Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
contrallibre
Història
Oficial de la Generalitat de València encarregat d’intervenir els llibres de comptes.
Lleó IV
Història
Emperador d’Orient (775-780).
Succeí el seu pare Constantí V Favorable al culte de les imatges, esdevingué després iconoclasta Intentà d’intervenir a Itàlia contra els francs, en unió amb el fill de l’últim monarca longobard El 778 derrotà els àrabs a Germanicea de la Commagena
Borís II de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (969-972).
La guerra amb el gran duc de Kíev, Sviatoslav, que envaí Bulgària, convertiren aquest en enemic perillós per a Bizanci L’emperador Joan I Tsimiscés decidí d’intervenir i derrotà els russos, però forçà Borís II a abdicar, i s’annexà la Bulgària occidental 972
Càl·lies
Història
Política
Polític atenès de família noble.
En 449-448 aC tractà amb Artaxerxes a Susa l’anomenada pau de Càllies , per la qual Atenes es comprometia a no intervenir contra Pèrsia i els seus aliats, i Pèrsia reconeixia la lliga de Delfos En 447-446 aC negocià amb Esparta l’anomenada pau dels Trenta Anys
Luis Méndez de Haro y Guzmán
Història
Política
Polític castellà.
Nebot del comte duc d’Olivares, fou favorit de Felip IV de Castella, el qual, el 1644, el nomenà primer ministre Hagué d’intervenir contra Portugal derrota d’Elvas, 1658 i signà la pau de Westfàlia 1648 i la dels Pirineus 1659 per aquest darrer fet fou creat duc del Carpio
Felice Pasquale Bacciochi
Història
Militar
Militar cors casat amb Elisa Bonaparte, germana de Napoleó, que el nomenà senador (1804) i general.
Seguí la fortuna de la seva muller com a príncep consort de Lucca i Piombino 1805 i, més tard, gran duc consort de Toscana, bé que sempre a segon terme, sense intervenir en el govern A la caiguda de Napoleó acompanyà Elisa a Bohèmia i a Trieste morta ella 1820, tornà a Itàlia
josefinisme
Història
Principis que informaren les reformes eclesiàstiques de l’emperador Josep II
.
Es tracta d’una varietat de regalisme, exposada amb disposicions pràctiques en l’Edicte de tolerància del 1781 Bàsicament, propugnava la llibertat de consciència i el dret de l’estat a intervenir en els afers eclesiàstics i a reformar-ne els abusos, alhora que reduïa el poder del papa a l’esfera rigorosament espiritual
Convinença dels Cavallers de Catalunya
Història
Unió dels cavallers de Catalunya constituïda l’any 1370, amb l’aprovació reial, per fer cara a l’alta noblesa.
Gaudia de la simpatia de l’Església Era dirigida per quatre regidors, anomenats després conservadors Els cavallers arribaren a alçar-se en armes, fins que Pere III hagué d’intervenir 1370 i sotmetre les diferències a l’arbitratge de les corts Un dels seus caps fou Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa i de Cantet
Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya
Història
Associació compromesa amb la recuperació de la memòria històrica de Catalunya, amb relació als fets de la Guerra Civil de 1936-39 i la posterior repressió franquista.
Té com a objectiu recuperar la dignitat de les víctimes després de la implantació del nou règim i de la posterior dictadura Les activitats se centren en la commemoració i la denúncia dels fets, els treballs de recerca amb l’objectiu de localitzar i intervenir les fosses amb restes humanes d’aquest període i la reclamació de dur davant la justícia els responsables d’aquests crims
campanya de Leucata
Història
Operació de guerra empresa pels exèrcits de Felip IV de Castella, a l’estiu del 1637, contra Leucata (Llenguadoc), vora Salses (Rosselló), al nord de la frontera catalana.
La campanya, ideada pel comte duc d’Olivares en el marc de la guerra contra França, tenia per objecte de dur la guerra a l’àrea catalana per tal de forçar els catalans a intervenir-hi Abans, però, que la majoria de contingents catalans poguessin arribar-hi, els francesos trencaren el setge de Leucata 27 de setembre i obligaren les tropes castellanes a retirar-se
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina