Resultats de la cerca

Militar francès Féu la campanya d’Egipte amb Napoleó I, i fou nomenat mariscal l’any 1804, i comandant de la cavalleria de la guàrdia l’any següent Participà en les campanyes d’Espanya i Rússia, on tingué un paper important Morí la vetlla de la batalla de Lützen 1813, quan era comandant en cap de la cavalleria imperial

Fill d’un ric comerciant de Reims, degué la seva ràpida carrera a Mazzarino, el qual, havent-li confiat l’administració de la seva fortuna personal 1651, el recomanà, en morir, a Lluís XIV Després d’haver provocat la caiguda del superintendent Fouguet, que ell acusà de malversació de fons, fou nomenat intendent d’hisenda 1661 i esdevingué poc temps després controlador general 1665, secretari d’estat de la casa del rei 1668 i de la marina 1669 En vuit anys acumulà a les seves mans tota l’administració central de França, la reorganitzà en un sentit unitari, n'eliminà els abusos i fou l’…

Duc de Cadore i comte de Nompère Diputat de la noblesa als Estats Generals del 1781 Molt apreciat per Bonaparte, que el nomenà conseller d’estat, ambaixador a Viena 1801, ministre de l’interior 1804 i, finalment, ministre d’afers estrangers 1807-11 Ocupant aquest càrrec, promogué l’abdicació dels Borbó d’Espanya i signà el tractat de Viena del 1809

Filibuster i governador de Santo Domingo 1691, durant la guerra de Successió espanyola 1701-15 lluità a favor de Felip V El 1714 establí el blocatge marítim de Barcelona, però es negà a bombardejar la població civil, i cooperà en el bescanvi de presoners

Comte de Villèle Membre de la societat secreta dels Cavallers de la Fe 1813, fou ministre sense cartera 1820-21 i d’hisenda 1821 del govern de Richelieu President del consell de ministres 1822, portà a terme una política conservadora lleis sobre l’admissió de les congregacions religioses femenines, sobre la indemnització als emigrats i sobre la repressió del sacrilegi

En el marc de la guerra dels Set Anys es distingí en la conquesta de Menorca 1756, que era llavors possessió anglesa Participà en les lluites per la independència dels EUA Yorktown, 1781 Governador de Picardia, fou detingut durant el Terror

Secretari de Sièyes, durant la segona restauració borbònica féu costat al ministeri del reaccionari Villèle Diputat el 1821, prengué part com a comissari civil en la intervenció a Espanya dels Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823 Ministre de l’interior 1828, féu el darrer intent per atreure la burgesia liberal cap a la monarquia borbònica

Oficial d’infanteria de marina, des del 1889 explorà diversos territoris de l’Àfrica Occidental, així com la regió de l’Alt Níger a l’interior de la Costa d’Ivori El 1898 fou protagonista de l’incident de Fāshōda Participà en l’expedició contra els bòxers xinesos i en la Gran Guerra

Participà en la guerra d’independència dels EUA Distingit lluitant a Bèlgica amb Dumouriez 1792, esdevingué general el 1793 Republicà convençut, s’oposà al cop d’estat del 18 de brumari, però Napoleó el designà, tanmateix, mariscal de l’Imperi i cap d’estat major de Josep I Bonaparte La derrota de Vitòria davant Wellington 1813 provocà el seu confinament a França Fou creat comte per Lluís XVI 1816 i fou fet ministre d’afers estrangers 1830

Com a diputat i membre de diferents organismes directius, participà activament en el procés revolucionari francès Fou un dels redactors de la Constitució Civil del Clergat 1790 i del Codi de Napoleó 1800-04