Resultats de la cerca
Es mostren 517 resultats
Almodis de la Marca
Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis paguen als comtes de Cerdanya la cessió que aquets els havien fet de llurs drets sobre Carcassona...
©
Història
Comtessa de Barcelona, filla dels comtes llemosins Bernat de la Marca i Amèlia; tercera esposa de Ramon Berenguer I de Barcelona.
Abans havia estat muller del comte Ponç de Tolosa, que la repudià malgrat tenir d’ella quatre fills Sembla que havia estat repudiada ja anteriorment per Hug de Lesinhan a causa de parentiu La unió amb Ramon Berenguer I s’esdevingué el 1052 El 1053 ja li donà els futurs comtes, bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II Malgrat l’oposició de la comtessa àvia Ermessenda, Ramon Berenguer dotà esplèndidament Almodis i l’associà al govern Almodis havia aportat al seu darrer marit una colla de drets, per lligams familiars, sobre territoris del Llenguadoc Les paries que Ramon Berenguer I…
petalisme
Història
Institució antiga de Siracusa, semblant a l’ostracisme atenès, per la qual els noms dels qui havien d’ésser exiliats eren escrits en una fulla (πέταλον) d’olivera.
Institució antiga de Siracusa, semblant a l'ostracisme atenès, per la qual els noms dels qui havien d’ésser exiliats eren escrits en una fulla πέταλον d’olivera
batalla naval de l’Ebre
Història
Militar
Combat naval que tingué lloc el 217 aC prop de l’embocadura de l’Ebre entre un estol cartaginès d’una quarantena de naus que partint de Cartago Nova es dirigia cap al nord i 35 naus romanes i massaliotes que defensaven la base d’Empúries, on els romans havien desembarcat l’any abans.
La victòria dels romans els assegurà el control de la costa catalana, que ja no havien de perdre durant tota la segona guerra púnica
cauquilla
Història
Marca o senyal que als Països Catalans i del s XIV al XVIII, hom posava a les robes per acreditar que havien estat reconegudes i havien pagat el dret corresponent.
quintarada
Història
Part del producte de nòlits que hom repartia entre els mariners que havien treballat durant el viatge.
constitucioner
Història
A les antigues corts catalanes, persona encarregada d’elaborar o minutar les constitucions que havien d’ésser establertes.
cavalleria
Història
Literatura
Institució medieval que constituïa una de les divisions, un orde (ordo militiae), de la societat feudal europea; era una organització paramilitar i independent que comprenia el conjunt de cavallers que hi havien ingressat mitjançant una cerimònia, la d’armar cavaller.
A l’inici s XI era oberta a tot home lliure, mentre fos cristià De fet, però, era requerit de posseir els suficients recursos econòmics per a mantenir l’armament i el cavall Cap a mitjan s XII començaren les disposicions que exigien ascendència cavalleresca, les quals, vers la meitat del s XIII, ja s’havien imposat, i impedien l’ingrés dins l’orde principalment al poderós i ric patriciat urbà, llevat de si hi havia concessió expresa del sobirà No existia un codi escrit, sinó un conjunt de regles i deures als quals s’adheria per jurament ni una jerarquia de títol, grau o edat L’ideal…
Bases de Manresa
Assemblea catalanista a la sala de sessions de la casa de la ciutat de Manresa (15 d’abril de 1892), on foren presentades les Bases de Manresa, segons un dibuix de Jaume Pahissa
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és conegut el document Bases per a la Constitució Regional Catalana, presentades com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25-27 de març de 1892.
Era president de la Unió Lluís Domènech i Montaner, i secretari Enric Prat de la Riba, els quals ho foren també de l’assemblea En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista, amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu El poder central s’havia d’organitzar sota el concepte de separació de les funcions legislativa, executiva i judicial, però residint el poder legislatiu central en el rei o cap d’estat i en una assemblea de representants regionals El poder executiu havia d’ésser…
pla Young
Història
Nom de l’acord, proposat per Owen D.Young (1874-1962) i subscrit l’any 1929, per tal d’establir de nou les normes de les reparacions de guerra que els alemanys devien als aliats, puix que no s’havia acomplert l’acord anterior pla Dawes).
Hom donava 59 anys de termini per a pagar els deutes, que prèviament havien estat reduïts La crisi econòmica del 1929 anullà aquest pla, i la conferència de Lausana de l’any 1932 confirmà que les reparacions de guerra havien restat en via morta
descamisat | descamisada
Història
Membre del grup més exaltat i radical de les forces liberals que havien posat fi a l’absolutisme durant el Trienni Constitucional (1820-23).
Foren anomenats així pels mateixos absolutistes
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina