Resultats de la cerca

Durant la guerra civil milità en el bàndol reialista Perduda la guerra, se n'anà a l’exili, i a partir del 1657 fou agent del futur Carles II a Madrid Tornà a Anglaterra 1661, esdevingué ministre influent i fou nomenat baró 1665 i comte d’Arlington 1672 Conclogué el tractat de Dover 1670 i tingué una intervenció decisiva en la guerra angloholandesa 1672-74 Aquests dos fets el feren molt impopular, i perdé una gran part de la seva influència

Dirigí l’"American Journal of Education” 1855-81, des d’on féu conèixer les teories i les pràctiques educatives europees Hom el considera, juntament amb Horace Mann, un dels reorganitzadors del sistema educatiu dels EUA

Entre el 1565 i el 1578 treballà activament per tal d’imposar la dominació anglesa a Irlanda, que dividí territorialment en comtats

Professor a Cambridge 1859 D’esperit antimetafísic, acceptà els principis de l’utilitarisme Formulà una teoria sobre l’origen dels salaris, com a provinents de la renda dels consumidors Publicà Principles of Political Economy 1883 i The Methods of Ethics 1874

Purità intransigent, emigrà a Nova Anglaterra, on fou governador de Massachusetts 1636 De retorn a Anglaterra, s’oposà a Carles I, collaborà amb Pym i Cromwell i formà part del consell d’estat 1649-53, en el qual s’ocupà dels afers marítims Restaurada la monarquia, fou decapitat

La seva ferma oposició a l’emancipació catòlica motivà que Jordi III el nomenés primer ministre 1801-04 i com a tal firmà la pau d’Amiens 1802 amb França L’any 1805 rebé el títol de vescomte Sidmouth Ministre de l’interior del 1802 al 1822, practicà una política de rígid conservadorisme

Membre protestant del parlament de Dublín 1775, reclamà l’autonomia irlandesa El 1782 aconseguí que les decisions del parlament irlandès no fossin sotmeses al de Londres, però no aconseguí la reforma electoral

Diputat del parlament de Dublín 1759, fou un dels caps de l’oposició nacional Collaborà amb Grattan en l’organització d’un cos de voluntaris i en l’obtenció d’una reforma parlamentària 1782 Formà part del parlament de Londres 1783

Participà en la guerra de la independència dels EUA del 1778 al 1781 Derrotà els nord-americans a Long Island 1776 i prengué Charleston 1780 Després fou governador de Gibraltar

Viatjà per compte de Rússia el 1607, i el 1608 cercà un pas marítim cap a la Xina Per encàrrec dels holandesos anà a Sibèria però, revoltada la tripulació, anà a l’Amèrica del Nord, on pensava trobar el pas Anglaterra finançà el seu quart viatge Explorà el riu Hudson, però fou abandonat per la tripulació en un punt de la badia de Hudson, on desaparegué