Resultats de la cerca

Líder d’Acció Catalana a Lleida Desplegà una gran activitat cívica promogué i impulsà institucions Ateneu Lleidatà, Cambra de Comerç, Assemblea General de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, en creà d’altres Sindicat d’Advocats, i la Biblioteca Pública i l’Hemeroteca lleidatanes, i creà i dirigí publicacions de caràcter cultural Vida Lleidatana i polític Occident Fou també director artístic de Ràdio Lleida, organitzador de l’Exposició de Maquinària Agrícola 1928, a Lleida, i membre de la ponència de la divisió territorial 1932 i de la comissió…

Es casà 1175 amb Jordà III de l’Illa-Jordan, vescomte de Gimoès, baró de Terrida, i impulsà el misticisme càtar, en el qual assolí 1206 els graus de perfecta i arxidiaconessa

Fou elegit diputat el 1906, en unes disputades eleccions enfront d’Eugeni Sauvy, mere de Perpinyà Impulsà la política de transports Francmaçó, arribà a gran mestre adjunt de la gran lògia de França

Succeí el seu oncle Sava II Amb el suport de Rússia, combaté Turquia, i amb el d’Anglaterra, França Centralitzà el poder, impulsà l’economia i féu publicar el primer codi escrit del país

Sobirà d’Ambohimanga 1787, enfortí la seva autoritat, reorganitzà l’administració, impulsà el funcionament de les assemblees d’ancians i reformà el sistema fiscal La terra fou declarada propietat reial alhora que era racionalitzada la producció d’arròs

Dirigent de la Unión Cívica Radical, fou president de la república 1916-22 i 1928-30 Impulsà una política conservadora, tenyida de populisme, i mantingué la neutralitat exterior En plena crisi econòmica, fou derrocat pel general José FUriburu 1930

Editada per l’Instituto de Historia de España, impulsà de manera decisiva els estudis, especialment d’història política i institucional, dels regnes d’Astúries, de Castella i de Lleó a l’edat mitjana La seva publicació cessà el 1981

Fill del conestable Guiu de Xipre, succeí el seu oncle Enric II Aconseguí de restablir l’autoritat reial sobre els barons feudals El 1343 impulsà l’aliança amb el papat, Venècia i els cavallers de Rodes, i prengué Esmirna als turcs

Adscrit des del 1881 al partit federal, fou durant molts anys el president del Centre Republicà d’Igualada i director del setmanari El Igualadino 1893, 1904, 1911 Regidor en 1904-07, impulsà la creació de l’escola racionalista de la vila

Havia estat ambaixador a Londres 1738-43 i a Viena 1745 A l’accessió al tron de Josep I 1750 fou secretari de guerra i d’estat, i, a partir de les mesures que prengué per tal de palliar les conseqüències del gran terratrèmol de Lisboa del 1755, obtingué la confiança total del rei i governà amb un poder omnímode, dins la política de despotisme illustrat Fomentà l’agricultura i la indústria cristall, seda i impulsà el comerç creà diverses companyies la d’agricultura i vins de l’Alt Douro —que el 1757 provocà els avalots del Porto, contra el seu monopoli, durament reprimits—, la de Pará i…