Resultats de la cerca

Membre protestant del parlament de Dublín 1775, reclamà l’autonomia irlandesa El 1782 aconseguí que les decisions del parlament irlandès no fossin sotmeses al de Londres, però no aconseguí la reforma electoral

Aquest moviment, que prengué el nom de l’heroi llegendari Finn Mac-Cunhail, passà al Canadà i a d’altres centres d’immigració irlandesa A Irlanda el moviment fou dirigit per James Stephens, entorn del diari “Irish People”, i continuà fins a la Primera Guerra Mundial llavors els fenians s’integraren en diversos partits polítics, sobretot en el Sinn Fein

S'afilià a la lliga gaèlica, a la Fraternitat Republicana Irlandesa, i collaborà al setmanari nacionalista “The united Irishman”, del qual esdevingué director 1901 El 1902 fundà el moviment Sinn Fein ‘Nosaltres mateixos’, que lluità per la independència fent cara a la Gran Bretanya Moderat, no participà en la revolta del 1916, però fou empresonat 1916-17 i 1918 Elegit vicepresident de la República d’Irlanda 1918, n'esdevingué president quan De Valera dimití per desacord amb el tractat de Londres 1921

Una rebellió interior l’obligà a cercar l’ajuda d’Anglaterra, d’on ja no sortí més El 1168 aconseguí de dominar el sud-est de l’illa i Dublín, amb la collaboració, entre altres capitans anglesos, de Richard Strongbow, el qual el succeí en el govern de Leinster

Periodista, edità 1881 el setmanari United Ireland , que fou suspès per les autoritats britàniques, i fou empresonat, juntament amb Parnell i altres Alliberats el 1882, tornà a dirigir la revista, i el 1883 fou elegit membre de la Cambra dels Comuns El seu pla que els masovers irlandesos es neguessin a pagar els propietaris anglesos fou desaprovat per Parnell, però no pogué evitar l’esclat de grans moviments de masses i agitacions El govern britànic féu aprovar la Coercion Act del 1887 i O'Brien fou empresonat novament El 1898 fundà la Lliga Unida Irlandesa i el 1910 la Lliga per…

Fill d’un militar andalús i d’una irlandesa, s’educà a Barcelona Ingressà a l’escola militar de Guadalajara Tinent del cos d’enginyers, lluità contra l’alçament centralista de Figueres 1843-44 El 1847 anà a Cuba, on féu diverses obres públiques el 1851 ascendí a coronel Tornà a Catalunya, on intervingué en obres importants projectà i realitzà la Rambla de Tarragona 1856, collaborà 1858-59 en l’Eixample de Barcelona i projectà obres per als ports de Maó i Ceuta 1864 El 1862 es retirà de l’exèrcit Residí a Barcelona, on ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts 1878 en fou president 1880-84 i…

Jurista, es distingí per les seves idees nacionalistes Formà part dels Irlandesos Units, societat revolucionària, però es negà a participar en la revolució irlandesa del 1798 Quan fou aprovada l' Act of Union , que abolia el parlament irlandès 1800, treballà per la defensa dels interessos catòlics i creà 1823, amb Richard Lalor Sheil, la Catholic Association, reorganitzada més tard per ell mateix Derrotà a les urnes uns quants representants dels grans propietaris irlandesos protestants o d’origen britànic, i, obtinguda l’emancipació dels catòlics Catholic Relief Bill , 1829,…

Criticà l’actitud legalista d’O'Connell i del moviment per a l’abolició de la unió amb Anglaterra Promogué una revolta camperola que fracassà 1848

Formà part de l’aristocràcia whig i fou diputat 1820 Nomenat secretari per a Irlanda 1830-33, manifestà una total incomprensió del problema irlandès En canvi, com a secretari de colònies 1833-34 aconseguí l’abolició de l’esclavitud Contrari al lliurecanvisme, abandonà el partit liberal — del qual era un dels homes més representatius —  i passà al conservador Fou altre cop secretari de colònies 1841-44 i primer ministre en diferents ocasions 1852, 1858 i 1867-68 El 1858 transferí a la corona els béns de la Companyia de l’Índia Oriental Sobrepassat en prestigi i pes polític pel seu ministre…

D’origen escocès aristocràtic, estudià a Oxford, d’on sortí afiliat al Tory Party i amb unes fortes conviccions anglicanes Formà part del govern de Peel com a ministre de comerç 1843-45 i com a ministre de les colònies 1845-46 Fracassat aquest govern, les seves conviccions tradicionalistes i conservadores trontollaren i acabà presentant-se al Liberal Party Ministre de finances 1852-55 i 1859-66, aconseguí la reducció d’imposts, menà una política lliurecanvista i propugnà una nova reforma electoral Dirigent del partit 1867 i primer ministre 1868-74, desplegà una activitat reformadora de…