Resultats de la cerca
Es mostren 199 resultats
‘Abd al-Raḥmān I de Còrdova
"Abd al-Rahman I de Còrdova Dirhem encunyat a Al-Andalus (779)
© Fototeca.cat
Història
Primer emir independent d’Al-Andalus.
Fill de Mu'āwiya ibn Hišām i considerat únic supervivent de la matança que Abū-l-'Abbās féu dels omeies de Damasc, recorregué l’Àfrica del Nord fins a refugiar-se entre els rustemites de Tāhert Des d’allí entrà en contacte, a través del seu llibert Balǧ ibn Bišr al-Qušayrī, amb els sirians d’Al-Andalus, clients de la seva família, i amb els iemenites, els quals estigueren d’acord a ajudar-lo en els seus projectes Passat a la península Ibèrica, i fracassades les negociacions amb Yūsuf al-Fihrī, valí d’Al-Andalus, el derrotà prop de Còrdova 756 i es proclamà emir independent 773,…
senyoria d’Albarrasí
Història
Territori d’una antiga taifa musulmana, que es transformà en senyoria cristiana independent taifa d'Albarrasí).
Cobejat per Sanç VI de Navarra, que s’havia aliat als almoràvits valencians contra els almohades, fou cedit ~1167 pel rei Llop a Pedro Ruiz de Azagra, senyor d’Estella, a causa de serveis rebuts d’aquest contra els reis Alfons VIII de Castella i Alfons I de Catalunya-Aragó La senyoria fou posada sota l’advocació de Santa Maria Pedro Ruiz de Azagra aconseguí que Albarrasí esdevingués seu episcopal el 1172 bisbat d'Albarrasí Els més interessats a annexionar-se Albarrasí foren els reis catalans Jaume I, inexpert encara, fracassà enfront de Pedro Fernández…
comtat d’Aragó

Comtes i reis d’Aragó fins a la unió amb Catalunya
©
Història
Territori pirinenc independent, iniciat al començament del segle IX, entorn de les valls d’Hecho i de Canfranc.
A la segona meitat del segle IX limitava aproximadament a l’est amb un tram del riu Gállego fins a la vall de Tena i, a l’oest, amb Ansó al sud, amb el comtat imprecís de Bailo, i arribava fins a prop de Jaca Posteriorment inclogué Sobrarb fins a la incorporació d’aquest territori al comtat de Ribagorça a mitjan segle X anà engrandint-se o empetitint-se, segons l’arbitri dels reis de Pamplona, fins al començament del segle XI Governat per la família dels Asnar, aquests lluitaren per sobreviure independents dels reis de Pamplona Malgrat que Asnar I d’Aragó , fundador de la dinastia, fou…
taifa de Mallorca
Història
Taifa independent que comprenia les Illes Balears, constituïda entre el 1076 i el 1078 com a conseqüència de la derrota dels Banū Muǧāhid de Dénia (que també governaven Mallorca) per part del rei de Saragossa al-Muqtādir.
El valí de Mallorca, aleshores ‘Abd Allāh al Murtaḍī, se n'autoanomenà emir En temps del seu successor, Mubāšir Nāṣir al-Dawla, fou signat l’acord de Sant Feliu de Guíxols entre Ramon Berenguer III i l’arquebisbe Pere, representant de Pisa, que originà la croada pisanocatalana 1114-15 contra les Illes L’èxit cristià comportà, tanmateix, l’annexió de les Balears a l’imperi almoràvit Un segon període independent s’inicià posteriorment, el 1158, amb l’entronització almohade a la península Ibèrica, i perdurà fins el 1203 Mallorca, seu i refugi de la causa almoràvit andalusina, fou…
Sulaymān Abū Rabbī
Història
Governador independent de les Balears (1115).
Apareix sota el nom de Burabé al Liber Maiolichinus de gesti Pisanorum illustribus , de Calisse Sembla que succeí el seu parent Mubāsir Nāṣir al-Dawlà arran de la invasió catalanopisana de les Illes 1114-15, després de la qual els almoràvits les ocuparen
Abū Yaḥyà Muḥammad ibn ‘Alī ibn Abī ‘Imrān al-Tinmalālī
Història
Darrer valí independent de Mallorca (1208-29).
El califa de Còrdova li ordenà de passar a l’Àfrica, però Abū Yaḥyà no l’obeí Durant el seu govern Jaume I emprengué la conquesta de Mallorca Resistí als atacs dels catalans i contraatacà amb les seves naus Derrotat, empresonat i torturat, morí al cap de poques setmanes
Mubašir Nāṣir al-Dawla
Història
Segon emir independent de les Balears (~1095-1114).
Eunuc i llibert d’'Abd Allāh al-Murṭadā, al qual succeí Emprengué diverses expedicions guerreres acollí els reis destronats de Dénia ‘Alī ibn Muǧāhid Arran de l’expedició catalanopisana a les Illes el 1114 trameté el marí mallorquí ‘Abd Allāh ibn Maymūn a l’emir almoràvit ‘Alī ibn Yusūf en petició d’ajuda
Isḥāq ibn Muḥammad ibn Ġāniya
Història
Segon governador almoràvit independent de les Balears (~1165-~83).
Assolí el poder en rebellar-se contra el seu pare i el seu germà, designat hereu per aquell El seu govern significà la consolidació del poder almoràvit autònom a les Illes, davant el domini almohade peninsular Emprengué fructuoses expedicions de pirateria a terres cristianes saqueig de Toló, 1178 i urbanitzà la ciutat de Mallorca
‘Alī ibn Ḥusayn
Història
Política
Darrer sobirà del regne independent d’al-Ḥiǧaz (1924-25).
Fill de Ḥusayn ibn ‘Alī, a qui succeí quan abdicà Fou emir de Medina durant el regnat del seu pare i dirigí les forces àrabs contra Turquia a la Primera Guerra Mundial ‘Abd al-'Azīz III ibn Sa'ūd l’obligà a abdicar i llavors es traslladà a Bagdad, on regnava el seu germà Fayṣal
regne de Dénia

El regne de Dénia
© Fototeca.cat
Història
Taifa independent que comprenia aproximadament el territori dels antics contestans.
Reis de la taifa de Dénia Fou constituïda per Muǧāhid al-Muwaffaq , esclau amirita de Còrdova, estirp dels Banū Muǧāhid, a la mort del califa Musammad II 1010 Limitava inicialment amb Xàtiva, Oriola i Múrcia Muǧāhid, conquerí les Balears 1015 i intentà prendre Sardenya 1016 El regne de Dénia sembla que s’expandí fins a Tortosa vers el 1023, i que atacà per mar Barcelona 1018 El 1076, caigué a les mans del rei de Saragossa al-Muqtadir, i vers el 1090, i per dos anys, el Cid el sotmeté La taifa desaparegué amb la conquesta dels almoràvits vers el 1092 Culturalment, la cort de Dénia tingué una…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina