Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Antàlcides
Història
Ambaixador espartà.
Al servei del rei persa Artaxerxes II negocià l’anomenada pau d’Antàlcides o del Rei 387 aC per la qual Artaxerxes es convertia en àrbitre dels afers greus, dissolia les lligues entre les ciutats i recobrava el poder sobre Jònia Aquesta pau significà la fi de les illusions espartanes i ateneses d’un domini hellènic i de l’emancipació de Pèrsia
Enserune
Història
Antic oppidum preromà proper a Nisan, al Bederrès (Llenguadoc), habitat del sVI aC al I aC i voltat de diverses muralles successives.
Hi ha restes de columnes, grans sitges excavades, vasos grecs amb figures vermelles, etruscs, campanians i imitacions locals de ceràmica ibèrica La població del s VI aC de pescadors i agricultors, es relacionava amb la de la costa catalana Vers el 550 aC entrà en contacte amb el món hellènic Al darrer quart del s V aC una veritable població urbana substituí les antigues cabanes l’idioma era l’ibèric Més tard entrà en contacte, cada cop més estret, amb el món cèltic Destruït, sembla, pels cimbres, no l’afectà gaire la colonització romana Hi ha un museu
Constantí II de Grècia

Constantí II de Grècia
© Família Reial Grega
Història
Rei de Grècia (1964-73).
Succeí 1964 el seu pare Pau I Destituí el primer ministre Papandreu 1965, acte que l’oposà al parlament En produir-se el cop d’estat militar 1967 intentà, sense èxit, un contracop el mateix any, fet que el portà a exiliar-se a Roma al desembre, encara que continuà essent considerat rei El juny del 1973 el règim dels coronels, tot implicant-lo en una conspiració, proclamà la república a Grècia, decisió ratificada per referèndum el desembre del 1974, un cop restablerta la democràcia Des d’aleshores, a Grècia fou conegut amb el nom de senyor Glücksburg i internacionalment com Constantí II de…
hel·lenisme
Història
Nom amb què és designat el període de la història i de la civilització gregues (i també dels països sota l’òrbita cultural de Grècia) que va des de la mort d’Alexandre (323 aC) fins a la batalla d’Àccium (31 aC).
Droysen, a partir de la nova concepció hegeliana de la dialèctica de la història, encunyà aquest terme i estudià aquesta època, en què hom assístí a l’enfonsament de la ciutat estat, però també a la projecció universal de la cultura grega i a la superació de la clàssica distinció grec-bàrbar, pròpia d’èpoques anteriors Políticament s’eixamplaren les àrees d’influència grega i, bé que Alexandre no arribà a consolidar un imperi i que a la seva mort succeí un període de lluites els Diàdocs contra els Epígons, malgrat les discòrdies i la fragmentació, sorgiren a la llarga tres estats Egipte,…