Resultats de la cerca

Secretari de Jaume I, de qui fou ambaixador a Tunis el 1257 Formà part de la cort de l’infant Pere i després fou conseller i procurador d’Alfons II Aquest li encomanà 1287 que traduís al català una bíblia francesa deixà inacabada la traducció

Marquès i després duc d’Almodóvar del Río Fou successivament ambaixador a Peterburg, a Lisboa i a Londres, fins el 1778 Fundà la Sociedad Económica de Amigos del País, de Segòvia Escriví Década epistolar 1781, on exposà la situació de la literatura francesa, i Historia política de los establecimientos ultramarinos de las Naciones Europeas , adaptació, inacabada, de l’ Histoire philosophique de Raynal

Metge, es dedicà també a la política fou ministre d’instrucció pública i de justícia, i més endavant representant del seu país a Portugal, Espanya i Bèlgica A part obres polítiques i mèdiques, en la seva producció literària, plena d’humorisme i de fantasia, sobresurten Tiempo perdido 1878, Por mares y por tierras 1889, Prometeo y Cía 1899 i Aguas abajo 1914, autobiografia inacabada

Membre de l’Académie Française 1634 i protegit per Richelieu, intervingué activament en la tasca del Dictionnaire Es relacionà amb sant Francesc de Sales i assistí al saló de la marquesa de Rambouillet Fou autor d’unes Observations sobre la llengua que més endavant es convertiren en les famoses Remarques sur la langue française 1647, i d’una traducció, inacabada, de Quinte-Curce , completada i editada després de la seva mort

Fou franciscà menor i esdevingué general de l’orde 1701-04 Visqué la major part de la seva vida a Venècia, on fou nomenat cosmògraf de la República 1685 i fundà la societat geogràfica Accademia degli Argonauti A París construí 1683 uns globus terraqüis per ordre de Lluís XIV Les seves obres principals són Atlante Veneto 1690, una enciclopèdia, en ordre alfabètic, inacabada, que titulà Biblioteca universale sacro-profana 1709, Corso geografico 1694 i Cronologia universale 1707

Fou membre del Club dels Federalistes i de l’Associació d’Excursions Catalana, i estigué afiliat al Centre Català Fou redactor del Diari Català , on publicà en forma de fulletó 1879-81 la seva traducció inacabada a causa de la suspensió de la publicació del Viatge d’un naturalista , de Charles Darwin, el primer llibre científic publicat en català al s XIX Fou director de camins de la província de Barcelona, formà part de la comissió que havia d’estudiar i proposar solucions per a la reforma higiènica de Barcelona i de la comissió organitzadora del Segon Congrés Catalanista

Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Madrid/> Dirigí la “Revista Crítica Hispanoamericana”/> Féu edicions crítiques de clàssics castellans/> La seva obra més important és Luis Vives y la filosofía del Renacimiento 1903, que és encara l’estudi bàsic de l’obra i de la vida de Lluís Vives Publicà, a més, entre altres estudis, Erasmo en España 1907, l’aportació més important de material bibliogràfic sobre el tema, Un antiaristotélico del Renacimiento Hernando Alonso de Herrera 1920, Las bacantes o los orígenes del teatro 1921, El teatro escolar del Renacimiento español , i la…

Es doctorà en arts a París 1536 i en medicina abans del 1545 a Barcelona Catedràtic de retòrica i de grec de la Universitat de Barcelona des del 1545 Renovador dels mètodes d’ensenyament, introduí al pla d’estudis dues obres d’Erasme els Colloquia , expurgats 1557, i la Sintaxi , amb comentaris seus i exemples traduïts al català 1557, obres que foren objecte de nombroses edicions fins al s XVIII Edità, també amb finalitat pedagògica, el Gestorum romanorum epitome , de L Florus València 1536, Barcelona 1557, i els Progymnasmata , d’Aftoni d’Antioquia, traduïts del grec al llatí amb comentaris…

Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb Itàlia influí segurament en la…

Fou secretari reial des d’abans del 1343 i el primer que ocupà el càrrec —de nova creació— de protonotari reial 1354-64 Intervingué en la redacció de les Ordinacions sobre el regiment dels oficials de la cort, del 1344, que era, bàsicament, una versió, mot per mot, del text llatí de les Leges Palatinae del regne de Mallorca, feta sense cap preocupació estilística Més tard, tanmateix, per raó del seu nou càrrec de protonotari, hagué de tenir cura del bon estil i de la redacció dels documents dimanants de la cúria reial era el primer pas en la formació d’un estil cancelleresc de prosa catalana…