Resultats de la cerca

Tanmateix, després de derrotar-los, Aguda es proclamà emperador de la Xina amb el nom de Taizu, i fundà la dinastia Jin 1115 Ocupà la ciutat de Pequín el 1122, però morí l’any següent

General de les forces de Kaocong, darrer príncep dels song del S 1127-62, vencé diverses vegades els invasors jin, però en plena glòria fou arrestat per un general gelós i un ministre traïdor i condemnat a mort La seva tomba, a Hangzhou, és un santuari nacional

Militarment feble, aquesta dinastia no pogué impedir que els tàrtars del nord creessin un estat amenaçador amb capital a Pequín, regit successivament per les dinasties liao, jin i yuan mongol La invasió dels jins del 1126 marca la fi dels songs anomenats “del nord” a Lin'an l’actual Hangzhou, nova capital, continuaren la dinastia els songs del sud, fins que, el 1279, caigué sota els mongols La cultura arribà a una gran esplendor en aquest període és l’època clàssica de la pintura xinesa, l’època de Zhu Xi, màxima figura del neoconfucianisme, i de Su Dongpo, famós literat, entre…

Bàrbars seminòmades, aviat adoptaren la cultura xinesa Bé que l’estament noble predominava en llur societat, hi havia també serfs i esclaus Davant la impossibilitat d’una administració centralitzada, a causa de la manca de comunicacions, el territori fou repartit entre prínceps reials i generals addictes Aviat alguns s’independitzaren, i s’apoderaren de la primitiva capital occidental de Hao prop de Xian vers l’any 771 aC La dinastia es refugià a Luoyang, a la Xina oriental, on també hagué de plantar cara als diversos nous estats insubordinats Qi a Shandong, Jin a Shanxi, i sobretot Chu, que…