Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
grandesa
Història
Dignitat de gran d’Espanya.
Carles I de Catalunya-Aragó i de Castella, en les cerimònies de la seva coronació com a emperador del Sacre Imperi 1520, donà existència legal a la grandesa, de la qual, però, no ha estat trobada la disposició que la creà La grandesa esdevingué la continuadora de la rica-hombría medieval Hom concedia tres classes de grandesa de primera classe, de segona i de tercera, reduïdes a només una al final del s XIX Suprimida el 1873, fou restablerta el 1875, i, tornada a abolir el 1931, fou posada en vigor una altra vegada el 1948, en ésser restablerta la…
marquesat de Torrecuso
Història
Títol concedit al regne de Nàpols a Carlo Caracciolo, duc de San Giorgio, a qui el 1642 fou concedida la grandesa d’Espanya per tres vides.
El seu besnet i quart marquès, Nicola Caracciolo, obtingué l’annexió perpètua de la dita grandesa el 1702 i es casà amb Laura de Castellví, filla del marquès de Villatorcas
comtat de Savallà
Història
Títol senyorial concedit el 1599 a Bernat de Boixadors i d’Erill, senyor de Savallà.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1705 pel rei arxiduc Carles d’Àustria al seu besnet i cinquè titular, Joan Antoni de Boixadors i de Pinós El títol, sense la grandesa, passà als Sureda i als Montaner
ducat de Pinohermoso
Història
Títol concedit el 1907 a Enriqueta Roca de Togores i Corradini, quarta comtessa de Pinohermoso i vuitena de Villaleal.
El comtat de Pinohermoso fou atorgat el 1790, amb grandesa d’Espanya honorària, a Joan Roca de Togores i Scorcia mort el 1794, senyor de Riudoms, Daia Vella, Benejússer i Pozo Rubio La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1797 al seu fill i segon comte Lluís Manuel Roca de Togores i Valcárcel, casat amb María Francisca Carrasco, comtessa de Villaleal
comtat de Santa Coloma
Història
Títol senyorial concedit el 1599 sobre la vila de Santa Coloma de Queralt a Pere de Queralt i d’Icard, quan n’era senyor.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1647 en el seu net —fill del segon titular, Dalmau de Queralt i de Codina — i tercer comte, Dalmau de Queralt i d’Alagó, a la mort del qual passà als Reard, que es cognomenaren Queralt La grandesa li fou renovada, el 1792, al setè, Joan de Queralt i de Pinós Continua en la mateixa família
ducat d’Àndria
Història
Títol concedit en el regne de Nàpols el 1507 a Gonzalo Fernández de Córdoba (el Gran Capità).
El seu net vengué la vila d’Àndria a Fabrizio Carafa, segon comte de Ruvo mort el 1554, i el fill d’aquest, Antonio Carafa, tercer comte de Ruvo mort el 1565, fou creat de nou 1556 duc d’Àndria, títol que encara porten a Itàlia els Carafa descendents seus El 1740 fou adjudicada la grandesa d’Espanya a l’onzè duc, Ettore Carafa mort el 1764 El 1904, el títol concedit al Gran Capità fou rehabilitat a Espanya, amb la grandesa, a favor d’un membre de la família Bustos
principat d’Anglona
Història
Títol de Sardenya, concedit el 1767 a Josefa de Silva y Téllez-Girón, duquessa de Gandia.
El 1820 li fou conferida la grandesa d’Espanya
marquesat de Castellbell
Història
Títol senyorial concedit el 1702 a Josep d’Amat i de Planella, senyor de Castellbell (Bages).
El títol, amb grandesa d’Espanya des del 1924, ha passat als Vilallonga
comtat d’Espanya
Història
Títol concedit el 1818 al tinent general Charles d’Espagnac
.
Li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1826 continua dins la mateixa família