Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Pierre Ochs
Història
Polític suís.
Membre del govern de Basilea, fent-li costat França preparà una constitució 1797 que instituí una república helvètica unitària, de la qual fou director 1798-99
Xiao Wendi
Història
Emperador de la dinastia wei al nord de la Xina (471-499).
Pertanyent al poble dels tobes, traslladà la capital a Luoyang, assimilà la cultura xinesa i adoptà el xinès com a llengua oficial Instituí una reforma agrària 485 a base de redistribuir igualitàriament una part de les terres lliures als camperols
Agnès de Pacs
Filosofia
Història
Fundadora d’una càtedra lul·liana a Mallorca.
Vídua del ciutadà de Mallorca Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lullisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandéu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra
Apaoki
Història
Cap dels txidans (907), poble possiblement protomongòlic.
Fundà l’estat txidan i es proclamà emperador l’any 916, a imitació dels sobirans xinesos, adoptà una divisa Conquerí part de Mongòlia, Manxúria i arribà a Corea, on destruí, l’any 926, el regne Pohai Integrà el seu poble a la civilització xinesa i inicià una dinastia que sota el seu fill s’havia d’anomenar Liao que dominà el nord de la Xina Tingué èxit com a militar i com a governant i instituí una administració amb elements esteparis i de burocràcia xinesa
Pere Lluís I de Parma
Història
Duc de Parma (1545-47).
Fill natural del cardenal Alessandro Farnese Pau III , que el creà duc de Castro, comte de Ronciglione i gonfanoner de l’Església 1537 i que l’emperador investí del marquesat de Navarra 1538 finalment, el seu pare creà per a ell un estat vassall de la Santa Seu, el ducat de Parma i Piacenza Fou un bon governant, instituí un consell suprem de justícia i una cambra ducal, ordenà un cens de la població i reduí el poder dels nobles feudals, que conspiraren contra ell i l’assassinaren
festes pítiques
Història
A la Grècia antiga, una de les quatre festes nacionals.
Celebrades en honor d’Apollo Piti que les instituí després d’occir Pitó, aquestes festes, anomenades simplement Pítiques , probablement commemoraven la victòria de l’amfictionia en la primera guerra sacra, vers el 590 aC Tenien lloc cada quatre anys durant el tercer any de l’olimpíada als peus del Parnàs, al teatre o a l’estadi de Delfos i, originàriament, constaven d’una competició musical Més tard hi foren afegides competicions gimnàstiques i altres jocs La part més important, però, la constituí sempre l’execució del nómos pític nómos, que representava, musicalment i amb…
Movimento das Forças Armadas
Història
Organització dins les forces armades portugueses (creada el 1973) que inicià i dirigí el cop d’estat del 25 d’abril de 1974 i posteriorment el procés revolucionari portuguès.
El seu programa es basà en l’establiment de les llibertats civils i polítiques, la recerca d’una solució al problema colonial, l’amnistia i la millora de les condicions de vida de les masses populars Establerta una plataforma comuna amb els partits polítics, instituí el Conselho Supremo da Revolução El sorgiment, a partir de l’estiu del 1975, d’assemblees populars, afavorides per l’MFA, comportà una crisi de govern i el reforçament de la dreta en el si de l’MFA des de les acaballes de l’any s’anà consolidant la tendència a la dissolució de l’MFA com a força de direcció política
Miquel III de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1613-45).
Fou el primer sobirà de la dinastia Romanov, designat per un zemski-sobor , que el 1613 posà fi a l’agitació que imperava en el país Després de governar amb l’ajut d’aquest organisme, es deixà influir pel seu pare Concertà amb Suècia la pau de Stolvobo, que tornà Novgorod a Rússia, però li tancà el pas a la mar Bàltica Deixà en poder dels polonesos Smolensk i es negà a ajudar els cosacs del Dnièper en llur lluita contra Turquia Practicà també una política d’apropament als estats de l’Europa Occidental Fou durant el seu regnat que s’instituí definitivament l’adscripció dels homes…
Yūsuf ibn Tašfīn
Història
Soldà almoràvit (1061-1106).
Consolidà la formació de l’imperi amb la conquesta del N d’Àfrica —fundació de Marràqueix 1070, que instituí com a capital— Sembla que la caiguda de Toledo 1085 a mans d’Alfons VI de Castella el decidí a ajudar els andalusins passà l’estret i vencé els cristians a Sagrajas o Zallaca 1086 Malgrat ésser derrotat al castell d’Aledo 1088, s’imposà als taifes andalusins exceptuant València, en poder del Cid, i els estats vassalls d’aquest Els principals lloctinents de Yūsuf que actuaren a les terres dels Països Catalans foren Muḥammad Ibn ‘Ā'iša i Muḥammad al-Mazdalī Adoptà el títol…
Carles Albert I de Sardenya
Història
Rei de Sardenya (1831-49).
Fill de Carles Manuel de Savoia, príncep de Carignano Fou educat a França Participà en l’aixecament del març del 1821, i amb l’abdicació del seu cosí, Víctor Manuel I, s’instituí regent del reialme i proclamà la constitució de les Corts de Cadis del 1812 Davant la intervenció d’Àustria i l’entronització de Carles Fèlix I 1821, hagué de retirar-se Amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís combaté els liberals espanyols 1823 El 1831 fou proclamat rei i adoptà una actitud ambigua respecte al Risorgimento reprimí l’agitació mazziniana de 1833-34, però després adoptà mesures liberals…