Resultats de la cerca

Fill segon de Pere el Cerimoniós Pere III de Catalunya-Aragó i d’ Elionor de Sicília , rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya 1368 i comte de Xèrica 1372, i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València El 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna , hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361 De llurs quatre fills, Martí Martí I de Sicília , Jaume, Joan i Margarida, només el primer superà la infantesa Hereu de la mare, Elionor, la succeí en els seus drets a la corona siciliana,…

Succeí el seu germà Pere Galceran III, mort sense descendència legítima, l’any 1383 Abans, pel seu matrimoni amb Aldonça de Castre vers el 1668, ja era senyor de les baronies de Castre, Peralta i Guimerà des del 1371 Prengué part en la guerra contra Pere el Cruel, i el 1366 el rei li encomanà els castells de Guardamar i Callosa a costum d’Espanya, amb les alqueries de Catral i d’Almoradí, perquè contribuís a la defensa de la frontera valenciana amb Múrcia El 1389 participà en la defensa de Catalunya contra les tropes armanyagueses Formà part del grup de personalitats que entronitzaren la…

En aquest sentit, invoca, com a antecedent més llunyà, la figura del sofista grec Protàgores i pot ésser, històricament, que prescindeix de la idea de divinitat d’un Déu o de diversos, adés negant la seva existència ateisme, adés qüestionant la possibilitat del seu coneixement, que és el que feia Protàgores agnosticisme Hi ha, però, diversos pensadors, antics i moderns, que, recolzant en el contingut humà de certs mites, rituals, doctrines o fets religiosos, han fonamentat un humanisme, de llarga tradició a la cultura occidental, que no exclou l’existència de la divinitat ni de…

Francesc Eiximenis li dedicà el Llibre dels àngels 1392 i redactà en català, a precs d’ell, La vida de Jesucrist Antoni Canals li dedicà la seva traducció catalana de les Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve 1406 Ocupà càrrecs de gran confiança d’armes, conseller, camarlenc i mestre racional a les corts de Joan I, com a infant i com a rei, i de Martí l’Humà Proporcionava a l’infant Joan instruments musicals i llibres i li serví d’ambaixador a París en la preparació de les noces amb Violant de Bar 1379 Tingué cura de les obres fetes al Real de València, on li fou…

El 1389 es manifestà oposat a la privança que a la cort de Joan I tenien Carrossa de Vilaragut i els seus amics El 1392 acompanyà el futur rei Martí l’Humà en la seva expedició de recobrament de Sicília El 1396 fou conestable d’Aragó pel rei Martí Havent restat a Sicília, en fou fet almirall pel rei Martí el Jove 1398, que li donà també 1407 les baronies de Sortino, Alcamo, Calatafimi, Sclafani, Mussumeli i Manfrida Fou agent de confiança de Martí l’Humà prop del seu fill Dugué a terme missions importants, com la de treure el príncep de Tàrent de Nàpols per dur-lo a…

Conseller i camarlenc del rei Joan I des d’abans de la seva ascensió al tron Fill de Gilabert VI de Centelles i de Montcada Heretà del seu germà Pere la senyoria d’Olfarb Participà en la guerra contra Castella 1365-69, en la qual caigué presoner, en un atac contra Portsmouth i les costes angleses en collaboració amb els francesos segurament el 1377, en la lluita contra l’infant Jaume de Mallorca 1374-75, en la guerra contra el comte d’Empúries 1385 i en la defensa de Catalunya contra la invasió dels Armanyac 1389-90 Dugué a terme diverses ambaixades a la cort papal d’Avinyó per negociar el…

Únic hereu mascle, el 1409 fou promès amb Violant de Prades i legitimat per Martí l’Humà, rei de Catalunya-Aragó, el qual li atorgà el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb A la mort de Martí el Jove, fou designat com a possible successor al tron de Sicília pel papa Benet XIII Els dubtes del papa i la mort de Martí l’Humà el 1410 feren que arribés massa tard la declaració jurídica que el feia capaç d’assumir la corona siciliana Malgrat l’ajuda de Blanca de Navarra, reina de Sicília, no prosperà al compromís de Casp la seva candidatura al tron de Sicília El 1423 fou nomenat gran…

Pere III li concedí privilegi de cavaller el 1371 Fou algutzir de Joan I i falconer major seu i de Martí l’Humà Posseí una gran fortuna i féu préstecs a aquests reis i a Pere III Joan I empenyorà al seu germà Pere diverses rendes reials a Sardenya, Rosselló i Cerdanya

El 1412 fou designat com un dels quatre viceregents enviats pel nou rei Ferran d’Antequera a Sicília per pacificar l’illa el papa li concedí la facultat de poder proveir-hi els càrrecs eclesiàstics Defensà i pacificà Sícília àdhuc a compte de l’orde 1413 El 1420 acompanyà Alfons el Magnànim a Còrsega i a Sardenya hagué de lluitar contra l’armada genovesa i la vencé prop de Pisa 1421 Del setge de Marsella 1423 s’endugué com a trofeus, a València, les relíquies de sant Lluís, bisbe de Tolosa, i les cadenes que barraven el port, actualment encara a la seu de València El 1429 fou nomenat…

Lligat a la cort de Joan I des d’abans del seu adveniment al tron, vers el 1395 era conseller seu i promotor de negocis i membre del consell reial, que deixà a Barcelona quan passà a Mallorca aquell mateix any En morir Joan I el 1396, fou encartat en el procés contra els membres del seu consell i cort amb acusacions molt vagues, i fou absolt el 1398 Ja abans, el 1397, havia estat rehabilitat en ésser nomenat tresorer pel rei Martí, càrrec que exercí fins vers el 1409 Fou un dels marmessors designats pel rei Martí en el seu testament del 1407 Pel novembre del 1410, mort ja el rei, fou elegit…