nomenat prior de Sant Marc de Florència 1491 Creador d’una congregació dominicana reformada, observant i pobra, i capdavanter d’un moviment ascètic popular, els piagnoni que ploraven la decadència de l’Església, intentà de reorganitzar la república damunt les bases d’un cristianisme radical Partidari de Carles VIII de França en l’expedició contra Piero de Mèdici, sostragué Florència de la Santa Lliga contra França, fet que provocà l’oposició dels seus enemics, els arrabbiati , sostinguts per Ludovico il Moro i per Alexandre…
Girolamo Grimaldi
Història
Política
Polític genovès al servei d’Espanya.
Marquès i, després, duc de Grimaldi Ambaixador de Carles III d’Espanya, signà el Tercer Pacte de Família 1761 i participà en l’expulsió dels jesuïtes després del fracàs de l’expedició al nord d’Àfrica per a eliminar la pirateria barbaresca 1775, els seguidors d’Aranda aconseguiren la seva dimissió 1776 Fou ambaixador a Roma 1777
Giacomo Girolamo Casanova
Giacomo Girolamo Casanova en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Escriptor i aventurer venecià.
Interrompé successivament les carreres eclesiàstica i militar i menà una vida desordenada i accidentada Reclòs a la presó anomenada dels Ploms de Venècia, acusat de pràctiques ocultistes 1755, aconseguí una espectacular evasió, que narrà a la Histoire de ma fuite 1787-88 Viatjà per tot Europa —fou empresonat a la Ciutadella de Barcelona 1768 pel comte de Ricla, capità general de Catalunya— i conegué els personatges i ambients més refinats de l’època Home típic de la illustració setcentista, epicuri i racionalista, és recordat sobretot, i injustament, per la varietat de les seves aventures…
pau de Barcelona
Història
Tractat de reconciliació signat el 29 de juny de 1529 a la catedral de Barcelona per l’emperador Carles V i pel bisbe de Vaison, Girolamo Bencucci, en nom del papa Climent VII.
Juntament amb la posterior pau de Cambrai 1529, posà fi al conflicte originat el 1526 per la formació de la Lliga de Cognac contra l’emperador, que culminà el 1527 amb el saqueig de Roma La difícil situació de Climent VII després dels triomfs imperials a Itàlia, l’inclinà a iniciar negociacions amb Carles V a través del cardenal Francisco Quiñones, general dels franciscans, i de l’ambaixador prop de la cort romana Miquel Mai afavorí aquesta actitud la necessitat d’una acció contra els turcs sollicitada per Ferran I d’Hongria, la pèrdua del temor a la convocació d’un concili per part del papa…
baronia de Francofonte
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1394 pels reis Martí I i Maria I a Berenguer de Cruïlles i de Mosset, senyor de Calonge, després que fou confiscada a Nicolò Lamia.
Passà als Acuña i als Montcada El 1565 fou erigida en marquesat de Francofonte a favor de Girolamo Gravina, baró de Paflagònia, marit de la setena comtessa Comtessina de Montcada i d’Acuña
Henri Quentin
Història
Erudit francès.
Benedictí de Solesmes, es dedicà als estudis històrics i excellí en la crítica textual Abat del nou monestir romà de San Girolamo, dirigí l’edició crítica de la Vulgata , i publicà la Mémoire sur l’établissement du texte de la Vulgate 1922 Entre els seus estudis hagiogràfics, cal esmentar Les martyrologes historiques du Moyen |ge 1908 i l’edició crítica del Martyrologium Hieronymianum 1931 martirologi
marquesat de Gerace
Història
Títol feudal napolità concedit el 1430 a Tommaso Caracciolo.
Posteriorment fou atorgat a Enric d’Aragó, fill illegítim de Ferran I de Nàpols Passà al seu fill, Lluís, que el renuncià el 1494, en esdevenir clergue, a favor del seu germà Carles El 1507 Gerace fou concedida a Gonzalo Fernández de Córdoba, i vers el 1552 el marquesat fou comprat pels ducs de Terranova El 1609 fou erigit en principat de Gerace a favor de Girolamo Oliva-Grimaldi, tercer duc de Terranova
baronia de Palagonia
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392 a Berenguer de Cruïlles després d’ésser confiscada als rebels Ruggero Passaneto i Violant d’Alagó.
La restituí al rei el mateix any, el qual, immediatament, la donà al mestre racional Ubertino de La Grua, que també la tornà als reis Martí I i Maria I Aquests llavors l’atorgaren el 1396 a Galceran de Sentmenat, que la vengué el 1407 a Giacomo Gravina El net d’aquest, Girolamo Gravina, es casà amb Beatriu de Cruïlles, baronessa de Scordia Soprana, i llurs descendents, els Gravina-Cruïlles marquesos de Francofonte, foren creats prínceps de Palagonia el 1629 i grans d’Espanya el 1709
Ventimiglia
Història
Llinatge feudal establert a Sicília al segle XIII, originari de Ventimiglia, d’on eren comtes des del 962, dependents dels marquesos de Susa.
La tradició els fa descendir de Berenguer d’Ivrea, rei d’Itàlia El comte Guglielmo di Ventimiglia el 1257 i el 1262 vengué els seus drets sobre Tenda, la Brigue i Castellnou a Carles I de Provença El 1269 el comte Guglielmo Pietro di Ventimiglia es casà amb Eudòxia Làscaris i foren pares de Violant de Ventimiglia , de Beatriu de Ventimiglia , de Vatatza de Ventimiglia i del comte Giovanni di Ventimiglia , que fou l’antecessor de la línia dels Làscaris-Ventimiglia , comtes de Tenda A la línia de Geraci pertangué Arrigo o Enrico di Ventimiglia , senyor de Due Patralie 1258 i capità general del…
ducat de Cruïlles
Història
Títol senyorial concedit el 1695 per Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó al sicilià Girolamo de Gravina-Cruïlles e di Gravina (mort el 1758).
El ducat ha passat als Airoldi