Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
yeomanry
Història
Milícia de cavallers formada per propietaris rurals o yeomen, a l’Anglaterra del final del segle XVIII.
Tenia funcions de policia i defensa del país Incorporats a la milícia territorial 1907, s’integraren finalment en l’exèrcit regular 1939
Bloque Nacional
Història
Agrupació política fundada per José Calvo Sotelo el 1934.
No s’estructurà com a partit polític Agrupà personalitats de Renovación Española, Acción Española i tradicionalistes Propugnava una monarquia forta no parlamentària, un estat corporatiu i un exèrcit amb funcions policíaques La CEDA i Falange Española no s’hi integraren
naiper | naipera
Història
Fabricant de naips o de cartes de joc.
L’ofici, poc nombrós, es desenvolupà des del s XV A Barcelona, els naipers s’integraren el 1455 amb els julians julià, i hi romangueren fins el 1801 al principi del s XVIII experimentaren una certa crisi, de la qual es referen, i arribaren a destacar com a menestrals rics
cos franc
Història
Unitat de voluntaris aplegats amb motiu d’un conflicte bèl·lic determinat.
Assoliren una notable importància durant la guerra de successió d’Àustria i els alemanys se'n serviren durant les guerres napoleòniques Després de la Primera Guerra Mundial tingueren com a missió la defensa de la frontera de l’est i la lluita contra el comunisme a l’interior Molts dels seus membres integraren el moviment nacionalsocialista i les SA
fenià | feniana
Història
Membre d’una organització secreta revolucionària creada a Chicago el 1858 per John O’Mahony entre els emigrats irlandesos i que tenia com a finalitat la lluita en pro de la independència d’Irlanda i la separació d’aquest país de la corona britànica.
Aquest moviment, que prengué el nom de l’heroi llegendari Finn Mac-Cunhail, passà al Canadà i a d’altres centres d’immigració irlandesa A Irlanda el moviment fou dirigit per James Stephens, entorn del diari “Irish People”, i continuà fins a la Primera Guerra Mundial llavors els fenians s’integraren en diversos partits polítics, sobretot en el Sinn Fein
Irgun Zěwa’i Lěumí
Història
Organització guerrillera sionista, fundada el 1937 per Vladimir Jabotinsky, dissident de la Haganà, per respondre a les ràtzies efectuades pels àrabs, contra els kibbutzim
.
Després de la Segona Guerra Mundial reprengué les seves activitats contra els àrabs, i també contra les forces britàniques d’ocupació atemptat a l’Hotel Rei David a Jerusalem el 1946 i matança de Dayr Yasin el 1947 Dirigit des del 1943 per MBegin, el 1948 es dissolgué Molts dels seus membres s’integraren a l’exèrcit i foren fundadors del partit d’extrema dreta Herut
ferreter
Història
Petit comerciant d’objectes de ferro i altres metalls, anomenat també mercader de quincalla o quinquellaire
.
Practicaven una venda una mica ambulant Molts tenien altres oficis treball de metall i de vidre Els ferreters de Barcelona s’integraren, des del 1596, en la confraria de julians mercers vells, dins la qual esdevingueren l’estament preponderant, fins al punt que el gremi fou conegut com el de mercers ferreters vells Aquest predomini fou combatut pels altres gremis integrats en 1790-99 El 1801 desaparegué la confraria de julians mercers, i el ferreters s’uniren amb els botiguers de teles i formaren un gremi de mercaders a la menuda, que desaparegué el 1845
strelec
Història
Soldat d’un cos d’infanteria amb armes de foc (arcabussos) creat a Rússia a mitjan segle XVI per Ivan IV el Terrible.
Força especial que defensava el poder de l’estat centralitzat rus, de servei al Kremlin, a les fronteres i ciutats de Rússia, era un cos vitalici i hereditari, privilegiat per la seva funció i la seva força Els strel’cy rebien terres i ocupaven càrrecs administratius i polítics i comercials en temps de pau A causa de les derrotes sofertes per llur ineficàcia i de les insurreccions protagonitzades per ells, foren eliminats de vegades de forma sagnant, a la fi del s XVII, per Pere I, i s’integraren en la infanteria regular
brodador | brodadora
Història
Menestral que brodava.
Durant l’edat mitjana els brodadors o les brodadores treballaven al servei de l’església o de la cort Al s XV, a Barcelona s’integraren a la confraria dels freners i alguns d’ells formaren veritables dinasties, com els Sadurní A València estigueren units amb els armers A Mallorca s’organitzaren, el 1512, conjuntament amb els pintors, sota la confraria de Nostre Dona de la Clastra Més tard, el 1578, s’uniren al gremi dels escultors, i el 1602 se separaren dels pintors La confraria desaparegué el 1651 per decadència de l’ofici
Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya
Història
Organisme polític executiu format pel president de la Mancomunitat i vuit consellers, elegits per l’assemblea.
La forma d’elecció permetia que cada una de les quatre províncies del Principat hi fos representada, i que la majoria hi tingués cinc representants, i les minories, tres Els càrrecs, retribuïts, eren elegits per dos anys, coincidint amb la renovació de les diputacions provincials El funcionament era assessorat per diferents comissions tècniques Integraren el primer consell, elegit el 6 d’abril de 1914, Enric Prat de la Riba com a president, i Lluís Argemí, Francesc Bartrina, Josep Maria Espanya, Anselm Guasch, Martí Inglès, Josep Mestres, Alfred Pereña i Agustí Riera com a…