Resultats de la cerca

Fou administrador 1917 i inspector 1922 de les colònies franceses resident superior a la Indoxina 1931, governador de la Cotxinxina 1934-38 i prefecte d’Alger 1940-42 De nou al Rosselló, fou president honorari de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans

Propagandista d’una concepció cristiana de contingut democràtic i social, dirigí L’Éveil Démocratique i La Démocratie i fou l’inspirador de Le Sillon i La Jeune République 1812, agrupació democratacristiana que l’any 1944 s’integrà en el Mouvement Républicain Populaire MRP, del qual fou president honorari 1945 Fou elegit diputat 1919-24, 1945-50 És considerat l’iniciador de la democràcia cristiana a França

Advocat, fou el principal organitzador del partit progressista a les Illes i governador civil en 1840-43 i en 1854-56 Diputat a corts en 1846-50, aconseguí d’ésser molt respectat per les diferents tendències progressistes illenques i pels membres del partit democràtic Fou nomenat president honorari de la Junta Provincial Revolucionària de l’octubre del 1868 Després, es resistí, sense èxit, a acceptar el comandament peninsular de Ruiz Zorrilla, i intentà el manteniment d’una conciliació liberal enfront del partit radical

Fou president de l’Institut d’Investigació Industrial de Nuremberg i professor d’economia política a la Universitat de Munic Elegit diputat democratacristià i ministre de finances del gabinet Adenauer 1949, fou l’inspirador de la recuperació econòmica de la postguerra “miracle alemany” Vicecanceller 1957, succeí Adenauer el 1963 però, després d’acceptar la coalició amb els liberals 1965, fou desplaçat de la cancelleria pel seu propi partit 1966 L’any 1967 deixà la direcció de la Christlich-Demokratische Union i n'esdevingué president honorari

Participà en les corts del 1701, on adoptà una actitud de prevenció envers Felip V de Castella Diputat militar de la generalitat 1713, fou cap honorari de l’expedició dirigida pel general Nebot que durant els mesos d’agost i setembre recorregué el Maresme, la Selva, Osona, el Bages, el Vallès, la Garrotxa, l’Alt Urgell i el Pallars, per tal d’estendre nuclis de resistència antiborbònica al país De tornada fou acusat de no haver-se comportat segons que exigia la seva responsabilitat però participà activament en la defensa de Barcelona durant el setge Després de la caiguda de la…

Austriacista, fou un dels vuit prohoms de la plana de Vic que atorgaren poders a Antoni de Peguera i a Domènec Perera per a signar el 1705 el pacte de Gènova i un dels caps de les forces armades que des de Vic es traslladaren a Barcelona per proclamar rei l’arxiduc Carles Fou nomenat capità efectiu i coronel honorari del Regiment de Guàrdies Catalanes, amb el qual féu la guerra contra Felip de Borbó Però el 1713, seguint l’exemple del comte de Centelles, el reconegué com a rei És conegut com el de Manlleu per distingir-lo dels Cortada, austriacistes, de Merlès, residents a Vic

Catedràtic de dret polític des del 1948, el 1965 fou expulsat de la universitat per la seva oposició al franquisme, i exercí dos anys la docència als EUA Militant del PSOE, en fou expulsat per discrepàncies ideològiques i el 1968 fundà el Partido Socialista del Interior, esdevingut el 1974 Partido Socialista Popular , que presidí i pel qual fou diputat el 1977 En integrar-se el PSP en el PSOE 1978 hom l’elegí successivament president honorari d’aquest partit, novament diputat i alcalde de Madrid 1979 i 1983 Marxista crític, escriví, entre altres obres, Humanismo y sociedad 1964,…

Els afiliats, en llur majoria joveníssims, eren obrers o dependents de comerç Entre els primers presidents es destaquen Pere Muntané, Josep Isern i Lluís Bru i Jardí En foren socis Josep Tarradellas, Enric Fontbernat, Jaume Casanovas, etc Hi predominava l’esquerranisme democràtic, amb independència dels partits, i l’adhesió a Francesc Macià, nomenat president honorari Durant la Dictadura es camuflà sota el nom d’Humorístic Club i s’infiltrà en els camps de la dansa, l’esport i el teatre La Falç s’adherí a l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932, però se'n separà el 1933 i restà…

Sacerdot, fou professor honorari de la Universitat de Magúncia es doctorà a Friburg, amb Heinrich Finke, amb un estudi sobre les idees de croada de Ramon Llull Ramon Llulls Kreuzzugsideen , 1912 En relació amb l’Institut d’Estudis Catalans, inicià la sèrie d’"Estudis de Bibliografia Lulliana” amb el volum L’Edició Maguntina de Ramon Llull 1915, que conté l’epistolari Sollier-Costurer sobre la magna edició de RLlull protegida per l’elector maguntí Com a musicòleg, descobrí una missa del mestre Breunich, deixeble del lullista Salzinger Was versteht JSalzinger unter lullistischer…

Estudià filosofia a les universitats de Cervera, Osca i Tolosa Llenguadoc i es doctorà en dret a la d’Osca, on fou catedràtic de filosofia suarista i rector del Colegio Imperial de Santiago Tornà a Barcelona, on fou regidor honorari de l’ajuntament i comandant d’un batalló de voluntaris durant la guerra Gran Fou elegit president de la Junta de Defensa de Barcelona el 1795 i nomenat gentilhome de cambra per la seva actuació en defensa de la ciutat El seu epistolari és un conjunt documental interessant per a l’estudi de la societat barcelonina del seu temps En el marquesat el…